Resultats de la cerca
Es mostren 7068 resultats
Jean-Baptiste Oudry
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador francès.
Pintà natures mortes L’ànec blanc , 1753 coll particular, Londres i caceres, i fou nomenat pintor de les caceres del rei Lluís XV La cacera del senglar 1722 Director de la manufactura de Beauvais 1734-54, féu els cartons per a tapissos de les sèries Les noves caceres 1727, Les diversions camperoles 1730 i Les metamorfosis 1734 Supervisor de la manufactura de Gobelins, féu els cartons per a la seva sèrie més famosa, Les caceres de Lluís XV 1734-45 Château de Compiègne i Palazzo Pitti, Florència
Vist per sentència el judici als membres de la mesa del Parlement
Del 21 al 24 de juliol se celebra al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el judici contra els membres de la mesa del Parlament L’acusació imputa als exvicepresidents Lluís Corominas i Lluís Guinó, l'ex secretària primera Anna Simó i l'ex secretària quarta Ramona Barrufet el delicte de desobediència per l’aprovació de les anomenades “lleis de desconnexió” en el ple dels dies 6 i 7 de setembre de 2017 prèvies al referèndum de l’u d’octubre i la declaració d’independència del 3 d’octubre
Joan Josep de Ponç i de Guimerà
Història
Noble.
Baró de Montclar Era fill de Josep Ponç i de Ribelles, destacat participant en l’alçament contra Felip IV de Castella En morir el seu pare 1653, Lluís XIV li concedí una pensió de 3000 lliures i el nomenà coronel d’un regiment de cavalleria En compensació de la baronia de Montclar, definitivament perduda en restar el Principat en mans de Felip IV, el 1659, li foren concedides rendes sobre béns segrestats a d’altres nobles romasos al Principat Lluità en diverses guerres europees de Lluís XIV i assolí el grau de tinent general
Margarida de Borgonya
Història
Reina de Navarra.
Filla del duc Robert II de Borgonya, fou casada 1305 amb el rei Lluís I de Navarra després rei Lluís I de França Fou acusada d’adulteri i de màgia, igual que les seves cunyades Joana de Borgonya i Blanca de Borgonya, que practicaven a la torre de Nesle, i totes tres foren empresonades El seu marit la féu assassinar Alexandre Dumas pare s’inspirà en aquests fets per escriure la seva obra La Tour de Nesle 1832 també són el tema d’una trilogia de Michel Zévaco
Cultura Valenciana
Revista trimestral que es publicà a València del 1926 al 1931.
L’editava l’Acadèmia Valencianista del Centre Escolar i Mercantil, institució dependent dels jesuïtes Inseria treballs d’erudició i tenia l’annex d’uns almanacs de caràcter més aviat literari Entre els seus collaboradors figuraven Lluís Fullana, Josep Rodrigo i Pertegàs, Lluís Revest i Corzo, Josep Calveras, Joan Beneyto i Pérez, Isidre Ballester i Tormo, Andreu Ivars, Emili Gómez i Nadal, Felip Mateu i Llopis, etc Era bilingüe, però amb un notable predomini del català En els seus fascicles s’intercalaven els Annales de l’Amicorum JL Vives Associatio de València
principat de Conti
Història
Títol francès concedit sobre el burg de Conty (o Conti) (Somme) a Francesc de Borbó-Conti (mort el 1614), fill del primer príncep de Condé.
Mort sense fills, el títol passà 1629 al seu renebot Armand de Borbó-Conti mort el 1666, germà del Gran Condé aquest Armand es casà amb Anna Maria Martinozzi, neboda del cardenal Mazzarino, fou governador de la Guiena i general en cap dels exèrcits francesos a Catalunya 1655, on s’apoderà de Roses i Puigcerdà Fou un protector de Molière En fou fill Francesc-Lluís de Borbó-Conti mort el 1709 El títol i la casa principesca s’extingiren amb la mort Barcelona 1814 del besnet d’aquest, Lluís-Francesc II Josep de Borbó-Conti
pau de Nimega
Història
Nom donat als tractats de pau concertats en aquesta ciutat (agost del 1678 - febrer del 1679) per posar fi a l’agressió francesa contra els Països Baixos.
Aquest fet portà a una coalició contra Lluís XIV, integrada pels Països Baixos, la monarquia hispànica, l’Imperi, Brandenburg i Lorena 1673-74 L’aliança militar entre Anglaterra i Holanda 1678 menà Lluís XIV a proposar negociacions, per les quals Holanda recuperà Maastricht i obtingué avantatges comercials, la monarquia hispànica recuperà Kortrijk, Oudenarde, Gant, Charleroi i Limburg, però concedí a França el Franc Comtat i catorze places frontereres, i l’Imperi, en canvi de Philippsburg, cedí Friburg de Brisgòvia a França, que obtingué també el ducat de Lorena
Antologia dels Fets, les Idees i els Homes d’Occident
Revista mensual de difusió privada (tiratge de 1.000 exemplars) publicada a Barcelona des del maig del 1947 fins al número d’abril-maig del 1948.
Dirigida per Antoni Ribera, recollia articles sobre política, literatura, art, ciències i curiositats de la premsa estrangera El seu to divulgador feia de rèplica i complement a la revista Ariel No reflectia ni defensava una estètica o política determinades, llevat d’afirmar la catalanitat N'eren collaboradors assidus Lluís de Rialp, Lluís Gassó, Antoni Ribera, Eduard Artells, Jacint Vergés, “Poliglot” Delfí Dalmau, etc També hi collaboraren Josep Pous i Pagès, Josep Carner, Joan Triadú, Agustí Bartra, etc Suspesa governativament, ressuscità en els sis números apareguts 1949-50 d’ Occident…
La Terra
Publicacions periòdiques
Publicació quinzenal, bilingüe, fundada a Barcelona el 15 d’octubre de 1922.
Era l’òrgan de la Unió de Rabassaires de Catalunya Periòdic de combat, defensor de les reivindicacions dels conreadors agraris, sofrí nombroses denúncies i suspensions, i tingué diferents formats N'era director Lluís Companys, i entre els redactors i collaboradors hi hagué Francesc Riera i Claramunt, Amadeu Aragay, Ernest Ventós, Josep Pujols, Josep Picó, Humbert Torres, Jordi Arquer, Àngel Ossorio y Gallardo, Gabriel Alomar, Lluís de Zulueta, Àngel Samblancat, Marcellí Domingo i Julio Álvarez del Vayo A la fi del 1936, fusionat amb Pagesia , donà lloc al nou periòdic Terra Lliure
Valentina Visconti de Milà
Història
Comtessa d’Asti i Vertus, duquessa d’Orleans i Turena, comtessa de Valois.
Filla del duc Joan Galeàs I de Milà i d’Isabel de França Fou desposada el 1386 amb Lluís de França, duc de Turena i comte de Valois i de Beaumont-sur-Oise i després duc d’Orleans, a qui aportà en dot els comtats de Vertus i Asti amb el dret de successió al ducat milanès en el cas que els seus germans morissin sense fills Acusada de sortilegis, es retirà a Blois El 1447 el seu net, el rei Lluís XII de França, feu valer el dret al ducat milanès