Resultats de la cerca

S’inicià al piano a tres anys, i quan en tenia set ja feia recitals Durant els anys escolars tocà professionalment El 1962 estudià becat al Berklee College of Music de Boston, on residí durant cinc anys fins que es traslladà a Nova York per a tocar durant un temps als Jazz Messengers d’Art Blakey La tècnica impecable, l’intens lirisme i la total implicació física amb l’instrument, foren qualitats per les quals obtingué reconeixement durant la seva estada, del 1966 al 1969, en el grup del saxofonista Charles Lloyd Seguidament ocupà durant dos anys el lloc de teclista elèctric en el conjunt de…

Al seu extrem hi ha l’antiga torre de defensa dita torre de la Móra Hom ha identificat aquest indret amb la Porrassa , on segons la Crònica tocà el vaixell del rei Jaume I al retorn de la conquesta de Mallorca Actualment és urbanitzada i hi ha un important càmping

Estudià piano amb Joan Baptista Pujol i Carles Vidiella Tocà com a pianista en cafès barcelonins, i dirigí orquestres de ball El 1893 fou contractat per una companyia de Rio de Janeiro per dirigir una temporada de sarsuela Se’n coneixen algunes composicions, arranjaments, ballables i obres circumstancials que obtingueren força popularitat al seu temps

Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Realitzà gires de concerts a l’estranger i fou membre i solista de l’orquestra de la Societat Filharmònica de Barcelona, creada per M Crickboom el 1897 També tocà amb el Quartet Barcelona Entre les seves composicions s’inclouen algunes operetes, com Le modèle jaloux i Le Fétiche

Molt influït pel Duque de Rivas, García Gutiérrez, Hartzenbusch, Monti i Manzoni, l’interès de la seva producció està principalment en el sentit nacional que reflecteix el moment històric que li tocà de viure Entre els seus poemes destaca Profecía de Guatimoc , i entre les obres dramàtiques, La Capilla 1837 i Muñoz, visitador de México 1838

Fou deixeble de JP Arcas, pare del també guitarrista J Arcas Amb només deu anys inicià la seva carrera de concertista Tocà a l’Argentina i segons la documentació conservada, sembla que després de tornar a Catalunya feu concerts en diferents ciutats d’Europa A la seva època fou reconegut per la seva tècnica d’execució àgil i neta

A nou anys ja tocava el clarinet i el saxòfon, i a onze signà els primers contractes Al final de la dècada dels quaranta es traslladà a Madrid, on treballà amb diferents grups mentre finalitzava els estudis al conservatori, on es graduà l’any 1964 Al costat de Tete Montoliu, fou un dels pioners del jazz a l’Estat espanyol La dècada de 1960 liderà un quartet a Madrid, on tocà de manera estable en un club El 1967 fou convidat a participar en el Festival de Jazz de Berlín, i des de llavors tocà als principals festivals europeus Experimentà amb la fusió del jazz i el…

Autodidacte, als disset anys es professionalitzà El 1934 s’establí a Chicago, on tocà sobretot en programes radiofònics i en orquestres de ball en un estil influït pel country i Django Reinhardt El 1936 publicà el seu primer disc, i el 1938 passà a Nova York Als anys quaranta tocà en una emissora de l’exèrcit nord-americà i acompanyà Bing Crosby , Nat King Cole i altres músics i cantants de jazz famosos i el 1945 enregistrà “It’s Been a Long, Long Time”, el seu èxit més gran Gravà molts discs en trio i també amb la seva dona, la cantant Mary Ford La seva gran…

Fill de l’arquitecte Gino Pollini, capdavanter del racionalisme a Itàlia, estudià piano i composició, encara que inicià els estudis musicals sense saber encara cap a on encaminaria la seva carrera Aviat, però, manifestà unes notables aptituds per a la interpretació pianística El 1959 guanyà el primer premi del Concurs Pianístic Internacional Ettore Pozzoli, a Seregno, i el 1960, el Concurs Internacional Chopin de Varsòvia, en què rebé la felicitació explícita del president del jurat, A Rubinstein, i el mateix any tocà el primer concert per a piano d’aquest compositor sota la direcció de…

Molt popular a Rússia, caigué en desús a mesura que es feia popular la balalaica En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus llaüt Es tracta d’un llaüt de mànec llarg, de tres cordes metàlliques afinades per quartes, que es toca amb plectre Antigament tenia dues cordes La construcció de models de diferents mides permet la formació de petits grups orquestrals de domra