Resultats de la cerca

S’inicià en el món de la composició de jove i formà una banda de jazz , en la qual tocà el violí i el banjo El 1930 ingressà al Conservatori Malkin de Nova York, i cap al 1935 ja havia compost unes 150 cançons A l’estiu del 1935 estudià direcció orquestral al Mozarteum de Salzburg i el 1936 ingressà a la Juilliard School, on fou alumne de Roy Harris -el qual influí en la seva música per a orquestra- Després de l’èxit assolit amb l’estrena de la Simfonia número 3 1941, el 1943 guanyà el Premi Pulitzer gràcies a la seva cantata Free song Entre el 1945 i el 1962 fou president de la Juilliard…

Des de la infantesa visqué a Nova York amb la seva família, i hi estudià dansa moderna Del 1962 al 1973 fou ballarina professional A mitjan anys setanta començà a collaborar amb el diari britànic The Guardian , i posteriorment passà a fer-ho amb The Washington Post Per a aquest diari escriví juntament amb el corresponsal de  The New York Times Raymond Bonner un reportatge que tingué una gran repercussió sobre la matança del Mozote El Salvador, en què l’exèrcit salvadorenc assassinà uns 900 civils en una operació contra la guerrilla Posteriorment ha treballat per a altres publicacions, entre…

Publicà els reculls poètics Per entrar en el regne 1957 i Intento el poema 1960, amb el qual aconseguí el premi Carles Riba el 1959 Escriví lletres de cançons, les quals, musicades per Lleó Borrell, foren premiades i obtingueren molta acceptació Entre les més populars sobresurt  Se’n va anar , que, en veu de Salomé i Raimon, guanyà el Festival de la Cançó Mediterrània del 1963 Altres cantants de la Nova Cançó  que musicaren poemes seus foren Salvador Escamilla Amiga mort , Núria Feliu i Joan Manuel Serrat Anirem tots cap al cel , Lluís Llach i Dolors Laffite Temps i temps , Cels trencats…

El 1962 guanyà un premi al Festival de San Francisco amb un documental Tres anys després anà a Hollywood, on dirigí documentals i produccions per a televisió, entre els quals destaquen un episodi de The Alfred Hitchcock Hour Debutà al cinema amb la comèdia Good Times 1967, gènere del qual s’apartà per seguir una trajectòria centrada en l’acció i el terror The Birthday Party 1968, The Night They Raided Minsky’s 1968, The Boys in the Band 1970 Amb  The French Connection 1971, que guanyà cinc Oscar el 1972, entre d’altres, els de millor pellícula i millor director, i  The Exorcist 1973, que n’…

Començà dedicant-se al dibuix i, aviat, al periodisme Defensà els nacionalismes bòer i irlandès Polemista agut, amb una dialèctica feta de paradoxes i d’humor, una imatgeria brillant i una sòlida base filosòfica Crític literari Browning 1903, Dickens 1906 Amb Heretics 1905 inicià les obres de pensament, de tendència catòlica, sobretot en Ortodoxy 1908, The Everlasting Man ‘L’home perdurable’, 1925 i St Thomas Aquinas 1933 Fou batejat el 1922 Escriví obres històriques i sociològiques de sentit demòcrata i anticapitalista, amb un cert medievalisme sovint influït per Hilaire Belloc What's Wrong…

Debutà el 1952 a Limelight , film realitzat pel seu pare Del 1967, amb Peppermint frappé , fins al 1979, amb Mamá cumple cien años , collaborà en vuit pellícules de C Saura De la seva carrera internacional destaquen els films de R Altman, Nashville 1975 i A Wedding 1978, i d’A Rudolph, Welcome to LA 1976 i Remember My Name 1978 Posteriorment ha interpretat, entre d’altres, Mother Teresa In the Name of God’s Poor 1997, de KConnor, Finisterre, donde termina el mundo 1998, de XVillaverde, Cousin Bette 1998, de DMcAnuff, Tu qué harías por amor 1999, de CSaura Medrano, To Walk with…

S’especialitzà en papers durs i violents, a les ordres de directors com Sergio Leone Per un pugno di dollari , 1964 Il buono, il brutto, il cattivo , 1966 o Donald Siegel Dirty Harry , 1971 Escape from Alcatraz , 1979 Des dels anys setanta ha dirigit i sovint protagonitzat diversos films que li han valgut un creixent prestigi Breezy 1973, The Eiger Sanction 1975, The Outlaw Joseph Wales 1976, Bronco Billy 1980, Pale Rider 1984, Bird 1988, White Hunter, Black Heart 1990, Unforgiven 1992, Oscar a la millor direcció, A Perfect World 1993, The Bridges of Madison County 1995, que a més…

De nom de soltera Ruth Barbara Grasemann, després d'acabar l'ensenyament obligatori, s'inicià en el periodisme en un diari local, que hagué d'abandonar per haver fet la crònica d'un acte al qual no havia assistit Casada a vint anys, amb un fill i dedicada a les feines de la llar durant més d'una dècada, el 1964 aconseguí publicar la seva primera novella, From Doon with Death , que iniciava la sèrie de misteri protagonitzada per l'inspector Wexford, i de la qual escriví 23 volums més, entre d'altres,  Not in the Flesh 2007 Un dels autors més llegits en el gènere policíac, fou una pionera pel…

Cursà estudis de pintura i escultura i, gràcies al curtmetratge  The Alphabet 1968, accedí a l’American Film Institute Els seus films exploren un món malaltís i subterrani, tan angoixant i absurd com suggeridor Eraserhead 1976, el seu primer èxit, se situà en els circuits comercials malgrat l’estètica surrealista del film i l’ambigüitat del relat, i amb The Elephant Man 1980 es consolidà com un dels directors més originals Després del fracàs comercial de la superproducció de ciència-ficció  Dune 1984, retornà al seu món inconnex i oníric amb  Blue Velvet 1986, considerat el seu millor film,…

Realitzà curtmetratges als EUA i debutà en el llargmetratge amb la producció xinesa rodada a Nova York Fushing Hands 1991 Es consagrà internacionalment amb The Wedding Banquet 1993, Os d’Or a Berlín, on ironitza sobre el fals i simbòlic matrimoni entre la Xina continental i la insular, i també amb Eat Drink Man Woman 1994, ambdues nominades a l’Oscar a la millor pellícula estrangera Sense and Sensibility , Os d’Or a Berlín i Oscar al millor guió adaptat, escrit per l’actriu Emma Thompson a partir de la novella de Jane Austen 1995 The Ice Storm 1997, Ride with the Devil 1999,…