Resultats de la cerca

Debutà amb el River Plate el 2003, amb el qual guanyà la Lliga 2004 Passà després al Corinthians 2005-06, amb el qual aconseguí la Lliga del Brasil 2006 Després d’una temporada al West Ham anglès, jugà amb el Liverpool fins el 2010, que fou fitxat pel Futbol Club Barcelona , on jugà de migcampista defensiu i de defensa central, i on guanyà quatre campionats de Lliga 2011, 2013, 2015, 2016, dues Lligues de Campions 2011, 2015, quatre Copes del Rei 2012, 2015, 2016, 2017, dues Supercopes d’Europa 2011, 2015, tres Supercopes d’Espanya 2011, 2013, 2016 i dos Mundials de Clubs 2011, 2015 El 2018…

Començà a la UE Sarrià, club en què havia jugat, i al GEiEG Debutà a la màxima categoria amb l’Arrate 1989-92 i fou el tècnic més jove que arribà a primer entrenador Fou el tècnic del Galdar 1992-2003 Salvà el Bidasoa en el play-off de descens la temporada 1998-99 i fitxà pel conjunt basc la temporada 2003-04, tot i que fou destituït el febrer del 2004 Fou el seleccionador de l’Argentina 2004-05, i després dirigí l’Ademar de Lleó 2007-11, amb el qual aconseguí una Copa Asobal 2009 Compaginà aquest càrrec amb el de seleccionador del Brasil 2005-08 i 2012-16, equip amb el qual…

La capital és Santiago del Estero És limitada al N per les províncies de Salta i el Chaco, a l’E per aquesta última i Santa Fe, al S per la de Córdoba, i a l’W per les de Tucumán i Catamarca Fisiogràficament pertany a la regió del Chaco, excepte a l’extrem occidental, que està en contacte amb els contraforts de la serralada preandina Clima tropical càlid i sec Els rius principals són el Salado i el Sali, entre els quals hi ha la zona més explotada agrícolament cotó, alfals, blat de moro, blat, explotació forestal La ramaderia és important Escasses vies de comunicació Poblament rural

La capital és Santa Fe És limitada al N per la província del Chaco, a l’E per les d’Entre Ríos i Corrientes mitjançant el riu Paraná, al S per la de Buenos Aires i a l’W per les de Córdoba i Santiago del Estero Situada en el punt de contacte entre el Chaco i la Pampa, pertany a la conca del Paraná i al seu afluent, el Salado És la província més poblada, després de Buenos Aires 18 h/km 2 1980 Té una agricultura molt rica blat de moro, canya de sucre, lli, cotó, tabac Explotació forestal al N Important zona ramadera Indústries del paper, químiques i càrnies Important xarxa de comunicacions

La capital és Salta És situada entre les províncies de Catamarca, Tucumán i Santiago del Estero, al S, Chaco, Formosa i Paraguai, a l’E, Bolívia al N, Jujuy al NW i Xile a l’W Plana al sector oriental, a l’occidental hi ha les serralades andines, amb la regió de la puna i amb cims superiors als 6 000 m, i les subandines, amb altituds entre 2 000 i 2 500 m i on neixen els rius principals Salado i Bermejo El clima és fred al sector muntanyós i tropical a la plana La pluviositat és superior als 600 mm La població, que ha tingut un creixement notable, presenta una densitat molt feble 4 h/km 2…

La capital és San Miguel de Tucumán Limita al N amb la província de Salta, a l’E amb la de Santiago del Estero i al S i a l’W amb la de Catamarca A l’E hi ha la serralada de l’Aconquija, de la qual surten diverses ramificacions en direcció a l’E formades per materials metamòrfics i cristallins La zona central és una plana recorreguda pel riu Sali, que rep els afluents provinents de les muntanyes de l’W El clima és tropical molt humit, amb temperatures elevades La vegetació també és de tipus tropical Regió molt rica en la producció de canya de sucre, també s’hi conrea arròs, lli, tabac,…