Resultats de la cerca

El terme davalla des del Picalbell Gros 540 m alt, que el separa de la vall de la Tet, fins a l’Aglí, que en forma el límit nord-occidental és drenat, a més, per diversos torrents, entre els quals la riera de la Teixonera Hi ha restes d’alzinars, brolles i pasturatges La vinya és el conreu predominant hom produeix vi dolç natural dins el sector vinícola de les Costes de l’Aglí i vi de qualitat superior dins el sector de Corberes del Rosselló Hi ha una font d’aigua ferruginosa El poble 188 h agl 1982 398 m alt és en un coster a la part alta del municipi, sota la carretera d’Illa a…

El nom provenia d’una corrupció humorística del Walhalla wagnerià Llogat el 1901, fou punt de reunió d’artistes i universitaris, com Joaquim Borralleras, Jacint i Ramon Reventós, Dídac Ruiz, Eugeni d’Ors, JF Ràfols, P Ynglada, Nonell, F Laberta, JM Junoy, Feliu Elias, Manolo Hugué, D Carles, E Monegal, I Smith, I Pascual, Picasso, JM Folch i Torres, etc Fou en certa manera l’hereu d’Els Quatre Gats, tot i que, ací, ja no hi assistien els artistes de la generació pròpiament modernista Més endavant ~1908 passà a un altre local de la Riera de Sant Joan, que, com l’anterior,…

Nom popular d’una torre que corona el Puig Castellar, situada al límit més occidental del terme, damunt la riera de Caldes i el poble de Caldes d’Estrac Per aquest punt passava el límit tradicional que dividia les antigues jurisdiccions, les vegueries i els bisbats de Girona i de Barcelona El seu nom actual és antic el 1792 ja se li diu “lo castell dels Encantats” Se n’ignora l’origen Consta d’una torre bastida al segle XIII, reformada al segle XV i ampliada encara amb una muralla circular exterior, emmerletada, al segle XVI, per resistir millor els atacs de la pirateria És…

Capella situada al sector N de la parròquia, enfilada sobre la capçalera de la riera de Cànoves, prop del mas Quintana, del qual ha rebut el nom És documentada des de l’any 1226 i molts testaments en fan esment al llarg dels segles següents amb deixes o llegats El 1376 tenia un sacerdot beneficiat que se n’ocupava més tard estigué a mans dels Quintana, que el 1714 hi varen fer construir un retaule barroc El nom de Terrades és documentat entre els segles XIV i XVI L’any 1930 es va erigir, darrere l’antiga capella una de nova, neogòtica, amb elements modernistes, obra de l’…

Vida Aprengué les primeres nocions musicals de l’organista Quimet Serratosa i dels mestres A Laponta Callís i J Riera Estudià harmonia i composició a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Enric Morera A disset anys tocà amb la Cobla Els Rossinyols, i des del 1915 fou director de la Cobla Peralada Dirigí l’escola de música de Castelló, i també la capella de cant, en substitució de Joan Grifeu La seva producció sardanística és la que li donà més renom Entre les sardanes més conegudes sobresurten Rosa de bardissa , Diumengera , A flor de llavi , Remordiment , Cercant l’amor…

El terme municipal s’estén a la dreta de l’Aude, a migdia d’Atsat, entre el congost de Sant Jordi i la unió amb la riera d’Aigueta, afluent de l’Aude per la dreta procedent dels vessants N de la serra de Madres i del terme de Conòsols L’accidentat territori arriba per migdia fins al tuc Dormidor 1843 m i és cobert per boscos d’avets i faigs bosc de Resclòsa, muntanya de Grabichà Hi ha pedreres de llicorella i extracció de dolomies, a més d’explotació forestal El poble 600 m d’altitud es troba prop de l’Aigueta, en un vessant rocós on hi ha restes d’un antic castell l’església fou…

És considerada una de les fites per a la consolidació de la història rural a Catalunya Entre els seus principals impulsors destaca Emili Giralt i Raventós Vilafranca del Penedès, 1927 Participà en la celebració de quatre Colloquis d’Història Agrària 1978-97 L’any 1996 signà un conveni de coedició de la revista amb la UdG, la UB, la Universitat de Lleida, la URV i els Estudis Universitaris de Vic Els números 12 1998 i 13 2000 es dedicaren al pairalisme i a l’alimentació, respectivament El primer inclou articles d’Encarna Roca, Rosa Congost, Joaquim M Puigvert, Jordi Planas, Joaquim Capdevila,…

Els seus primers directors foren Manuel Riu i Riu i Salvador Claramunt Fins l’any 2001 publicà 21 números Els volums 20-21 i 22 contenen l’aplec de treballs presentats com a homenatge al professor M Riu i Riu Inicialment, la revista s’organitzà en tres seccions metodologia, història i arqueologia Posteriorment se’n modificà l’estructura i els apartats foren fonts i documents, dossier, articles i miscellània Aquesta publicació ha donat a conèixer preferentment les recerques dels investigadors del Departament d’Història Medieval de la UB, però també hi han collaborat destacats medievalistes…

Vida i obra Dominicà, mestre en teologia Estudià als convents de Barcelona 1357, de Girona i de Lleida El 1372 passà a l’Estudi General de Tolosa, i el 1376, al de París Completà la versió catalana del De consolatione philosophiae , de Boeci, iniciada per Pere Saplana i dedicada a l’infant Jaume de Mallorca, la qual serví de base a l’edició castellana del 1488 i a la del 1493 El 1385 Pere III li encomanà que continués el Compendi historial iniciat per Jaume Domènec, i l’any següent el nomenà predicador de la capella reial El 1390 fou elegit prior del convent de Barcelona Ha estat confós,…