Resultats de la cerca

Vida El 1508 es troba documentat com a solista de la Capella Pontifícia, a Roma, institució en la qual, entre el 1513 i el 1521, ocupà el càrrec de mestre de capella La mort del papa Lleó X, el seu protector, l’allunyà de Roma Entre el 1521 i el 1524 i a partir del 1526 fins a la seva mort, residí a Avinyó En aquesta ciutat ocupà càrrecs eclesiàstics i publicà quatre volums 1532-39 que contenen la major part de les seves obres conservades cinc misses, unes lamentacions, motets, himnes i magníficats Aquests llibres foren els primers a utilitzar els tipus musicals arrodonits dissenyats per…

Estudià economia, però des de mitjan anys noranta es dedicà al cinema collaborant amb altres directors Autor de la majoria dels guions de les seves produccions, debutà el 1998 amb el curt L’amore non ha confini , format al qual ha retornat al llarg de la seva trajectòria La notte lunga , 2001 La partita lenta , 2009 Allo specchio , 2011 Sabbia , 2014 The Dream , 2014 Killer in Red , 2017 Piccole avventure romane , 2018 El seu primer llargmetratge, L’uomo in più 2001, fou guardonat en diversos certàmens Posteriorment, també obtingueren reconeixement  Le conseguenze dell’amore 2004, premi…

Situada a la riba dreta del Mincio, a pocs quilòmetres de la desembocadura del Po, es presenta com una petita península entre els llacs Superiore, Mezzo i Inferiore, fet que li dóna un aspecte pintoresc Fins recentment no s’ha desenvolupat una certa activitat industrial, dins la qual es destaquen les indústries químiques, mecàniques i de la confecció Fundada pels etruscs cap als s VI i V aC, fou ocupada successivament pels gàllics s IV aC, per Roma ~200 aC, els visigots 401 i els llombards 601 Al s XI fou sotmesa a Toscana, i des del s XII féu costat als güelfs enfront dels gibellins L’any…

El 1448 fou cridat a Nàpols per Alfons el Magnànim Protegit pel Panormita, entrà a la seva acadèmia on prengué el nom de Gioviano la presidí a la seva mort i d’ell prengué el nom definitiu, Academia Pontaniana Li fou confiada l’educació del príncep Carles de Viana i d’Alfons, fill de Ferran I de Nàpols Entrà a la secretaria reial Defensà amb la ploma i l’espasa el rei Ferran I en la lluita contra el pretendent angeví 1458-64 i en consagrà les gestes en De bello neapolitano El 1481 acompanyà Alfons a la reconquesta d’Otranto i intervingué en les negociacions amb Venècia 1484 i…

Documentat a Florència el 1439, estudià amb Masaccio i collaborà amb Domenico Veneziano La seva activitat es desplegà, però, a Arezzo, Ferrara, Rímini, Roma i particularment a Urbino Les primeres obres conservades són el Baptisme de Crist ~1440-45, National Gallery, Londres i el Políptic de la Misericòdia 1445-62, Pinacoteca Communale, Sansepolcro, on és palès el protagonisme de la figura humana en paritat amb la natura, segons la línia marcada per Masaccio Vers el 1450 hom situa un primer viatge a Urbino Flagellació de Crist —Galleria Nazionale delle Marche, Urbino—, Sant Jeroni i un donant…

Graduat per l’Istituto Politecnico de Milà 1964, en fou professor fins el 1968 Ha treballat amb Franco Albini , Louis Kahn, ZS Makowsky, Richard Rogers , amb el qual s’associà en 1970-78 i Peter Rice Des del 1981 té el seu propi estudi Renzo Piano Workshop amb oficines a París, Gènova i Nova York La seva obra és molt heterogènia, i inclou projectes industrials, estructures transportables, habitatges, obres d’enginyeria i urbanisme Ha obtingut importants guardons, entre els quals hi ha la Royal Gold Medal de la Gran Bretanya 1989, el premi Kyoto 1990, la Gran Creu de cavaller de l’orde del …

Alumne de Giovanni Chiesa a Maó, es traslladà a Itàlia el 1770 per ampliar estudis de pintura Estigué a Gènova, a Venècia i el 1774 anà a Roma Fou cridat a Viena el 1779, i hi fou nomenat primer delineant de la galeria imperial de Viena L’estil classicista de Calbó contrastava amb el rococó que aleshores predominava a la cort imperial Successivament fou nomenat primer pintor de cambra de l’emperadriu i director de la galeria imperial Una qüestió de caràcter sentimental tallà en sec la carrera de Calbó El 1780, totalment desfet, tornà a Maó, i en sortí el 1788, cap a Amèrica, on començà una…

Fill de Guillem de Cervelló i de Cruïlles i de Blanca de Banyeres Acompanyà el seu pare a la conquesta de Sardenya, on aquest morí 1323 Es distingí a la batalla de Lucocisterna per haver mantingut sempre en peu el seu estendard Fou un dels tres caps de l’exèrcit que assetjà Càller i actuà com a testimoni del tractat de pau amb Pisa 1324 Nomenat governador de Sardenya i substituït dos mesos més tard per Bernat de Boixadors, fou fet lloctinent de l’infant Pere futur Pere III a la procuració de Catalunya 1328 Obtingué el mer imperi dels seus castells de Vilademàger i Pontils Els consellers de…

Filla de l’escriptor Emilio Cecchi , s’educà en un ambient de gran cultura En la seva joventut treballà com a secretària a la direcció de comerç exterior mentre collaborava amb el seu pare en traduccions literàries de l’anglès Casada amb el musicòleg Fedele d’Amico, durant la Segona Guerra Mundial s’adherí a la lluita antifeixista i edità el diari clandestí Voce Operaia Acabada la guerra, s’inicià com a guionista amb alguns dels grans noms del neorealisme i del cinema italià posterior, del qual esdevingué una dels principals guionistes Treballà per a Luigi Zampa Vivere in pace , 1947 L’…

Filla de pare grec refugiat i mare francesa, la seva activitat en el camp de la fotografia la menà al cinema 1954 De la seva interessant filmografia, iniciada dins del corrent de la Nouvelle Vague , cal destacar La Pointe Courte 1955, Cléo de 5 à 7  1962, Le bonheur 1965, premi especial del jurat del Festival de Berlín, Les créatures 1966, Lions Love 1969, Daguerréotypes 1975, L’une chante, l’autre pas 1976, Documenteur 1981,  Sans toit ni loi 1985, Lleó d’Or del Festival de Venècia, el díptic Jane B par Agnès V 1987 i Kung-fu Master 1987 amb Jane Birkin , Jacquot de Nantes 1991…