Resultats de la cerca
Es mostren 9054 resultats
Desideri
Història
Darrer rei longobard (756-774); succeí Astolf.
Aprofitant la política pacifista de l’imperi Carolingi en relació amb els longobards a partir del 768, ocupà els territoris del papa Adrià I, el qual demanà l’ajuda de Carlemany Aquest, després de repudiar la seva muller, filla de Desideri, assetjà Pavia, capital dels longobards, els vencé 773 i s’endugué Desideri presoner a França, on morí 774 La mort de Desideri significà, malgrat els esforços del seu fill, la fi del regne longobard, del qual Carlemany es féu proclamar titular
Shigeni Yoshida
Història
Política
Polític japonès.
Ambaixador a Londres 1936-38, fou detingut el 1945 perquè mantenia relacions secretes amb l’enemic per tal d’aconseguir la pau President del partit liberal, fou cap del govern 1946-47 i implantà la limitació del dret de vaga Un altre cop primer ministre 1948-54, signà la pau de San Francisco amb els EUA, que posà fi al règim d’ocupació El 1954 fou desbancat per Hotoyama en la direcció del partit i es retirà de la política
Yamaga Sokō
Filosofia
Nom amb què és conegut Takasuke, estrateg i filòsof japonès.
Format en el budisme, el xintoisme i el confucianisme, fou un dels mestres de més anomenada i el primer que exposà sistemàticament les missions i les obligacions dels samurais El seu pensament, conegut per bushido ‘camí del guerrer’, constituí el guiatge militar des del període Tokugawa 1603-1867 fins a la fi de la Segona Guerra Mundial, en el qual s’inspiraren no solament els samurais en llur rebellió contra el shogunat 1702, sinó sobretot els nacionalistes del s XIX
Ricimer
Història
General romà d’origen sueu.
Magister militum al servei d' Avit 455, es rebellà 456 i el vencé Patrici 457 i cònsol 459, collocà al tron imperial el seu amic Majorià, i poc després 461-464 el feble Libi Sever Perdudes la Gàllia i la Hispània, amenaçat per vàndals i dàlmates, reconegué l’emperador d’Orient Antemi i es casà amb la seva filla 467 Féu degollar Antemi 472, per collocar al seu lloc Olibri La seva mort significà la fi del poder de l’Imperi d’Occident
Johannes de Sacrobosco
Astronomia
Matemàtiques
Nom llatinitzat de l’astrònom i matemàtic anglès John of Holywood
.
És autor d’un tractat d’aritmètica De Algorismo i d’altres obres de tipus didàctic De computo La seva obra més important és, però, De sphaera , resum d’astronomia en quatre capítols, en el qual recull les doctrines de Ptolemeu i d’al-Farġānī, bé que les supera considerablement Aquest text, que estigué en ús a les universitats europees fins a la fi del s XVI, fou comentat per diversos autors posteriors, entre els quals Johann Müller i Philipp Melanchthon
Gemäldegalerie Dahlem

Madonna a l'església (1440), obra de Jan van Eyck exposada en la Gemäldegalerie Dahlem
Pintura
Museu de pintura alemany, a Berlín.
Recull, des de 1956-57, les pintures salvades de l’incendi que, a la fi de la Segona Guerra Mundial, destruí el Kaiser-Friedrich-Museum Conté peces mestres de Filippo Lippi, Domenico Veneziano, Crivelli, Caravaggio, Van Eyck, Van der Weyden, Van der Goes Epifania , Pieter Bruegel, Rubens, Van Dyck, Dürer, Cranach, Holbein Retrat de Georg Gisze , Hals, Rembrandt L’home del casc d’or , Ter Borch, Vermeer, Velázquez, Fouquet Estienne Chevalier amb Sant Esteve , La Tour, Watteau L’exhibició de Gersaint
Joan Sureda i Villalonga
Arquitectura
Arquitecte.
Projectà una plaça de toros i és coautor a Palma del Banc Balear 1872, actualment Banco de España i autor del Teatre Principal també a Palma, obra important d’un neorenaixentisme palladià, que fou ampliada a la fi del s XIX pels arquitectes Guasp i Canut El seu germà Antoni Sureda i Villalonga , també arquitecte, féu la façana 1853 de l’església parroquial de Llucmajor en 1860-65 aixecà el monument neoclàssic a Isabel II a Palma, obra enderrocada el 1868
Pitti
Família florentina coneguda des del s XII.
Se'n destacaren els membres Buonaccorso Pitti Florència 1354 — 1430, comerciant, banquer, escriptor és interessant la seva Crònica i ambaixador florentí a França, Baviera i Roma i el seu fill Lucca Pitti Florència 1395 — 1472, que inicià l’edificació del Palazzo Pitti 1440 i esdevingué l’home fort de Cosimo de Mèdici 1457, al qual augmentà els poders per mitjà d’una reforma constitucional 1458 Dividida en diverses branques a la fi del s XV, sembla que s’extingí al s XVIII
Soissons
Ciutat
Ciutat del departament d’Aisne, a la Picardia, França.
Foneries i indústries químiques i alimentàries Seu episcopal des del segle III Antiga capital Noviodunum dels celtes suessions, fou denominada en temps romans Augusta Suessionum La catedral, gòtica, fou començada el 1180 i acabada al segle XIV L’abadia de Saint-Jean-des-Vignes, magnífica obra de la fi del segle XIII, només conserva la façana de l’església, el refetor i el claustre De la de Saint-Médard segle XIII, resten la sala capitular i la cripta segle IX
Sant Martí del Congost
Nom antic de la vella parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda o Aiguafreda de Dalt, del municipi d’Aiguafreda (Osona).
El lloc era de possessió comtal El 899 fou consagrada una església de Sant Martí, a la qual s’uní tot el terme de Centelles, amb l’església de Santa Coloma L’edifici fou renovat a la fi del segle XI i es conserva sense culte, que ha passat a la nova població d’Aiguafreda Té sota seu una antiquíssima cova-cripta d’enterraments i un bonic comunidor Es troba a la part alta del Congost, prop del terme de Seva