Resultats de la cerca
Es mostren 132497 resultats
explantació
Fitopatologia
Terme emprat en les modernes tècniques de multiplicació i sanejament de plantes per cultiu in vitro, per a designar un fragment de planta de dimensions variables, que se sembra en un medi de cultiu estèril, proveït de totes les substàncies minerals, elements nutritius i hormones necessàries per al desenvolupament de la planta sencera o d’alguns òrgans particulars.
andròsace
Botànica
Gènere de petites plantes herbàcies anuals o perennes, de la família de les primulàcies, de fulles en roseta o en columna i flors blanques o rosades, moltes de les quals viuen a les roques de les muntanyes alpines, i d’altres als erms i als camps de conreu; n’hi ha que són cultivades en jardineria.
bordonament
Tecnologia
Operació que consisteix a afaiçonar un bordó a la vora o a la superfície lateral de peces de revolució fetes amb xapa de poc gruix (tubs, recipients, etc) i de metalls de fàcil deformació (alumini, acer dolç, etc), bé sigui per reforçar-ne la vora, per enrigidir-ne el cos o bé simplement per motius estètics.
Pot ésser realitzada amb premsa, torn de repussar o en màquines especials de bordonar bordonadora
boga
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels espàrids, que fa fins a 35 cm de llargada; és un dels espàrids més afusats, caràcter aquest, com la coloració, típicament pelàgic; té el musell rom i una línia lateral bruna, amb quatre llistes longitudinals laterals grogues; el dors és gris blavós, i el ventre, argentat.
És molt voraç viu a les aigües càlides de la Mediterrània, de l’Atlàntic oriental i septentrional, prop les costes rocalloses i sobre els camps de fanerògames marines, però sol formar moles abundants mar endins Té importància en pesca
arxillaüt
Música
Llaüt gran (1 o 2 m) de mànec molt llarg i amb dos clavillers, un per a les cordes normals del llaüt, i un altre, més elevat, per a sis o vuit cordes suplementàries molt llargues que, tocades a l’aire (perquè cauen fora del mànec en la part immediata a la caixa), fan sonar notes molt greus.
Fou utilitzat com a baix continu, des del final del s XVI fins al final del XVIII, en les dues formes de chitarrone i tiorba
arussi
Etnologia
Individu d’un dels grups gal·les més importants d’Etiòpia (1 000 000 d’individus aproximadament) que habita la província d’Arsi, situada al sud d’Addis Abeba, a la zona dels llacs i estesa vers l’est per les muntanyes compreses entre el riu Awash al nord i el curs alt del Shebele al sud.
Els arussis són principalment agricultors i ramaders de religió musulmana
hipopòtam
Hipopòtam
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer del subordre dels suïformes de la família dels hipopotàmids, que pot atènyer 4,50 m de llargària, 1,65 d’alçària i 4,5 tones de pes, de pell gruixuda i nua, cap i boca enormes i potes curtes, amb les orelles, els ulls i els orificis nasals en posició periscòpica al pla superior del cap.
És gregari i d’hàbitat aquàtic, però es desplaça amb facilitat per terra, on pot arribar a córrer a 40 km/h Habita als llacs, rius i terrenys pantanosos d’Àfrica, des del sud del Sàhara fins a l’extrem meridional del continent
cisell
Cisell
© fototeca.cat
Oficis manuals
Eina consistent en una barra d’acer de secció hexagonal o octagonal, acabada per un dels seus extrems en un tall, en el sentit de l’amplada, i per l’altre, en un cap, que hom percudeix amb eines manuals o mecàniques per tal de tallar o desbastar una peça de metall, un bloc de pedra, etc.
moneda ibèrica
moneda ibèrica As de Celsa (Aragó)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda utilitzada als segles III-I aC pels pobladors d’una ampla zona del NE de la península Ibèrica, que comprenia tot el sector mediterrani des d’Alacant fins als límits de la regió de Narbona i penetrava cap a ponent per la vall de l’Ebre fins al territori dels bascons i l’alt Duero, en plena Celtibèria.
Es caracteritzà per l’ús, en la seva epigrafia, d’un alfabet peculiar, hemisillàbic Les primeres emissions, des de mitjan segle III aC, són les dracmes ibèriques d’imitació, seguint el model de la moneda emporitana d’argent, però amb topònims i gentilicis escrits en l’alfabet propi, dels quals hom n'interpreta alguns Ildirda, Olosortin, etc Coincidint amb la presència dels romans, els quals respectaren una certa autonomia monetària dels pobles indígenes mentre s’adaptessin al seu sistema de mesures i de valors, la moneda ibèrica denaris d’argent i asos, semis i quadrants de bronze arribà a un…
els Cent Dies
Història
Nom donat a l’últim període del regnat de Napoleó I, que començà el 20 de març de 1815, quan l’emperador arribà a París després d’escapar-se de l’illa d’Elba, i acabà el 28 de juny del mateix any amb la segona restauració borbònica, deu dies després de la batalla de Waterloo.