Resultats de la cerca

Fill de mare alemanya, abandonà Polònia de nen per traslladar-se a Colònia, on rebé els primers ensenyaments musicals Deixeble de W Sawallisch, amplià la seva formació a Viena i de seguida fou contractat per les òperes de Düsseldorf, Aquisgrà i Colònia El 1969 debutà a Londres, on estrenà la versió anglesa d' El jove Lord de HW Henze al Sadler’s Wells Theatre Posteriorment dirigí a Hamburg, Friburg 1973-75 i Dormunt 1975-80 S’ha especialitzat en direcció d’òpera, i ha protagonitzat diversos enregistraments, entre els quals el primer digital de L’anell del Nibelung amb l’orquestra de la…

Procedent d’una família benestant d’origen jueu, estudià a les universitats de la Sorbona, Heidelberg i Sant Petersburg, i inicià una activitat literària que el portà a publicar a la revista Apollon  els seus primers poemes Considerat un dels pares de l' acmeisme , la seva poesia és classicitzant, rigorosa i amb una forta càrrega cultural i moral Allunyat de la revolució soviètica, amb la qual inicialment simpatitzà, fou cada cop més mal vist per les autoritats El 1934, un poema en el qual alludia críticament a Stalin, fou motiu que hom li prohibís l’accés a algunes grans ciutats Passà…

El seu pensament, que es mou dins l’àmbit del cartesianisme i de l’empirisme anglès, és considerat com un precedent de l’ escola escocesa del sentit comú La seva obra principal és el Traité des premières vérités 1717 La seva filosofia influí l’escola escocesa té punts de contacte amb la de Thomas Reid

Muller del comte Anastazy Walewski 1804, fou amant de Napoleó I 1806, del qual tingué Florian-Alexandre-Joseph Walewski 1810 L’any 1816 es casà a Lieja amb el general PA d’Ornano

El seu pare, Nicolas Chopin, professor de francès a Varsòvia, havia nascut a Nancy, on la seva família s’havia installat des de feia dues generacions A vint anys Fryderyk Chopin ja era un pianista complet Anà a Viena, Praga, Dresden i Berlín i s’installà definitivament a París 1830, centre del Romanticisme francès, on desenrotllà una intensa activitat com a compositor i concertista i on es convertí en el professor de l’aristocràcia A la capital francesa es relacionà amb Liszt, Berlioz, Bellini, Rossini, Heine, Balzac i Delacroix, entre d’altres Els anys de vida conjunta amb…

Estudià al Conservatori de Lodz amb K Sikorski i S Szpinalski Després anà a París a perfeccionar-se amb N Boulanger i L Lévy 1947-48 Durant el període 1948-52 es prodigà com a concertista de piano El 1949 fundà amb T Baird i J Krenz el Grup-49, a semblança del Grup dels Sis Si bé començà amb composicions de caràcter agradable i provocatiu, a partir del 1957 adoptà una actitud més seriosa i explorà en profunditat les noves tècniques de composició De la primera etapa destaquen dues simfonies 1952 i 1953, la Suite per a 4 trombons o la Sinfonietta , que marcà el punt d’inflexió La transició es…

Mestre de capella de diverses esglésies romanes, entre el 1589 i el 1593 treballà a Santa Maria di Montserrato i l’any 1594 estigué a la de la Trinità dei Pellegrini En 1595-97 es feu càrrec de la capella musical del Collegio Germanico Fou nomenat mestre de capella de la basílica de Sant Pere el 1602, però el mateix any acceptà la direcció de la capella musical del rei Segismund III de Polònia, on substituí Luca Marenzio Treballà a la cort polonesa durant vint anys, al llarg dels quals publicà dos volums que incloïen motets i salms un el 1607 i l’altre el 1608 i un llibre de Sacrae cantiones…

Feu estudis d’antropologia a la Universitat de Northwestern, on tingué com a mestres MJ Herskovits i Richard A Waterman i on es doctorà el 1951 Fou professor a les universitats de Northwestern 1953-54, 1956-62 i Wisconsin 1954-56 El 1962 fou nomenat professor d’antropologia a la Universitat d’Indiana a Bloomington, on posteriorment esdevingué cap del departament 1966-69 El 1976 entrà a treballar a la Universitat de Sydney Morí en un accident aeri a Europa La seva aportació a l’etnomusicologia quedà recollida en el llibre The Anthropology of Music 1964, on accentua la importància dels factors…

El 1946 ingressà al Partit dels Treballadors Polonès precedent del Partit Comunista Polonès Estudià història i es doctorà el 1956 Del 1945 al 1949 fou oficial de l’exèrcit Des d’aquest any fou editor del departament de publicacions del comitè central del partit comunista del qual formà part des del 1975, i impulsà la revista Polytika 1958-81, notable pel caràcter relativament obert malgrat les restriccions del règim El 1980 fou designat per a negociar amb Lech Wałęsa en el conflicte que enfrontava Solidarność amb el govern Defensà la imposició de la llei marcial per part de Wojciech…

Les seves posicions nacionalistes i socialistes es radicalitzaren a partir dels pogroms del 1881 Per bé que la seva producció abraça tota mena de gèneres, destaquen sobretot les narracions, on descriu la vida dels guetos en un estil simbolista que palesa la influència del hassidisme Destaca també l’obra teatral La cadena d’or 1907, on exalta la continuïtat de la cultura jueva al llarg dels temps Preocupat per la formació del poble jueu, escriví la Biblioteca Jiddisch , recopilació d’articles sobre temes científics i humanístics