Resultats de la cerca
Es mostren 132497 resultats
priodont
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels edentats, subordre dels xenartres, de la família dels dasipòdids, pertanyent al grup dels armadillos, que assoleix els 75-100 cm de llargada i fins 60 kg de pes, i té les orelles molt grosses, l’ungla del tercer dit de la mà molt desenvolupada i una gran mobilitat en l’armadura.
Habita als boscs als voltants dels cursos d’aigua i a les regions tropicals de l’Amèrica del Sud a l’est dels Andes, sobretot al Mato Grosso i al Gran Chaco Té costums nocturns i excavadors i s’alimenta d’insectes
orina
Biologia
Líquid de color normalment ambarí, d’olor característica, de densitat compresa entre 1,003 i 1,030 i de reacció àcida (pH ~6), que els ronyons excreten en acompliment d’una triple funció: eliminació dels productes finals del metabolisme nitrogenat (urea, àcid úric), manteniment de l’equilibri àcido-base i regulació del metabolisme de l’aigua i les sals.
Els urèters la condueixen dels ronyons a la bufeta, d’on és expellida a l’exterior per la uretra L’adult normal n'excreta de 1 200 a 1 600 ml el dia, segons la quantitat de líquids ingerits i de líquids eliminats suor, respiració, etc A més de l’aigua —component principal— conté, entre altres substàncies, urea, àcid úric, fosfats, sodi, potassi, amoníac, clorurs i diversos pigments
periquito
Periquitos
© Aurore Esteban - Fotolia.com
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels psitaciformes
, de la família dels psitàcids, de 18 cm, de color verd, amb el cap groc, i que té les parts superiors fistonades transversalment de groc i negre, una taca blava vertical a cada galta, tres punts negres a banda i banda del coll i la cua blau fosc llarga de 10 cm.
La cara del mascle és blava i la de la femella, marró Habita a Austràlia i és gregari i nòmada És molt estès com a ocell de gàbia i pot aprendre a imitar la veu humana Importat per primer cop el 1840 a Anglaterra, hom n'ha aconseguit, selectivament, una gran quantitat de colors i tons verds, grocs, blaus, blancs, etc
xoriguerisme
Art
Terme, derivat del nom de José Benito Xoriguera, amb el qual hom designa, inadequadament, la modalitat del barroc hispànic del final del segle XVII i de la primera meitat del segle XVIII, força influït pels artistes barrocs italians (Bernini, Borromini i altres), que es caracteritza per una exaltada combinació carregada, barreja d’elements gòtics, platerescs i barrocs.
Entre els representants d’aquest estil destaquen, ultra els Xoriguera, Pde Ribera, NTomé i els Figueroa
trencapinyes
Trencapinyes
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes
, de la família dels fringíl·lids, de 16’5 cm, que té el bec robust amb l’extrem de les mandíbules llarg, corbat i entrecreuat, el mascle és de color vermell amb la cua i les ales més fosques, i la femella és de color verd groguenc amb les parts superiors brunenques.
Habita als boscs de coníferes, sobretot d’avets, i bàsicament s’alimenta de llurs llavors És estès per gairebé tot Europa, pel NE d’Àfrica, l’Àsia septentrional i l’Amèrica del Nord És comú a les pinedes de tots els Països Catalans, i a les Balears forma la subespècie Lcbalearica
torrapà
torrapà
© Fototeca.cat -Robert
Instrument de ferro constituït per un trespeus proveït, a la part superior, d’una peça en forma de dues U paral·leles i susceptible de girar entorn el seu eix vertical, que serveix per a torrar llesques de pa en aproximar-les, disposades d’una en una entre els braços d’aquella doble U, al foc o a les brases.
túnica
Indumentària
Vestit interior romà, corresponent al quitó dels grecs, amb mànigues o sense, curt fins a genoll en els homes i més llarg en les dones, que hom duia tot sol per a estar per casa, però en públic hom hi posava al damunt la toga o el pal·li; per als servents i la gent humil era el vestit únic.
Solia ésser de lli, però hom en duia també de llana, sobretot a l’hivern Normalment hom en portava dues una d’interior interula o subucula , cenyida, i una altra d’exterior indusium o supparus Els senadors la duien adornada de dalt a baix amb una franja de porpra latus clavus , i els de l’ordre eqüestre amb una o dues franges més estretes angustus clavus Una túnica llarga fins als peus, a la manera oriental, de lli blanc, sovint adornada amb bandes de porpra o clavi tunica clavata esdevingué pròpia dels eclesiàstics, damunt la qual diaques, preveres i bisbes duien els altres ornaments…
sedició
Dret penal
Segons el codi penal espanyol, delicte que consisteix a alçar-se públicament i de manera tumultuària per impedir per la força o fora de les vies legals l’aplicació de les lleis o el legítim exercici de les seves funcions o el compliment de les resolucions administratives o judicials a una autoritat, una corporació oficial o un funcionari públic.
assegurament del dot
Dret civil
Conjunt de mesures previstes legalment per tal de garantir, quan calgui, l’efectivitat de la restitució del dot
per part del marit, i que consisteix fonamentalment en la constitució, per part d’aquest, d’una hipoteca anomenada per aquest motiu hipoteca dotal
, i en la inscripció dels béns en el registre de la propietat a nom de la muller.
somier
Somier
Suport elàstic del matalàs, constituït per un marc o bastidor, de fusta o metàl·lic, que duu convenientment muntada una tela metàl·lica, un conjunt de molles i de ressorts fixats al bastidor per altres molles o un conjunt de llates de fusta flexibles, disposades en paral·lel, els extrems de les quals recolzen sobre els laterals del bastidor.