Resultats de la cerca

El seu cognom real era Martin per això sovint fou dit Martini il Tedesco , per distingir-lo de Vicent Martín i Soler Serví Estanislau Lesczyński i treballà després a París, on estrenà òperes com Le rendez-vous nocturne 1774 Avui és recordat per la romança Plaisir d’amour

Fervent defensor de l' ultramuntanisme , fou contrari a Napoleó III i a la unificació italiana, i collaborà en el diari L’Univers , del qual fou redactor en cap De formació autodidàctica, escriví nombroses obres, de les quals cal esmentar L’honnête femme 1844 i Les odeurs de Paris 1866

Partidari del blanquisme, participà en la Comuna de París i hagué d’exiliar-se fins el 1880 Elegit diputat 1893-1915, encapçalà la facció blanquista del parlament fins a la unificació socialista 1905 Membre de la Segona Internacional, defensà la postura de Jaurès, amb qui collaborà a L’Humanité

Establert a París, fou professor de l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts i obrí un taller, on estudiaren ARenoir, CMonet, ASisley, JWhistler i FBazille El seu estil és molt convencional Obres Allegoria del Nil, Illusions perdudes ambdues del 1843, al Musée du Louvre i La nimfa Eco 1846

Anà a Florència 1574, on treballà en el taller de Giambologna Tornà a París 1604 i fou nomenat escultor de Lluís XIII, per a qui féu els esclaus de l’estàtua eqüestre d’Enric IV Altres obres seves són Orfeu 1598 i David 1608, ambdues al Musée du Louvre

El nom prové d’un tipus de jaqueta, pròpia de la localitat piemontesa de Carmagnola, estesa per Provença a partir del s XVII i portada a París pels revolucionaris marsellesos, i que adoptaren els jacobins amb una armilla tricolor i una gorra vermella

El 1648 s’installà a París, on fou deixeble de Philippe de Champagne Convertit aviat en un artista de moda, féu nombrosos retrats gravats i al pastel d’importants personatges de l’època Lluís XIV, Mazzarino, Anna d’Àustria, Colbert, etc El 1659 fou nomenat gravador i dibuixant de la cort

El 1881 fundà l’associació Les Nouveaux Concerts, anomenada aviat Concerts Lamoureux, que esdevingué un dels elements més destacats de la vida musical de París Hi donà a conèixer obres de Wagner i d’autors joves francesos L’orquestra ha continuat actuant després de la seva mort el 1902 visità Barcelona

Participà en la revolució polonesa del 1830, dirigí la revolta polonesa a Posnània el 1848 i prengué part en la de Baden 1849 Cap de la insurrecció del 1863, fou derrotat a Radziejów i es retirà a París Escriví una història de la revolució de Polònia en quatre volums 1836-38

Establert a París al servei del príncep de Conti com a clavicembalista, es destacà com a compositor pel seu domini modern i imaginatiu de la melodia, influït per l’escola de Mannheim, i influí molt en el jove Mozart Deixà concerts per a clavecí i orquestra, sonates, música de cambra, etc