Resultats de la cerca
Es mostren 132497 resultats
Frederick Stark Pearson

Frederick Stark Pearson
© Fototeca.cat
Economia
Enginyer i financer nord-americà.
Inventà un fàcil mètode d’enllumenat elèctric i fundà a Boston la Somerville Electric Light Company i més tard la Makefield Light Company Ocupà llocs de direcció en importants empreses nord-americanes Creà les primeres centrals hidroelèctriques de l’Amèrica Llatina Brasil, Mèxic i l’empresa Electrical Development Company, que aprofità els salts d’aigua del riu Niàgara L’any 1908 fomentà l’estudi i el projecte d’electrificacions de la indústria catalana a partir de l’explotació de la força hidràulica de l’Ebre i dels seus afluents Segre, Noguera Pallaresa amb aquesta finalitat el…
Joaquim García-Parreño i Lozano
Teatre
Literatura catalana
Actor, director i autor de teatre.
Seguí la carrera militar, però el 1844 s’inicià com a actor professional al Teatre Principal de València, on estrenà un dels primers sainets valencians, Vicenteta la de Patraix 1845, adaptació d’una peça de Francesc Renart i Arús A partir del 1846 actuà amb regularitat al Principal de Barcelona en sainets de Robrenyo, Renart i altres autors, i al Liceu, en La Passió 1852 Del 1857 al 1862 actuà sovint als teatres Principal i Princesa de València, en què esperonà l’aparició de nous autors dramàtics valencians, com Rafael M Liern Entre el 1869 i el 1879 actuà al Romea de Barcelona com a primer…
,
Joan de Pròixida
Història
Alt funcionari reial.
Fill d’Andrea da Procida i de Beatrice de Chiaramonte Metge de l’emperador Frederic II, fou senyor de l’illa de Procida Serví el rei Manfred I de Sicília com a metge i canceller i, en morir el monarca, continuà fidel a Conrad II i conspirà contra Carles I de Nàpols 1266-68 Mort Conrad II, es refugià a Venècia Carles I li confiscà els estats Anà a Praga i a diverses ciutats alemanyes per tal de convèncer el landgravi Frederic de Turíngia d’ésser rei de Sicília 1270 Fallit l’intent, es presentà a la cort de Jaume I de Catalunya-Aragó vers el 1275 L’infant Pere, gendre de Manfred I, li premià…
Hilari de Cara i Casaleiz
Literatura catalana
Poeta.
Llicenciat en història moderna i contemporània per la Universitat de Barcelona 1972 i doctor en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears amb la tesi Literatura postmoderna L’obra narrativa de Quim Monzó 1989, ha estat professor de llengua i literatura angleses i catalanes en diferents centres de Badalona, i catedràtic de llengua i literatura castellanes a l’IES Mossèn Alcover de Manacor En 1995-2002 visqué als Estats Units, on fou professor de llengua i literatura castellanes a l’Escola Internacional de les Nacions Unides Militant del Partit Socialista de Mallorca PSM, en…
,
Miquel Llobet i Solés
Música
Guitarrista.
Inicià la seva formació musical de manera autodidàctica, però posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Magí Alegre fou el seu primer mestre de guitarra, instrument que perfeccionà amb Francesc Tàrrega, de qui esdevingué el millor alumne Començà a fer concerts a Barcelona quan tenia disset anys, i al principi del segle XX inicià una sèrie de gires per la península Fou a París on es donà a conèixer internacionalment Durant el període 1904-14 visqué a la capital francesa i entaulà amistat amb I Albéniz, R Viñes, M Ravel, C Debussy, F Mompou i M de Falla,…
Lluís Garcia Berlanga
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut Lluís Garcia-Berlanga i Martí, realitzador i guionista cinematogràfic, forjador, amb Juan Antonio Bardem, de la represa dels anys cinquanta.
De jove s’allistà a la División Azul per a evitar les represàlies contra el seu pare, antic governador civil de València durant la Segona República Començà estudis de dret i de filosofia i lletres, i l’any 1947 ingressà a l’Institut de Cinematografia, de Madrid Debutà el 1951 amb Juan Antonio Bardem , amb el qual escriví i realitzà Esa pareja feliz Posteriorment, fins al 1963, rodà el que han estat considerades les seves millors obres, dues de les quals, Bienvenido Mr Marshall 1952 i El verdugo 1963, han esdevingut fites del cinema espanyol A través de l’humor esperpèntic d’aquestes sàtires…
Pere Rosselló i Bover
Literatura catalana
Historiador de la literatura, crític literari i poeta.
És doctor en filologia catalana 1986 i catedràtic de la Universitat de les Illes Balears S’inicià com a poeta amb el volum Antologia 1978, gènere que continuà amb Aplec de distàncies 1981, premi Ciutat de Palma, L’hort de la lluna 1988 i El temps llençat al pou 2004, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí També ha conreat la novella breu L’Infern de l’Illa , 2002 i la narrativa infantil Les aventures d’en Tres i mig , 1989 El fantasma del País del Vent , 1992 Com a investigador ha publicat L’escriptura de l’home Introducció a l’obra literària de Miquel Àngel Riera 1982, L’…
,
Larisa Semjonova Latynina
Gimnàstica
Gimnasta russa.
Inicialment ballarina, els seus dots excepcionals feren que es dediqués finalment a la gimnàstica Formada a l’Institut Politècnic de Kíev, el 1954 participà per primera vegada en una competició internacional Campionats del Món de Roma Fou una de les millors gimnastes de tots els temps i aconseguí divuit medalles olímpiques, vuit de les quals foren d’or, nombre no aconseguit per cap altra esportista femenina Retirada de l’alta competició l’any 1966, fins l’any 1977 fou entrenadora de l’equip soviètic, i el 1980 dirigí l’organització de les proves de gimnàstica dels Jocs Olímpics…
Roger IV de Foix
Història
Comte de Foix (1241-65) i vescomte de Castellbò (Roger I).
Succeí el pare Roger Bernat II en el comtat de Foix i la mare, Ermessenda, en el vescomtat de Castellbò 1230 Es casà amb Brunisenda, germana del vescomte Folc V de Cardona, marit de la germana de Roger Esclarmunda, mentre Cecília, germana consanguínia seva, esdevenia la muller del comte Àlvar d’Urgell Aliat primerament del comte Ramon VII de Tolosa, al qual prestà homenatge per la part baixa del comtat, al nord del Pas de la Barra 1241, l’abandonà després passant-se al seu enemic el rei de França i fent-se'n vassall immediat 1243 El 1245 prestà així mateix homenatge a Jaume I de Catalunya-…
Empar Baró i San Martín
Teatre
Actriu.
Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on començà a actuar en grups de teatre universitari S’incorporà a la companyia Windsor, dirigida per Adolf Marsillach , i debutà el 1957 Aquest any obtingué un gran èxit substituint Empar Soler Leal a Harvey , que coprotagonitzà amb Marsillach Formà companyia teatral pròpia 1965-67, en la qual també actuà Participà en una gran quantitat de muntatges, sobretot a Madrid, i fou una de les actrius teatrals de l’Estat espanyol més ben considerades, com li fou reconegut amb nombrosos guardons, entre els quals hi ha el premi Ercilla a la…