Resultats de la cerca

Es formà musicalment a la seva ciutat natal en les disciplines de piano, cant i art dramàtic El 1966 es traslladà a Alemanya per ampliar els seus coneixements com a cantant a l’Escola Superior d’Hamburg Fou membre de diverses companyies de teatres operístics germànics fins que el 1973, de retorn a França, ingressà com a membre estable de l’Òpera de París Tot i haver abordat un repertori variat, dedicà gran part de la seva carrera a la música del segle XX Parallelament a l’òpera, dugué a terme una intensa activitat en el terreny de la música vocal de cambra, especialment amb el…

Aquest trio de corda amb piano era constituït pel violinista Marià Perelló, el violoncellista Joaquim Pere Marès i el pianista Ricard Vives Fou el primer grup de cambra català de ressò internacional Fundat el 1911, debutà en públic el 1913 a Berlín amb el Trio en re , opus 70, de L van Beethoven, el Trio en sol m , opus 110, de R Schumann, i el Trio en fa m , opus 65, d’A Dvorák La interpretació gaudí de molt bona acollida, tant del públic com de la crítica, i aquest mateix programa fou presentat seguidament a Brusselles, París, Barcelona i Madrid A partir de llavors actuà sense…

Fou fundat el 1931 per JM Thomàs amb el suport de I Stravinsky, M Ravel i A Honegger, entre d’altres, i es mantingué fins el 1936, any en què esclatà la Guerra Civil El 1981 fou restaurat gràcies a la iniciativa de Margalida Ferrà i Boutroux El festival es realitza anualment durant els mesos de maig a juliol Hi han participat concertistes com A Rubinstein, C Arrau, A Cortot, A Tansmann, P Casals, Ll Millet, J Lamote de Grignon i M Plantada També hi han actuat les orquestres Pau Casals, Simfònica de Madrid, Orquestra de Cambra de Barcelona, així com les agrupacions corals Orfeó Català i…

El seu disseny acústic és obra d’Higini Arau La titularitat i la gestió corresponen al Consorci de l’Auditori i de l’Orquestra, format a parts iguals per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya Disposa d’una sala simfònica amb una cabuda de 2 319 seients on és previst que s’hi installi un orgue, una sala polivalent amb 350 localitats i una de cambra amb 700 butaques És la seu de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i fou projectat també per a acollir les installacions del Conservatori Superior de Música de Catalunya i del Museu de la Música…

La societat, anomenada entre els seus simpatitzants Club Schönberg, organitzava concerts amb obres contemporànies, les quals no s’interpretaven fins que no s’havien assajat amb el màxim rigor No s’anunciaven públicament els programes per tal de tenir sempre el mateix públic, fidel i interessat seriosament en la nova música A més a més, els assistents es comprometien a no escriure crítiques Ja que no era possible disposar d’una gran orquestra, Schönberg i els seus deixebles realitzaren nombrosos arranjaments d’obres orquestrals per a conjunts de cambra El primer concert de la…

Gerent de l’empresa d’arts gràfiques Romanyà/Valls, la seva afició per la música la portà el 1988 a organitzar concerts domèstics amb els quals intentava donar a conèixer joves intèrprets catalans no tan sols al públic sinó també als organitzadors de cicles de concerts La bona acollida d’aquests concerts fou l’origen de la primera convocatòria el 1990 del "Concurs Paper de Música de Capellades", que fou un reclam per a músics de tot Europa Poc després inicià la construcció de la Sala Paper de Música a Capellades, inaugurada a l’octubre del 1991 Sempre interessada a donar suport a la música i…

Estudià al Conservatori de Cluj amb G Dima i A Bena 1919-21 i posteriorment 1921-26 anà a perfeccionar-se a Viena amb E Kanits, que li ensenyà contrapunt i composició Impartí classes al Conservatori de Tírgu-Mures, del qual fou director en 1946-48 També exercí de professor al Conservatori de Timisoara 1940-45 i tingué un càrrec al Ministeri de Belles Arts a Bucarest El 1960 fou nomenat vicepresident de l’Associació de Compositors Romanesos Dugué a terme tasques de musicòleg i publicà estudis sobre G Enescu i la música coral sacra Compongué força música de cambra de notable…

Estudià a la Juilliard School de la seva ciutat natal amb A Stroessel i posteriorment amplià la seva formació musical a la Universitat de Colúmbia Debutà el 1937 i un any després fundà l’Orquestra de Cambra de Nova York Fou el primer director de raça negra que aconseguí obrir-se un camí en l’àmbit internacional, convidat per diferents orquestres nord-americanes NBC, Filharmònica de Nova York, Orquestra de Filadèlfia i europees Göteborg, Frankfurt, a més de la d’Israel i l’Orquestra Simfònica de Sydney El 1944 fundà l’American Youth Orchestra Entre el 1961 i el 1974 exercí el càrrec de…

Estudià direcció coral amb E Ribó i viola amb F Fleta al Conservatori de Música de Barcelona Graduat a la Hochschule de Würzburg el 1973, es llicencià en musicologia, filosofia i indologia a la Universitat de Munic, on posteriorment es doctorà Estudià direcció orquestral amb S Celibidache i des del 1981 dirigí regularment a Alemanya, França, Rússia, Romania, Grècia, els Estats Units, l’Amèrica del Sud i arreu de l’Estat espanyol És director i professor de pràctica orquestral de l’Orquestra de Cambra de Vic i de l’Orquestra del Conservatori de Música d’Igualada, així com de l’…

Estudià al Conservatori de Milà i més tard amplià la seva formació com a director d’orquestra a Siena amb F Ferrara Entre els diversos premis rebuts, cal destacar el Guido Cantelli de Milà 1980 Aquest mateix any es presentà a Salzburg, on dirigí el Rèquiem de G Verdi L’any 1981 debutà al Teatro alla Scala i poc després fou sollicitat per diverses orquestres angleses i alemanyes En 1983-87 fou director principal de l’Orquestra Regional de la Toscana, de la qual posteriorment fou nomenat director titular El 1984 dirigí l’estrena de Gargantua , d’A Corghi, a Torí El 1995 inicià les seves…