Resultats de la cerca
Es mostren 4811 resultats
Casavieja
Municipi
Municipi de la província d’Àvila, Castella i Lleó, situat al S de la província, al límit amb Toledo.
És drenat per diversos rierols que desguassen al Tiètar, a la conca del qual pertany el terme, tradicionalment agrícola i ramader
La Carlota
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, situat al SW de la ciutat de Còrdova, al límit amb Sevilla.
Agricultura de secà cereals, oliveres amb indústries derivades
Can Colomer
Barri
Barri del municipi de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat), situat vora el límit amb Sant Vicenç dels Horts.
Format vora el mas del mateix nom, actualment hi radiquen diverses fàbriques i magatzems
xarxa d’àrea àmplia
Xarxa de comunicació de dades on no hi ha límit de distància màxima entre dos elements que bescanvien informació.
aresta interior de la calçada
Construcció i obres públiques
En vies de calçades separades, límit de la zona destinada a vehicles més proper al centre de la via.
tríquion
Antropologia
Punt somàtic sagital situat al límit anterior de la implantació general dels cabells, sobre la línia mitjana del front.
constant d’Euler
Matemàtiques
Límit quan n →∞; de la sèrie {un}, n>0, de terme general un= 1+1/2+1/3+...+ 1/n-ln n.
El seu valor aproximat és C = 0,577 215 66
Sant Feliu d’Avall
Municipi
Municipi del Rosselló, al Riberal, estès a la dreta de la Tet (pertany també al terme una estreta franja a l’esquerra de l’actual límit del riu, aigua avall de Sant Feliu d’Amunt, fins al límit amb la plana de Tuïr.
El terme és drenat, a més, per la riera del Soler Una bona part del territori és regat amb aigua de la Tet, a les hortes properes al riu, i dels canals de Castellnou i de Perpinyà, a la resta del terme La superfície agrícola és de 661 ha, amb 317 d’arbres fruiters 281 de presseguers, 36 d’albercoquers, 226 de vinya, 156 d’hortalisses, 4 de cereals i 2 de farratge La principal activitat industrial és la ceràmica bòbiles i teuleries El poble 1 552 h agl 1982, feliuans, feliuencs o santfeliuencs 90 m alt és situat a la plana alluvial de la dreta de la Tet, a poca distància del riu, al voltant…
l’Unhòla
L’Unhòla
© Xevi Varela
Riu
Riu de la Vall d’Aran, afluent, per la dreta, de la Garona, emissari de l’estany de Liat
, al límit dels termes de Salardú, Viella i Canejan (durant tot el seu curs més alt constitueix el límit entre els dos primers).
Ben aviat, al pla de Crapes, desapareix dins el forat de l’Unhòla , i ressorgeix un km més avall, al pla d’Eth Tò, i l’anomenat güell d’Eth Tò Engorjada des del salt d’Eth Callaus, la vall de l’Unhòla s’obre, abans de Bagergue, a la ribera d’Era Lana S'uneix al seu collector sota Salardú, després d’haver deixat a la dreta Unha
Caucàsia
Regió
Nom amb què és designada la regió que s’estén entre la mar Negra i la mar Càspia i té com a límit septentrional les conques del Kuban’ i el Terek i com a límit meridional l’altiplà d’Anatòlia i l’Iran.
En constitueix el nucli central la serralada del Gran Caucas , que divideix la regió en dues grans àrees, la Ciscaucàsia al nord i la Transcaucàsia al sud La Ciscaucàsia comprèn, d’oest a est, la Circàssia, àrea de terres negres molt fèrtils, d’economia essencialment agrícola, l’altiplà de Stavropol’ i, a l’est, la conca del Terek, sorrenca i semidesèrtica, d’economia ramadera nòmada La Transcaucàsia comprèn la depressió dels rius Rioni i Kura, ben regada i aprofitada per l’agricultura, i el massís del Petit Caucas Entre els recursos econòmics principals hi ha l’agricultura, especialment a la…