Resultats de la cerca
Es mostren 4945 resultats
filicals
Botànica
Ordre de filicòpsids leptosporangiats que comprèn les famílies de les ciateàcies, de les dicksoniàcies i de les polipodiàcies.
peneids
Carcinologia
Família de crustacis de l’ordre dels decàpodes, que comprèn la majoria de les espècies d’importància comercial.
odontàspids
Ictiologia
Família de peixos selacis pleurotremats de l’ordre dels esqualiformes, que comprèn el tauró blanc i espècies afins.
murícids
Malacologia
Família de mol·luscs gastròpodes prosobranquis de l’ordre dels monotocardis, que comprèn els corns i els cargols punxencs.
selaginel·lals
Botànica
Ordre de licopodiòpsids que comprèn únicament la família de les selaginel·làcies i que aparegué en el període carbonífer.
lecanoràcies
Micologia
Família de lecanorals que comprèn líquens crustacis amb apotecis proveïts de marge tal·lí i amb algues gonidials clorofícies.
hipocreals
Micologia
Ordre d’ascomicets de la subclasse de les pirenomicètides, que comprèn fongs fitoparàsits d’ascocarps blancs i acolorits.
neoceratode
Ictiologia
Gènere de peixos dipnous de l’ordre dels ceratodiformes que comprèn actualment una sola espècie vivent, la barramunda
.
preescolar
Educació
Dit del nivell educatiu —no obligatori a l’Estat espanyol— que comprèn els primers sis anys de vida.
Hom hi diferencia dues etapes, o nivells la de l’escola bressol fins a tres anys i la de parvulari de quatre a sis anys L’objectiu que hom pretén és ajudar l’infant per tal que aconsegueixi la seva pròpia autonomia a nivell motriu, afectiu i intellectual Tradicionalment, l’ensenyament de la mainada era a càrrec de la família Amb l’aparició dels centres d’ensenyament preescolar, la família pot comptar amb les seves orientacions i ajuts pedagògics Els primers centres foren creats al s XIX i eren, la majoria, institucions de caràcter benèfic per a famílies obreres, que guardaven els…
peu
Estructura interna del peu
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part terminal de les extremitats abdominals de l’home que comprèn el tars, el metatars i els dits.
Els ossos del tars es distribueixen en dues fileres, una de posterior, amb l’astràgal a dalt i el calcani per sota, i una altra d’anterior, amb l’escafoide per dintre, els tres cunys per davant i el cuboide per fora Els metatarsians són cinc per darrere s’articulen amb els tres cunys i el cuboide, i per davant amb les falanges dels dits Completant aquesta estructura òssia hi ha uns potents tendons procedents dels músculs de la cama i dels músculs propis del peu, i lligaments, el conjunt dels quals contribueix a la fixació de les peces òssies Els músculs s’agrupen en quatre regions dorsal pedi…