Resultats de la cerca
Es mostren 16979 resultats
Gavasa
la Llitera Vista parcial del poble de Gavasa al peu d’un rocam calcari on hi degué haver l’antic castell
© Fototeca.cat
Poble
Poble (644 m alt) del municipi de Peralta i Calassanç (Llitera), situat a la dreta del barranc de Gavasa
, afluent de la Sosa de Peralta, per l’esquerra, al peu de la muralla calcària que tanca la vall.
De la parròquia depèn el monestir de Vilet, centre d’una antiga quadra Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, l’antic poble de Llavassui
Gallicant
Caseria
Caseria del municipi d’Arbolí (Baix Camp), al nord del terme, vora el límit amb el de Cornudella, en un replà del vessant septentrional del puig de Gallicant (1008 m alt.), damunt la vall del riu de Siurana.
Collformic

Collformic
Börkur Sigurbjörnsson (CC BY 2.0)
Collada
Coll (1.145 m alt.) del massís del Montseny, obert entre el Matagalls i el pla de la Calma, dins el terme del Brull (Osona), travessat per la carretera de Seva a Palautordera (sobre un camí de reminiscències romanes).
Hi ha les ruïnes d’un gran pou de neu És esmentat ja el 862 Segons un procés del 1620, era lloc de reunió de bruixes El 1874 una partida de carlins hi donà mort a 110 liberals de la comarca de Vic una creu en recorda el fet
estany Cubeso
Estany
Estany (2 350 m alt.) de la capçalera del Flamisell, a la vall Fosca (Pallars Jussà), dins el municipi de la Torre de Cabdella, que forma gairebé sempre una sola massa d’aigua amb l’estany d’Eixerola.
Forma part d’un important circ lacustre juntament amb els estanys Morto i Castieso, més alts, i els de Neriolo i Tort el més extens, més baixos
cala Llentrisca
Cala
Cala prop del cap de cala Llentrisca
i del puig de cala Llentrisca
(413 m alt.), zona muntanyosa i molt escarpada que forma l’extrem SW de l’illa d’Eivissa (municipi de Sant Josep de sa Talaia).
Llongarriu
Santuari
Masia, antiga parròquia i actual santuari (la Mare de Déu de Llongarriu) del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), a la vall de Bac, enlairada a 740 m alt., al vessant septentrional de la serra de Malforat.
L’església, romànica, fou restaurada el 1672 depèn de la de Porreres
segell de ram
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, rizomatosa, de 30 a 60 cm d’alt, de tija cilíndrica, de fulles alternes i ovals, de flors blanquinoses, tubulars, inodores, en ramells pauciflors, i de fruits bacciformes negrosos.
Creix en boscs i en matolls, a les muntanyes de l’Europa humida
Cerneda
Veïnat
Antic veïnat del municipi de Josa i Tuixén (Alt Urgell), al vessant meridional de la serra de Cadí, aigua amunt del poble de Josa, sota la coma de Cerneres, vers el sector de capçalera del riu de Josa.
Avui despoblat, hi ha escasses restes de l’antiga església sufragània de Santa Maria de Cerneres Havia format part de l’antic terme de Josa de Cadí
pic de Centfonts
Cim
Cim (2 885 m) de la línia de crestes que parteix les aigües de la Noguera de Tor (Pallars Sobirà) i la riera d’Arinsal (Andorra), a l’est del pic alt de coma Pedrosa (2 946 m).
la Castanya
Poble
Poble (800 m alt.) del municipi del Brull (Osona), al qual s’agregà l’any 1843, a la capçalera de la Tordera, al S de coll Formic (on hi ha el refugi de Sant Andreu de la Castanya).
L’església parroquial Sant Cristòfor és, en part, romànica segle XI