Resultats de la cerca

Estudià dret i ciències polítiques Perduda la fe cristiana —en part per la influència de les lectures de Renan—, la recobrà el Nadal del 1886 tot escoltant el cant del magníficat a Notre-Dame de París, fet que havia de condicionar la seva obra literària Entre el 1893 i el 1935 exercí diversos càrrecs diplomàtics, com a cònsol Nova York, Boston, la Xina, Praga, Frankfurt i Hamburg i després com a ambaixador Rio de Janeiro, Copenhaguen, Tòquio, Washington i Brusselles Iniciat literàriament dins el cercle de Mallarmé, començà d’escriure drames com Tête d’or 1889, La ville 1890, etc…

Combaté els nazis a les ordres de Tito  durant la Segona Guerra Mundial Posteriorment, prengué part activa com a propagandista en l’establiment de la República Socialista Federativa de Iugoslàvia , però el 1963 fou amonestat per unes declaracions en les quals considerava els serbis amenaçats per la resta de nacionalitats de l’estat Exclòs del Partit Comunista 1968 i apartat dels sectors més oficials, des de la mort de Tito 1980 tingué un protagonisme creixent com a impulsor del nacionalisme serbi, molt especialment amb relació a Kosovo El 1992 assumí la presidència de la República Federativa…

Fill d’un pastor protestant, es convertí ràpidament en un dels autors teatrals més originals de la postguerra Preocupat per la renovació de l’expressió teatral, experimenta noves formes per aconseguir un teatre que permetés la crítica de la societat contemporània i la destrucció dels mites de la cultura burgesa i de la civilització científica actuals En les seves obres predomina la caricatura irònica moralista A més de teatre, ha escrit guions per a la ràdio, la televisió i el cinema, novelles policíaques i assaigs sobre literatura i teatre Entre la seva extensa producció cal…

Doctor en lleis per Salamanca, a instàncies d’Aranda, el 1766, fou nomenat fiscal d’afers criminals del Consell de Castella i tingué un paper rellevant en les gestions que portaren a l’expulsió dels jesuïtes 1767 Collaborà amb Aranda, Campomanes i Grimaldi aquest el nomenà ambaixador a Roma 1772, on influí sobre Climent XIV i obtingué l’extinció de la Companyia de Jesús 1773 rebé en recompensa el títol de comte de Floridablanca Fou nomenat secretari d’estat 1777 i imposà uns criteris de reformisme moderat, en collaboració amb Campomanes Des de la seva creació el 1787, dirigí la…

Estudià dret a València i a Granada Perdudes unes oposicions a judicatura, treballà a l’ajuntament i a la diputació d’Alacant, a la Mancomunitat de Catalunya i, des del 1920, a Madrid, als ministeris del treball i d’instrucció pública Rebé el premi Mariano de Cavia, de periodisme 1924 Proposat per a l’Academia Española 1927, fou derrotat, a causa de maniobres d’alguns sectors catòlics Publicà la seva primera novella, La mujer de Ojeda —d’estil naturalista—, el 1901, però no fou fins el 1908 que, amb el conte Nómada , començà a ésser conegut Les seves novelles llargues són Las…

Fill de Miguel Zurita, metge de cambra de Ferran II i de Carles I Estudià a Alcalà El 1537 es casà amb una filla del secretari de la inquisició Juan García, el qual l’introduí en la carrera burocràtica inquisitorial, a la qual serví fins a la seva mort El 1548 fou nomenat cronista del Regne d’Aragó, càrrec creat l’any anterior per les corts de Montsó, i li fou encarregada una crònica de la corona d’Aragó en castellà i en llatí Per tal de recollir llibres i documents per a la seva redacció anà el 1550 a Sicília, Nàpols i Roma el 1553 treballà a l’arxiu reial de Barcelona, i el 1560 al de…

Fill de Jaume de Xèrica i Álvarez de Azagra A la mort del seu germà Jaume 1335 heretà la baronia de Xèrica El 1328 assistí a la coronació del rei Alfons III de Catalunya-Aragó a Saragossa amb un brillant seguici de dos-cents homes El 1332 ocupà el càrrec de procurador general del Regne de València, en renunciar-lo el seu germà Jaume, i l’ocupà fins el 1336 El 1335, mentre agonitzava el rei Alfons III, protegí la fugida de la reina Elionor de Castella i els fills a Castella això li valgué el nomenament d' adelantado mayor Amb soldats castellans envaí el Regne de València des de Xèrica a…

Després d’uns estudis gairebé autodidàctics i d’haver exercit com a professor d’escola, el comte Bunau l’incorporà a la seva biblioteca, a Noethenitz, l’any 1748, on restà fins el 1755, que anà a Roma, arran de la seva conversió al catolicisme El 1758 el cardenal Albani, incondicional protector, el nomenà bibliotecari i conservador de les seves colleccions Més tard, el 1763, fou designat president-inspector de les antiguitats de Roma i els seus encontorns La seva obra —de catalogació d’antiguitats i teòrica— no és gaire extensa Com a treballs més importants cal destacar Gedanken…

Succeí el seu pare Pere VIII de Queralt i d’Icard A les corts del 1626 no s’adherí gaire a la política d’Olivares Anà a les guerres d’Itàlia 1630 i el 1637 rebutjà el càrrec d’ambaixador a Venècia El 1638 fou nomenat lloctinent general de Catalunya A causa de la guerra amb França, de les necessitats militars i econòmiques de la corona i de la situació de Catalunya com a teatre d’operacions militars francohispàniques, hagué de bestreure diners per al manteniment de les tropes i la reparació de les fortificacions, fer lleves per a assegurar la defensa del Principat i per a la guerra d’Itàlia, i…

Filla de Pere Coromines i germana de Joan Coromines , es llicencià en cirurgia i medicina a Barcelona 1934 Del 1936 al 1938 la Generalitat de Catalunya l’anomenà metge de guarderies Després de la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià, primer a París, on es diplomà com a puericultora per la Facultat de Medicina 1939 i després a l’Argentina fins que el 1944 tornà a Madrid, per realitzar el curs de doctorat, i l’any següent a Barcelona El 1947 aconseguí una beca del govern espanyol i estudià psiquiatria i psicoteràpia a la Clínica Tavistock de Londres Hi descobrí la psicoanàlisi i la…