Resultats de la cerca

Diplomat de l’Accademia de Venècia Juntament amb Ernesto Basile i Giuseppe Sommaruga, fou un dels arquitectes més importants del reduït i tardà grup d’arquitectes del Modernisme italià, anomenat Liberty Fou autor dels principals edificis de l’exposició de Torí del 1902 Passà molts anys a Turquia, on fou arquitecte en cap del soldà Abdülhamit II Al final de la seva vida s’inclinà cap a l’arquitectura clàssica i es dedicà a l’ensenyament

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus arpa oberta El nom de sambýke era utilitzat en l’antiga Grècia per a designar les arpes angulars, si bé no es coneix exactament com era l’instrument concret al qual es referia Instruments semblants apareixen representats iconogràficament en l’antiga cultura de Mesopotàmia També hi ha algunes citacions bíbliques que hi fan referència, juntament amb altres instruments, en el Llibre de Daniel versets 5, 7, 10 i 15

El 1963 s’installà a Barcelona i el 1988 començà a jugar amb uns companys lleonesos Aquest mateix any fitxà pel Club de Bolos Leonés Dama de Arintero, que jugava a la plaça d’Espanya El 1990, juntament amb altres companys, fundà el club El Negrillón, del qual fou president 1990-94, des del 2010 Participà en les activitats esportives del Fòrum de les Cultures de Barcelona 2004 Formà part de la selecció catalana en el Campionat d’Espanya

S’inicià al Club Tennis Barcino i passà a l’equip reserva del Futbol Club Barcelona El 1964 fitxà pel Reus Deportiu juntament amb el seu germà Joaquim, on jugà fins que es retirà, el 1971 Guanyà cinc Copes d’Europa 1967-71, cinc Lligues 1966, 1967, 1969, 1970, 1971, tres Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971, un Mundial de clubs 1969 i un Campionat de Catalunya 1964 Posteriorment fou mitja temporada entrenador del Reus Deportiu 1975-76

Membre del Centre Excursionista Collserola Juntament amb l’espeleòleg Ernest Lamarca, i altres companys del GES del Club Muntanyenc Barcelonès i de l’ERE, del Centre Excursionista de Catalunya, efectuaren diverses exploracions Després de trobar la continuació de la via Ratpenat de l’avenc de l’Esquerrà, arribà amb els seus companys a 210 m de profunditat, fet pel qual aquell mateix any 1955 aconseguí convertir-se en l’espeleòloga que detenia el rècord de fondària a Catalunya 1955

Fou el primer instructor de surf titulat a Catalunya Exercí de director tècnic a l’Associació Catalana de Surf i creà, juntament amb Felip Verger, la primera escola de surf de Catalunya, que el 2003 es convertí en l’Escola Catalana de Surf Impulsà la creació del Circuit Català de Surf i del Campionat de Catalunya júnior Té el nivell C com a jutge de competició El 2010 fundà el Club de Surf Mediterrani, que presideix

Membre de la Joventut Atlètica Sabadell, l’any 1968 es proclamà campió de Catalunya de 800 m i de relleus 4 × 400 m També fou campió de Catalunya de cros per equips Juntament amb Enric Bondia i Alfons Gabernet, del FC Barcelona, i Joan Seguí, del JAS, establí el rècord d’Espanya absolut de 4 × 400 m a l’estadi Vallehermoso de Madrid També ostentà durant vuit dies el rècord d’Espanya de clubs de 4 × 400 m

Membre del Club Català de Tir amb Arc Can Piqué, guanyà el Campionat d’Espanya de recorregut de bosc 2002 També aconseguí el títol estatal per equips amb la selecció catalana en diverses ocasions Fou campió de Catalunya en arc recte 2010 El 2012 es proclamà campió d’Europa de bosc en 3D juntament amb David Garcia i Javier Mérida Forma part del comitè de recorregut de bosc de la Federació Catalana de Tir amb Arc

Fou un dels fundadors del Reial Club de Polo de Barcelona i participà activament en la direcció del club Integrà la comissió d’assumptes econòmics del Concurs Hípic i Exposició Equina que se celebrà el 1902 a la Plaça d’Armes del Parc de la Ciutadella, en què ocupà el càrrec de vocal Organitzà els primers concursos hípics que es realitzaren a Barcelona juntament amb el seu germà Ignasi, president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre

Format al Club Natació Barcelona El 1943 formà part de la primera junta directiva del Colegio Nacional de Árbitros El 1945 fou designat, juntament amb Robert Seriñá i Joaquim Morera, seleccionador responsable Del 1948 al 1964 fou àrbitre internacional en diversos Campionats d’Europa i Jocs Olímpics El 1960 la Federació Internacional de Natació el nomenà membre del Comitè Internacional de Waterpolo, càrrec que deixà el 1972 Fou president del Colegio Nacional de Árbitros 1962-74