Resultats de la cerca
Es mostren 5808 resultats
Sucre
Divisió administrativa
Estat del NE de Veneçuela, limitat al N per la mar de les Antilles, a l’E pel golf de Paria, al S per l’estat de Monagas i a l’W pel d’Anzoátegui.
La capital és Cumaná S'hi distingeixen tres parts fisiogràfiques el massís oriental, la gran falla E-W, que separa el massís de la formació orogràfica de Paria, i les terres baixes i pantanoses del golf de Paria De clima tropical, els rius són de poca importància Hi ha conreus de cacau, canya de sucre, cotó, cafè, tabac, arròs i cocos Hi ha activitats de pesca, indústries de conserves de peix i d’elaboració de sucre Té jaciments de minerals, poc explotats, guix, sofre i ferro
Tannu-Ola
Serralada
Serralada de l’Àsia central, al S de la República dels Tuvinians, que fa de divisòria dels rius de la conca de l’alt Ienissei i del llac Uvs nuur i de frontera amb Mongòlia.
Hi predominen les altituds de 2 500-2 700 m, amb una màxima de 3 061 m Als vessants septentrionals hi ha boscs de cedres, i als meridionals, vegetació estepària
Senillers

La petita central elèctrica de Senillers (Lles)
© Fototeca.cat
Balneari
Antic balneari del municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya), situat a 1 060 m alt., al S del terme, a l’esquerra del riu d’Arànser, prop de Travesseres, davant la serra de Cadí.
Les seves aigües, bicarbonatades, sòdiques i silicatades, sorgeixen de quatre fonts les fonts del Païdor —32°C—, de la Muntanya, dels Brians i del Riu, a més d’una font ferruginosa, allunyada de l’establiment L’edifici és una gran construcció del s XIX, amb una gran part que arriba fins al riu a la dreta d’aquest, dins l’antic terme de Músser, hi ha l’antic balneari de Caldes de Músser
Burkina Faso

Estat
Estat de l’Àfrica occidental, limitat al N i l’W per Mali, a l’E per Níger i Benín i al S pel Togo, Ghana i la Costa d’Ivori; la capital és Ouagadougou.
La geografia física Burkina Faso és un país format per un altiplà cristallí granit, gneis, quarsites, de 200 a 300 m d’altitud mitjana, recobert de laterites, lleugerament inclinat cap al sud i solcat per les valls del Volta Negre, el Volta Blanc i el Volta Roig, que flueixen en direcció meridiana per formar el Volta a Ghana A l’est corren per relleus residuals petits rius afluents del Níger Cap dels rius no és navegable, tots són de curs irregular Al SW del país l’altiplà de Sikasso acaba en l’escarpament de gres de Banfora El clima és tropical, sec de novembre a maig, època de l’any en què…
vall de Carlares
Vall dels ports de Beseit, capçalera del riu d’Ulldemó (anomenat, fins al congost de les Gúbies, el Regatxol), que té per límits, al S, la serra de Serrissoles i, a l’E, el Caro.
pas de l’Infern
Congost
Congost que forma el riu d’Alcoi dins el terme d’Orxa (Comtat), al límit amb el de Vilallonga de la Safor, entre les serres de Benicadell, al N, i de la Safor, al S.
escriptura de l’Algarve
Nom donat sovint a un tipus d’escriptura antiga d’origen preromà, que hom troba al S de Portugal, de Beja fins a l’Algarve —però també en un cas a Alcalá del Río, Sevilla—.
És un sistema mixt, de signes alfabètics i sillàbics, cosa que el fa semblant als sistemes d’escriptura ibèrics El valor fonètic de cadascun dels signes no és conegut d’una manera segura Sembla que fou usada entre els segles IV i I aC, bé que alguns investigadors la consideren més antiga
Canadà

Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, entre els oceans Atlàntic a l’E, el Pacífic a l’W i l’Àrtic al N, i els Estats Units d’Amèrica al S; la capital és Ottawa.
La geografia física El relleu i la geologia L’estructura geològica del Canadà és relativament simple Hom pot distingir-hi tres grans unitats l’escut canadenc, precambrià, les muntanyes de l’est, primàries, i les planes i muntanyes occidentals, aixecades durant el cicle alpí El llac Moraine, situat en el parc nacional de Banff, a Alberta Nancy Girard Bégin CC BY-NC 20 L’ escut canadenc , que ocupa quasi la meitat de la superfície del país, s’estén des de la conca del riu Mackenzie, al nord-oest, pel sud de la badia de Hudson, fins a l’extrem oriental de la península del Labrador Els materials…
Bielorússia

Estat
Estat de l’Europa oriental, que limita al NE i a l’E amb Rússia, al S amb Ucraïna, a l’W amb Polònia i al NW amb Lituània i Letònia; la capital és Minsk.
La geografia física El país ocupa una depressió herciniana enquadrada entre alineacions cristallines Ucraïna-Volínia i Voronež-Vitebsk, i les formes de relleu són degudes a les glaciacions quaternàries Les formes més usuals són les planes i les ondulades procedents de les morenes i els esbaldregalls glacials, i també hi ha complexos glaciofluvials més o menys degradats que se superposen a formes estructurals o formes d’erosió antiga En general, hom pot considerar el territori com una gran àrea palustre dividida al centre per una línia de turons mont Majak, 356 m, màxima elevació…
bosc de la Mata
Bosc de pi roig del Capcir, a 1.400-1.600 m, entre el pantà de Matamala, al S, i el poble de Formiguera, estès en una gran part pel terme dels Angles; ocupa unes 500 ha.