Resultats de la cerca

Contribuí molt polèmicament a la teoria de la història de la civilització de l’escola alemanya, plantejant la importància dels grups econòmics i dels moviments de masses en la història social, i defensant una visió de síntesi filosòfica i psicològica per a cada període històric Escriví Deutsches Wirtschaften im Mittelalter ‘L’economia alemanya durant l’edat mitjana’, 1886 i la seva obra cabdal Deutsche Geschichte ‘Història alemanya’, 1891-1901 en dotze volums

La seva poesia s’inspirà en un amor no correspost i en la fe en el progrés social del seu país Escriví també excellents poemes paisatgístics, de to impressionista, rebrots mestrívols d’aquest gènere vuitcentista Publicà, entre altres, els volums Ez az én vérem ‘Això és la meva sang’, 1919, Késo szüret ‘Verema tardana’, 1919, Nefelejts ‘Miosotis’, 1921, Testamentum 1925, Hárfa ‘Arpa’, 1929 i Fiatalok, még itt vagyok ‘Joves, encara soc aquí’, 1935

Estudiant a Praga i a París, treballà en institucions culturals Pel seu anticomunisme, li fou prohibit de publicar a Txecoslovàquia des del 1968 De temàtica social i política, en la seva obra destaquen les novelles V úzkosti hl’adania ‘En l’angoixa de la recerca’, 1942, Farská republika ‘La república dels capellans’, 1948, Prvý a druhý uder ‘El primer i el segon cop’, 1950, i la sàtira antiestalinista Démon súhlasus ‘El dimoni del consens’, 1963

Escrita al nord d’Aquitània a la fi del s XII, és la transposició d’una llegenda èpica anglonormanda, Beuve de Hanstone Beuve confia el seu fill Beton al joglar Daurel i és mort pel comte Gui Beton, quan és gran, venja el seu pare amb l’ajut de Daurel Hi són importants els elements novellescs i realistes Té un caràcter arcaic màgia i crueltat i, paradoxalment, implica una certa innovació social exaltació del plebeu

Fou l’intent d’endegar el moviment obrer a les Illes Ideològicament eclèctic a l’inici, es dedicà sobretot a l’educació dels obrers Des del 1884, derivà cap a un pur i simple mutualisme assistencial També impulsà el feminisme mallorquí, que despertà un ampli ressò polèmic En 1885-86 s’encarregà de respondre al qüestionari social de la Comissió de Reformes Socials El seu òrgan de premsa fou Unión Obrera Balear 1882-86

Graduada en antropologia 1979 i màster en antropologia social per la London School of Economics 1980 Filla de José Figueres Ferrer fill d’un emigrant català i president de Costa Rica en tres períodes diferents Ocupà diversos càrrecs diplomàtics i polítics al seu país El 1995 creà i dirigí el Centre per al Desenvolupament Sostenible de les Amèriques Des del 2010 és secretària executiva del Programa Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic

Molt relacionat amb La Federación de Barcelona, encapçalà el procés d’adhesió a l’AIT de les societats obreres mallorquines —de les quals fou òrgan a partir del gener del 1870— Hi escriviren el fuster Joan Sánchez, el sabater Guillem Arbós, el paleta Francesc Cañellas, etc Pel gener del 1871 hom intentà la seva reaparició sota la denominació de La Revolución Social , però els tres números que hom en feu foren segrestats

Estudià al seminari de Vic a Comillas es doctorà en teologia, i a Roma, en dret canònic Ordenat de sacerdot, collaborà a Catalunya Social Ingressat a la Companyia de Jesús, ensenyà a la facultat de Sant Ignasi de Barcelona 1941 i a l’Institut Oriental de Roma És autor de diverses obres sobre dret canònic dels catòlics orientals, en castellà i llatí L’any 1991 li fou concedida la Creu de Sant Jordi

Inauguració de l’ambulatori de Santa Coloma de Gramenet pel ministre J Romeo Gorria, C Pérez de Rozas, 7-7-1969 AF/AHC El règim franquista, malgrat l’estatisme que planava sobre el conjunt de la vida social, es caracteritzà pel reduït pes econòmic de l’Estat Es recaptaven pocs impostos, majoritàriament indirectes i, com a contrapartida, es donaven molt pocs serveis Una part dels moviments que van animar les lluites dels últims anys del franquisme estaven associats a demandes de més serveis socials equipaments educatius, sanitaris, urbanístics i d’altres de similars, que eren…

Es llicencià en dret i es titulà en enginyeria industrial 1908 Juntament amb Miquel Vidal i Guardiola, Manuel Reventós i Bordoy, Cebrià de Montoliu i de Togores i Josep Ruiz i Castellà, és considerat introductor de la ciència de la societat segons els mètodes de la jove escola històrica alemanya Des de l’inici, participà en l’organització de la cultura bastida per la Mancomunitat de Catalunya fou director del centre de recerques socioeconòmiques Museu Social  des del 1909, finançat per la Diputació de Barcelona, i professor de l’Escola d’Administració Pública i de l’Escola d’…