Resultats de la cerca

Fill d’un tècnic alemany installat a València el 1865, es formà a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i fou deixeble dels pintors Ignasi Pinazo i Camarlench, Vicent March i Marco i Josep Maria Fenollera, i continuà els seus estudis a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid 1883-92 Viatjà per França, Alemanya, Suïssa i Anglaterra Temporalment visqué a París i a Londres 1897-99 Es dedicà al retrat, la natura morta, les flors i el paisatge És autor, entre d’altres, del quadre paisatgista Els clavells 1901 Participà en les Exposicions Nacionals de Belles…

Haloragàcies 1 Myriophyllum spicatum a branca, de fulles pinnades i disposades en verticils de quatre, portadora d’espigues x 0,5 b cima de dues flors masculines x 3 c flor femenina x 3 Eugeni Sierra Les haloragàcies són quasi totes herbes aquàtiques o d’indrets sovint inundats Algunes viuen en altres ambients i, en aquest cas, poden ser arbustives o fins i tot arbòries Fan les flors petites i anemòfiles, tetràmeres i d’ovari ínfer Se’n coneixen en total poc més d’un centenar d’espècies, de les quals moltes són australianes En conjunt, però, la família és cosmopolita, a causa de l’àmplia…

Llicenciat en filologia romànica, destacà especialment en l’estudi de la toponímia i l’onomàstica, i també en qüestions de normativa lingüística, de l’ús de l’estàndard als mitjans de comunicació i de lexicografia Treballà com a corrector per a Edicions 62 i per a Curial, de redactor tècnic en terminologia científica a la Gran enciclopèdia catalana i d’assessor en matèria de toponímia de la Gran geografia comarcal de Catalunya Vinculat amb l’Institut Cartogràfic de Catalunya com a tècnic en toponímia 1998-2012, la seva aportació fou fonamental per a la sistematització i normalització dels…

Ciutadà de Girona Format al taller de l’obra del cor de la seu de Barcelona, dirigida per Pere Sanglada 1394-99 Hom li atribueix diverses obres a Girona i a la seva regió una clau de volta amb la representació de Sant Mateu i un àngel procedent de la capella de la Pia Almoina Girona, Museu Provincial, el sepulcre del bisbe Berenguer d’Anglesola mort el 1408 a la seu de Girona, la làpida del sepulcre de Pere de Roura mort el 1413 a Sant Vicenç de Besalú Al principi del 1417 Alfons el Magnànim li encarregà el sepulcre del seu pare Ferran d’Antequera a Poblet, algun dels fragments del qual es…

El 1794 participà com a capità en la Guerra Gran 1793-95 El 1802 esdevingué secretari particular de Carles IV, i l’any següent, conseller d’Índies Li fou encarregada la creació 1806 del Real Instituto Pestalozziano de Madrid Fou deixeble de Francesco Voltel El 1807 fou ascendit a coronel, màxima graduació militar que aconseguí Es distingí com a afrancesat en la guerra contra Napoleó i ocupà importants càrrecs sota el govern de Josep I, del qual fou, com a conseller d’estat 1808, un dels inspiradors de la política interior fou diputat a Baiona 1808, governador de Santander 1808…

Es llicencià en dret el 1974 a Leiden Fou funcionari de l’ambaixada de Ghana 1976-78, delegat a l’OTAN fins el 1980 i, fins el 1986, adjunt al ministeri d’afers estrangers Aquest any fou elegit diputat al parlament per l’Aliança Democratacristiana Membre de l’Assemblea del Consell d’Europa, de la Unió Europea Occidental 1986-94 i de l’Assemblea de l’OTAN 1994-97, en 1997-2001 fou cap dels democratacristians holandesos, i del juliol del 2002 al desembre del 2003, ministre d’afers estrangers El 2003 ocupà la presidència rotatòria de l’OSCE Al gener del 2004 substituí George Robertson com a…

Fou sacerdot entre el 1958 i el 1968 Fins el 1966, any en què el ministre d’informació vetà el seu nom, fou molt actiu en ràdio, televisió i premsa Participà en la resistència antifranquista i estigué empresonat Doctor en teologia Roma 1968 i en filosofia Barcelona 1977, estudià patrística a Münster 1965, ciència de les religions a París 1968-70 i filosofia Vedānta a Varanasi, Índia 1981-82 Des del 1972 és professor de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on el 1996 fou nomenat catedràtic Des del 2002 n’és catedràtic emèrit Ha estat professor a la Venice International…

Es llicencià en ciències geològiques el 1969 a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1973, amb una tesi sobre el metamorfisme i l’estructura del cap de Creus Amplià estudis a l’Imperial College of Science de Londres, on obtingué el títol de Master of Science el 1974 Fou professor de la Universitat de Barcelona fins el 1984, any en què es traslladà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on actualment exerceix com a catedràtic de geologia estructural Ha centrat les seves investigacions en la geologia estructural de terrenys cristallins, aprofundint l’estudi de l’Hercinià del nord-…

Professor d’arquitectura del paisatge de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès des del 1982 i del Màster d’Arquitectura del Paisatge de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona des del 1987, amb Joan Roig i Duran Barcelona 1954 fundà el 1981 un estudi que projectà el cementiri de Roques Blanques, al Papiol 1987, i, a Barcelona, els parcs de la Pegaso 1987 i del Nus de la Trinitat 1992, el pont sobre el Besòs 1989, la seu central del RACC 1996 i la biblioteca Sallent 1992 És autor també dels parcs Catalunya de Sabadell 1985, Central de Sant Cugat 1987-92…

Impresa en català, durant la seva primera etapa fou editada a entre 1908 i 1932, i en aquest període aparegueren més de 350 números Claudi Mimó i Caba , que en fou el primer director, l’orientà vers una línia típicament independentista D’una presentació més aviat luxosa, s’hi publicaven articles i comentaris d’actualitat, escrits literarris, noves de la colònia catalana i un extens noticiari de tot Catalunya L’octubre de 1923 publicà un suplement en castellà per fer propaganda de la seva línia i durant tota la Dictadura de Primo de Rivera es pronuncià favorable a Macià Entre els…