Resultats de la cerca
Es mostren 1711 resultats
aigua de Valls
Riu
Curs d’aigua dels Prepirineus, afluent, per l’esquerra, del Cardener, que es forma, prop de Gósol (Berguedà), per la unió de diversos torrents que davallen del Pedraforca, del coll de Josa, dels cingles de les Costasses i de la serra del Verd.
Després de passar prop de Sorries, l’Espà i Ferrers, s’endinsa en un llarg congost entre els massissos del Verd i d’Ensija als antics termes de Moripol, Castellfraumir, Bonner i penetra en la vall de Lord Solsonès al terme de la Corriu estret de Vallpregona Després de Valls, canvia de direcció de NS a EW, passa per Castelltort i s’uneix al seu collector a Aigüesjuntes on ha estat projectat un pantà, poc abans que el Cardener penetri a l’estret de Vall-llonga
Vallcàrquera
Poble
Poble del municipi del Figueró i Montmany (Vallès Oriental), l’antic terme del qual comprèn la vall baixa de la riera de Vallcàrquera, afluent, per l’esquerra, del Congost que neix al Tagamanent i s’uneix al seu col·lector vora el Figueró.
riera de Torrelles
Riera
Curs d’aigua de l’Alt Empordà, afluent per l’esquerra del Llobregat d’Empordà, que neix als vessants meridionals de la serra de l’Albera, dins el terme de Cantallops, i després de drenar el de Campmany, desguassa dins el de Masarac.
l’Unhòla
L’Unhòla
© Xevi Varela
Riu
Riu de la Vall d’Aran, afluent, per la dreta, de la Garona, emissari de l’estany de Liat
, al límit dels termes de Salardú, Viella i Canejan (durant tot el seu curs més alt constitueix el límit entre els dos primers).
Ben aviat, al pla de Crapes, desapareix dins el forat de l’Unhòla , i ressorgeix un km més avall, al pla d’Eth Tò, i l’anomenat güell d’Eth Tò Engorjada des del salt d’Eth Callaus, la vall de l’Unhòla s’obre, abans de Bagergue, a la ribera d’Era Lana S'uneix al seu collector sota Salardú, després d’haver deixat a la dreta Unha
riera de Capellada
Riera
Curs d’aigua de la Garrotxa, afluent per l’esquerra del Fluvià; neix a la muntanya de la Mare de Déu del Mont i desemboca al seu col·lector vora Besalú, on hi ha l’antiga església parroquial de Sant Martí de Capellada
.
Cogolls
Poble
Poble del municipi de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), a la vall de Cogolls , drenada per la riera de Cogolls , afluent, per la dreta, del riu Brugent, que neix al vessant occidental del puig Rodó, contrafort meridional de la serra de Finestres.
L’església parroquial Sant Cristòfol és a la dreta de la riera
Santa Margarida de Bianya
Poble
Poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), de caràcter disseminat, al vessant dret de la vall de Bianya, a la dreta de la petita vall de Santa Margarida, afluent seva, al peu de la serra de Sant Miquel del Mont.
És centrat per l’església parroquial de Santa Margarida, d’origen romànic conserva l’absis i la torre del campanar Esmentada ja el 858, quan Guifré de Besalú la cedí al monestir de Ridaura Al s XIII en tenia la jurisdicció el prior de Sant Joan les Fonts
Sàlzer
Llogaret
Llogaret del municipi d’Odèn (Solsonès), situat a 900 m alt., a la capçalera del riu de la Móra, afluent, per l’esquerra, del Segre, centrat per la seva antiga església parroquial, dedicada a Santa Magdalena, que depèn de la de Valldany.
Formà part, al segle XIX, del municipi de la Móra Comdal i Sàlzer
Montardit
Aspecte del poble de Montardit (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (946 m alt.) del municipi de Sort (Pallars Sobirà), situat a l’esquerra del barranc de Montardit , afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa, que neix al vessant W del tuc de la Cometa i desemboca a Ribera de Montardit.
De la parròquia Santa Cecília depenen aquest llogaret, Llarvén i el mas de Copons
El marc geogràfic del romànic de la Ribagorça
Art romànic
Presentació geogràfica Vista aèria del sector de capçalera de l’Alta Ribagorça Oriental, amb el Pirineu axial al fons i el Pont de Suert a primer terme ECSA - J Todó La Ribagorça, regió històrica situada a l’extrem nord-occidental del Principat de Catalunya, té una extensió de 2 900,40 km 2 De la mateixa manera que el Pallars, és una comarca mancada d’unitat és, de fet, una agrupació de subcomarques heterogènies esteses al voltant de tres conques fluvials la Noguera Ribagorçana, l’Isàvena i l’Éssera d’E a W Els rius, en restar tallats per congosts difícilment transitables, no han pogut…