Resultats de la cerca
Es mostren 7110 resultats
Joan Seguí
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en teologia, fou beneficiat de l’església parroquial de Maó El 1652 publicà Rosari de Maria Santíssima dividit en tres parts, de goig, dolor i glòria
Francisco Santos
Literatura
Escriptor castellà.
Les seves obres contenen elements didàctics i de quadre de costums, com Día y noche de Madrid 1663, amb vives descripcions de la ciutat però amb un fons moralista i de sàtira punyent Altres obres remarcables són Periquillo, el de las gallineras 1663, Las Tarascas de Madrid 1665, El diablo anda suelto 1677, etc
Miquel de Salbà i de Vallgornera
Història
Diplomàtic.
Regent de la tresoreria de la generalitat Fill de l’oïdor de l’audiència de Catalunya i regent de la tresoreria reial Miquel de Salbà i de Vallgornera , que havia estat un íntim collaborador del lloctinent general de Catalunya Joan Josep d’Àustria 1653-56 El 1659 fou comissionat amb el jurista Josep Romeu i Ferrer per fixar els límits fronterers establerts pel tractat dels Pirineus i el 1660 es reuní a Llívia amb Giacinto Serroni, bisbe d’Aurenja i delegat francès, i aconseguí de conservar per al Principat l’enclavament de Llívia Posteriorment fou nomenat lloctinent general de Mallorca 1663-…
Josep Soler
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Era canonge de la Seu d’Urgell Cosí de Pau Claris, el succeí febrer del 1641 com a president de la generalitat de Catalunya Ocupà el càrrec durant cinc mesos Mancat de capacitat política, es deixà influir excessivament per D’Argenson i posà la generalitat en mans dels aliats francesos Hom li ho recompensà amb una canongia de la catedral de Barcelona
Miquel Terrassa
Filosofia
Història
Lul·lista.
Prevere, doctor en teologia i catedràtic de retòrica a la Universitat de la ciutat de Mallorca Només se li coneix un Sermón en honor de Ramon Llull, publicat el 1668
Ramon Olivet
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
El seu primer treball conegut és la làmina amb l’escut de Gaspar de Guzmán 1632 Féu diversos retrats —Berenguer d’Oms i de Santapau 1633, Diego del Corral 1634, Joan Pere Fontanella 1639—, alguns basats en retrats d’altres artistes, i també féu portades de llibres Gravà segells per a la diputació general de Barcelona 1638 La seva obra, barroca i caracteritzada per la finor i per la correcció formal, és coneguda fins el 1642
Jacint Arnal de Bolea
Literatura
Escriptor sard.
D’origen probablement aragonès, fou secretari del marquès de Villasor i el 1636 publicà a Càller El forastero , intent de novella barroca, resolta amb recursos gongoristes, que inclou poemes com Torneo i la faula mitològica Céfalo
Juan de Arce
Història
Militar
Militar castellà, comandant de l’exèrcit reial a Catalunya l’any 1640.
La necessitat d’aquarterar i allotjar les seves tropes en un indret pròxim a la revolta li comportà greus xocs amb la població civil dificultats a Sant Feliu de Pallerols i assetjament de les seves tropes per un grup de pagesos a Amer del 4 al 7 de maig Participà en l’acció punitiva contra Santa Coloma de Farners 14 de maig De tornada fou rebutjat per la població civil a Girona i a Blanes, i hagué de refugiar-se amb les seves tropes al Rosselló maig-juny 1640
Vicent Arcaina
Cristianisme
Metge i jesuïta.
Escriví una memòria sobre la pesta esdevinguda a València el 1647 i el 1648, interessant per la crítica que hi fa d’una altra memòria publicada pel dominicà Francesc Gavaldà sobre la mateixa epidèmia
Antíoc de l’Arca
Teatre
Dramaturg sard en llengua castellana, seguidor de Lope de Vega (ell mateix s’anomenà águila de los laureados y primer Lope sardo
).
Autor de la comèdia El saco imaginado Sàsser, 1658
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina