Resultats de la cerca

Compaginà la pràctica del bàsquet i el tennis de taula al Club Juventus de Manresa durant la dècada de 1950 Després d’uns anys com a directiu de la secció de futbol del Centre d’Esports Manresa, el 1964 s’incorporà a l’Associació de La Salle Manresa, llavors UD La Salle, on feu diferents tasques, tant a la direcció tècnica de diferents equips com a la junta directiva, que presidí 1985-90 Rebé la medalla d’or de la Federació Catalana de Basquetbol

S’inicià el 1952 a l’Antorcha de Lleida i una vegada l’any següent fitxà pel Llista Blava 1953-60 Un cop retirat es convertí en el seu entrenador, càrrec que ocupà fins el 1987, quan passà a ser secretari tècnic del club, però tornà a la banqueta per a seguir dirigint l’equip fins el 1993 Posteriorment, feu tasques de delegat del primer equip fins a completar prop de seixanta anys a l’entitat lleidatana, per la qual cosa fou nomenat president honorari

Inicialment només aparegué un volum 1923, amb treballs de Ramon Turró, Pere Coromines, Jaume Serra i Hunter, Dwelshauvers, Xiberta, Tomàs Carreras i Artau, Gottron i d’altres, una crònica de les tasques de la Societat i del moviment filosòfic als Països Catalans i bibliografia Calgué esperar la recuperació de la Societat Catalana de Filosofia per tal que el 1988 se'n reprengués la publicació Des d’aleshores s’ha publicat ininterrompudament N'han estat directors en aquesta darrera etapa Jordi Sales Coderch i Josep Monserrat

El sistema estigué constituït per un giny espacial Venus 1 Orbiter que se situà en òrbita com a satèllit artificial de Venus pel novembre del 1978, i que era destinat, entre d’altres, a tasques cartogràfiques per radar altimètric, i d’un altre, Venus 2 Multiprobe 1978 portador d’una sèrie de cinc càrregues instrumentals destinades a entrar en l’atmosfera de Venus en diferents punts fins a xocar amb el sòl Una d’elles arribà a transmetre senyals durant 68 minuts després de l’impacte

Ha competit amb l’Squash Lleida 1987-2004, amb el qual assolí el Campionat de Catalunya de clubs 2000 i la Copa del Rei 2002, i amb el Club Natació Lleida 2004-10 Fou doble campió d’Espanya 1991, 1998 i de Catalunya 1991, 1992 de segona categoria, i guanyà el Màster Català absolut 1999 Formà part de la selecció catalana que aconseguí quatre Campionats d’Espanya 2000, 2003, 2004, 2008 Ha compaginat les tasques de jugador amb les d’entrenador en els clubs on ha jugat

Fonamentalment es guanyà la vida com a illustrador i en tasques de correcció i traducció Fou collaborador de la revista Amic La seva prosa, rica en imatges, es caracteritza per un preciosisme esteticista i poètic És autor de diversos llibres de narracions i prosa poètica, entre els quals destaquen Llibre d’imatges 1930, Rosa, Clara, Joan i Pere 1933, La meva vida en el llac 1935 i la novella curta El vent 1937 També traduí al català El senglar de bronze 1934 de Hans C Andersen

Els calafats de València reberen ordinacions de Jaume II el 1306 A Barcelona, on formaven també una confraria, el 1710 el Consell de Cent els agrupà en una sola corporació amb els mestres d'aixa A vegades llur activitat s’estenia a tasques afins, com les de descarregador del port Eren importants a les drassanes dels grans ports i també a les petites viles litorals Blanes, Tossa, Canet, Arenys Foren sotmesos a les ordinacions de matrícula de la mar 1737 i 1751 L’activitat gremial dels calafats desaparegué a partir del 1824

Soci de la Unió Excursionista de Catalunya UEC, dirigí la Secció de Muntanya i impulsà les seccions cartogràfica i d’escalada Presidí la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 1963-77 Durant el seu mandat es consolidà la xarxa de refugis de muntanya a Catalunya, es creà la revista Vèrtex 1966 i s’organitzà la diada de la flama de la llengua catalana 1968 Retornà a la UEC, on desenvolupà tasques directives, i ocupà la secretaria de la Unió de Federacions Esportives Catalanes Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987

S’inicià al Club Bàsquet Santfeliuenc El 1940 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, en què jugà una temporada i assolí el Campionat d’Espanya Fitxà pel Futbol Club Barcelona, en el qual jugà deu anys Fou sis vegades campió d’Espanya i vuit cops campió de Catalunya Al començament dels anys cinquanta retornà al Club Bàsquet Santfeliuenc, en què realitzà tasques de jugador entrenador Internacional en dinou ocasions amb la selecció, obtingué la medalla de plata en els Jocs Mediterranis 1951 Amb la selecció catalana, disputà 7 partits

Navegà en la classe Hispania i després en FI 6 Formà part del frustrat equip olímpic que havia de participar en els Jocs Olímpics de Berlín 1936 Destacà sobretot en tasques directives, primer al Reial Club Marítim de Barcelona i després al Reial Club Nàutic de Barcelona Fou president de la Regió de Llevant i Balears de la Federació Espanyola de Clubs Nàutics, des d’on potencià la recuperació de la vela en la postguerra Rebé la medalla Forjadors de l’Esport l’any 1993 També practicà l’hoquei sobre patins