Resultats de la cerca
Es mostren 1699 resultats
el Rialbo
Riu
Riu de la Ribagorça, afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, que neix al vessant septentrional del Turbó i drena la Vall de Bardaixí, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça.
Després de travessar un extrem de l’antic municipi de Merli i rebre, per l’esquerra, el barranc d’Espluga que davalla de la Vall de Lierp Ribagorça, s’uneix al seu collector, aigua avall de Campo
aigüeta de la Vall
Riu
Curs d’aigua del massís de Posets, a la vall de Benasc, dins el municipi de Saünc (Ribagorça), la capçalera del qual, sota el pic de Bagüenyola (3.009 m alt), és la vall de Bagüenya.
Després de rebre, per la dreta, les aigües de la Ribereta i de Cierco, s’uneix a l’aigüeta de Grist, a Tramarrius, després de guanyar el fort desnivell és una vall suspesa al salt de Tramarrius
Aixovall
Llogaret
Llogaret de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), situat en una petita plana formada a la dreta de la Valira, tocant a la confluència amb el riu d’Aós.
Un antic pont de pedra, el pont d’Aixovall , l’uneix a la riba esquerra de la Valira, on passa la carretera de la Seu d’Urgell a Andorra la Vella Aixovall és esmentat ja l’any 1176
el Pessó
Coma
Coma de la vall de Boí, al municipi de Barruera (Alta Ribagorça), que aflueix per la dreta a la riera de Sant Martí.
És limitada per la línia de crestes que uneix el tuc des Carants , el pic Roi , Gran Pic del Pessó al límit amb la vall Fosca i el pic petit del Pessó i és centrada pels estanys del Pessó
serra de Campcardós
Serra
Serra de l’Alta Cerdanya, al límit amb la Baixa Cerdanya, que culmina al puig de Campcardós (2 914 m).
S'uneix al pic d’Envalira a través de la portella Blanca d’Andorra, al vessant oriental de la qual es forma la vall de Campcardós , que aflueix a la vall de Querol per la dreta, prop de Porta
riu de Sant Martí
Riu
Riu de la vall de Boí, dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Tor, que neix al vessant W del port de Rus.
Després de passar sota Taüll, i per Boí, s’uneix al seu collector davant Erill la Vall Prengué el seu nom de l’antiga església romànica de Sant Martí de Boí , les restes de la qual han estat descobertes recentment
coll dels Cortalets
Depressió del massís del Canigó, a la línia de crestes que, des de la pica del Canigó, separa les valls de Llec i de Taurinyà.
Prop seu, a 2 150 m alt, al pla dels Estanyols terme de Taurinyà, al Conflent, hi ha el refugi dels Cortalets o del Canigó , refet el 1948, propietat del Club Alpin Français Una carretera de muntanya l’uneix a Fillols
Brenner
Collada
Coll dels Alps centrals, que comunica el Tirol, a Àustria, amb la província de Bozen, a Itàlia.
Amb una altitud de 1 372 m és un dels colls més baixos dels Alps, antic camí entre l’Europa septentrional i central i els països mediterranis Hi passa el ferrocarril i una autopista que uneix Munic, Insbruck, Verona i Roma
la Dòvia
La vall de la Dòvia amb la mola de Llaberia al fons (Baix Camp)
© Fototeca.cat
Vall de la serra de Llaberia, d’uns 4 km de longitud, dirigida de S a N, limitada per les altes cingleres de les Moles (706 m), a l’W, i del Mont-redon (862 m), a l’E, dins el terme de Pratdip (Baix Camp).
El camí de Pratdip a Llaberia guanya la cinglera per la portella de la Dòvia La capçalera de la vall és anomenada el racó de la Dòvia El barranc de la Dòvia s’uneix al de Santa Maria sota Pratdip
Werra
Riu
Riu d’Alemanya (292 km).
Neix al vessant meridional de la Selva de Turíngia, prop d’Eisfield, i en el curs alt travessa una important conca de potassa a Münden s’uneix al Fulda, i junts formen el Weser És navegable en el curs baix