Resultats de la cerca

Milità en les files del saintsimonisme i arribà a dirigir-ne l’òrgan d’expressió, “Le Globe” 1831 Bonapartista, fou nomenat senador i membre de l’Institut de France Fou designat per Napoleó III per a la redacció del tractat comercial del 1860 amb la Gran Bretanya Lliurecanvista, traduí els discursos de Richard Cobden

Crític especialitzat en literatura italiana, traduí les obres de Pirandello Els seus treballs versen sobre els autors i els problemes literaris de la seva època XXème Siècle , 1924 Inquiétude et Reconstruction , 1931 Durant l’ocupació alemanya, a la Segona Guerra Mundial, fou detingut pels nazis i internat al camp d’extermini de Buchenwald, on morí

Fou autor de comèdies, autos i tragèdies bíbliques, avui perdudes, de Los veinte triumphos 1530, història en vers de vint ducs espanyols, i de Portante de casas nobles i Jardín del alma cristiana 1552 Traduí i completà De turcorum rebus historia , de Paulus Jovius Palinodia de la nephanda y fiera nación de los turcos, 1547

El 1314 era a Avinyó i vers el 1322 residí algun temps a Catalunya, on compongué el llibre moral en prosa ritmada Eben Boḥan ‘Pedra de toc’, que dedicà a deu prohoms jueus de Catalunya Traduí a l’hebreu una trentena d’obres àrabs i hom li atribueix, també, una paròdia del Llibre d’Ester

Es conserven, escrits per ell, un llarg poema de 145 estrofes sobre els preceptes de la Llei, notable per una enginyosa intercalació de versets bíblics, i una desena de poemes religiosos Per citacions posteriors hom sap que escriví comentaris a tractats talmúdics L’any 1078 traduí a l’hebreu un llibre jurídic de Ḥai Gaon

Estudià piano amb Joan Barrau i composició amb Marià Obiols El 1866 fou nomenat professor del Conservatori del Liceu Entre les seves obres destaquen Barcarola, Rapsòdia i altres peces per a piano, com també romances Traduí a l’italià els llibrets de les òperes Henry Clifford , d’Isaac Albéniz, i Els Pirineus , de Felip Pedrell

Transformadora de la realitat a través de símbols marins i aeris El seu primer llibre fou Poesia 1944, al qual seguiren Dia do mar 1947, Coral 1950, No tempo dividido 1954, Mar novo 1958, O Cristo cigano 1961 i moltes altres obres fins a O nome das coisas 1977 Traduí la Divina Comèdia al portuguès

Collaborà a Gent Nova i Cultura de Badalona, L’Avenir d’Arenys de Mar, D’Ací i d’Allà , etc És autor de l’estudi Jacinto Verdaguer 1917, i de llibres de poesies En inquietud , 1907 Salabror , 1908 Nous versos del mar , 1910 Una vela que passa , 1922 Traduí al català Virgili, Petrarca i Carducci

Fou escrivà i protonotari de la reina Elionor de Sicília Padrastre de Bernat Metge , feu que aquest entrés a la cancelleria reial i dirigí la seva iniciació en el classicisme Entre el 1380 i el 1385 traduí al català el De re rustica de Palladi amb una gran fidelitat i precisió en els vocables tècnics

Milità en el moviment catalanista i durant la guerra fou comandant de la 132 brigada d’Estat Català A la postguerra fou detingut, però el 1947 pogué fugir a França, on s’establí i publicà la revista Recull i els contes, més de caràcter psicològic, Dotze hores 1958 Traduí obres d’arqueologia Morí d’accident