Resultats de la cerca

Començà practicant el trial amb bicicleta Debutà en competició de trial el 1997 amb l’equip Gas Gas, posteriorment fitxà per Sherco 2001-02 i 2007, Montesa 2003-05 i Beta 2006, abans de retornar a Gas Gas 2007-09, equip en què es retirà Disputà diversos Campionats del Món, tant a l’aire lliure com en pista coberta, i assolí cinc victòries en grans premis i vint-i-cinc podis Fou subcampió del món en pista coberta 2001 i tercer a l’aire lliure 2003 També fou subcampió d’Espanya 2001, 2003 a l’aire lliure Guanyà cinc vegades el Trial de les Nacions en pista coberta 2000-05 i quatre…

Ha competit pel Club Nàutic Calafell, Club Nàutic l’Escala 2002-06 i Reial Club Nàutic de Barcelona des del 2007 El 1996 es proclamà campió de Catalunya, d’Espanya, d’Europa i del món júnior en la classe hobie cat 17 i el 2000 subcampió d’Europa absolut En classe A de catamarans fou campió d’Europa júnior 1999 i com a absolut, campió d’Europa 2007, 2008, d’Espanya 1998, 1999, 2004-07, 2010-11 i de Catalunya 2005, 2006 També fou subcampió mundial 2006 i guanyà el bronze al Campionat del Món 2009 En la classe tornado, pujà al podi en dos Campionats d’Espanya 2001, 2003 i fou tripulant reserva…

Tercer membre de la nissaga Juncosa El 1961 debutà en la Pujada a Vallvidrera i acabà tercer, al volant d’un 600 Els primers anys feu de copilot del seu germà Jaume, i també de pilots com Jorge Chi Vinyas, amb qui el 1965 guanyà el Ralli Costa Brava A partir del 1967 començà a córrer com a pilot fent servir els cotxes de la marca Abarth, i posteriorment SEAT, preparats al taller familiar Fou campió 1967 i subcampió 1972 d’Espanya de rallis i subcampió de muntanya 1973 En l’àmbit català, fou campió de Catalunya de rallis 1967-70, velocitat 1968, circuits 1969, pujades en costa 1969 i subcampió…

Guanyà el Campio-nat d’Espanya de clubs de primera categoria 1999, 2006 i fou subcampió de la Lliga espanyola de clubs 2006 També fou campió 2004 i subcampió 2007 d’Espanya per dobles de primera categoria Disposa de diversos jugadors amb un palmarès destacat, com Sergio García Teruel, medalla de bronze al Campionat del Món, campió d’Espanya individual i de dobles, i de Catalunya de tripletes, Francisco Flores Reina, campió d’Espanya de dobles, Juan Pedro Martínez, campió de Catalunya de tir individual, i Ignacio Egea Muñoz i Enrique Catalán Alamino, campions de Catalunya de dobles i tripletes…

Fundat el 2003, fou constituït per Roger Roca i un grup d’amics El 2008 creà la secció de triatló, la més destacada del club, que debutà al duatló per equips del Prat de Llobregat Entre altres títols, es proclamà campió 2010 i subcampió 2011 d’Espanya elit duatló de carretera, campió d’Espanya júnior de triatló 2010 i campió de Catalunya de duatló de carretera 2010, 2011 i de muntanya 2011, a més de ser campió de la Lliga Catalana de duatló de carretera 2010, 2011 Alguns dels seus atletes també participen en Campionats del Món i d’Europa, així com en la selecció espanyola i catalana de…

Començà a l’Arrate del País Basc El FC Barcelona el fitxà el 1985 com un dels pivots més prometedors de l’handbol internacional, un fet que certificà el 1987 en ser subcampió del món júnior Jugà amb el FC Barcelona fins el 1991 Durant la seva etapa com a blaugrana, fou campió d’Europa 1991 i participà en quatre títols de Lliga 1988, 1989, 1990, 1991 i en quatre de la Copa del Rei 1998, 1989, 1990, 1991 El 1991 s’incorporà al BM Granollers, equip amb el qual fou subcampió de Lliga dues vegades consecutives 1992, 1993 Acabà la seva trajectòria com a jugador al Bidasoa Amb la selecció espanyola…

Desenvolupà part de la seva trajectòria esportiva a Catalunya Competí com a professional entre el 1945 i el 1968 Formà part dels equips Alycon de França, Lube, Faema, Ignis i Teka S’especialitzà en la varietat darrere moto Fou campió del món de mig fons sis vegades 1955, 1959, 1960, 1962, 1964, 1965 i dos cops subcampió 1956, 1958 En la mateixa especialitat, assolí catorze títols estatals, el darrer, el 1984 Pel que fa al ciclisme de pista, es proclamà diverses vegades campió d’Espanya de velocitat, a l’americana i en persecució Rebé les medalles d’Or de la Ciutat de Palma 1964 i de Consell…

Fou fundat el 1993 arran d’una escissió del Club Deportiu Terrassa, si bé l’equip inicial, denominat Terrassa Reds, participà en la primera Lliga estatal de futbol americà 1991 coneguda com Spain Football League El nou club mantingué durant uns quants anys el nom de Terrassa Reds i també fou denominat JGE Egara Reds Guanyà la Lliga Catalana 1996 i en fou subcampió en dues ocasions 1998, 1999 Durant els anys noranta també participà en la Copa d’Espanya i posteriorment jugà diverses temporades a la segona divisió estatal, la LNFA2, de la qual fou subcampió 2006 Té un equip femení que juga a la…

Després d’iniciar-se l’any 1948, s’incorporà a la Penya Cultural Barcelonesa el 1951 Fou campió de Catalunya de lluita en les categories de 74 i 82 kg 1962-66 i subcampió en tres ocasions 1951, 1952, 1959 Fou també subcampió d’Espanya en tres ocasions El 1960 fundà el club de lluita El Hogar Obrero del Bon Pastor, on competí i feu d’entrenador Posteriorment fundà el Centre Social Baró de Viver El 1969 obtingué el títol d’àrbitre i l’any següent fou escollit representant de clubs i lluitadors a la Federació Catalana de Lluita També exercí com a delegat de la selecció catalana El 1980 fou…

Fou atleta de la UE Vic i del Futbol Club Barcelona Guanyà en tres ocasions la prova de 200 m del Campionat de Catalunya 1951-53 i en dues la de 100 m 1951, 1953, i fou subcampió en 100 m 1952 i tercer en 200 m 1954 En els Campionats d’Espanya guanyà la prova de relleus 4 × 100 m 1952 i fou subcampió el 1953 Formà part de la preselecció espanyola per als Jocs Olímpics del 1956 A partir del 1974 s’implicà amb l’Agrupació de Veterans de Catalunya L’any 1984 guanyà tres títols 100, 200 i 400 m en els Campionats d’Europa, repetí títol en els 400 m 1988 i guanyà la medalla de bronze en els 200 m…