Resultats de la cerca
Es mostren 58709 resultats
Baldassare Longhena
L’església de Santa Maria della Salute, a Venècia, obra de Baldassare Longhena
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte italià, el representant més important del barroc venecià.
Fidel, però, als principis del Renaixement, en les seves obres mantingué sempre visibles, malgrat l’ornamentació, les línies estructurals Projectà a Venècia, entre altres, l’airosa església de Santa Maria della Salute 1631 i l’escala del convent de San Giorgio Maggiore 1645, i acabà l’església de Santa Maria di Scalzi 1646 i els palaus Pesaro i Rezzonico començats ambdós vers el 1679
Josep Lluís i Facerias
Història
Guerriller anarquista més conegut amb el nom de Facerias.
Militant de les Joventuts Llibertàries des del 1936, féu la guerra civil de 1936-39 al front d’Aragó i, caigut presoner, fou empresonat fins el 1945 Reincorporat al moviment anarquista, d’ençà del 1947 passà a la lluita armada antifranquista — atracaments a entitats bancàries, bombes en edificis oficials, atemptats contra elements del règim — , sobretot a Barcelona i, ocasionalment, en collaboració amb Francesc Sabaté Resident a Itàlia 1951-57, hi practicà també cops econòmics en favor de l’organització, però, en retornar a Catalunya, fou mort per la policia
Julien Viaud
Literatura francesa
Escriptor francès, més conegut pel pseudònim de Pierre Loti.
Oficial de la marina francesa, viatjà sovint a l’Orient, i traduí en les seves obres una visió impressionista d’aquest món exòtic i les seves experiències personals Cal esmentar-ne Aziyadé 1879, Pêcheur d’Islande 1886, Madame Chrysanthème 1887, Ramuntcho 1897 i La hyène enragée 1916
muntador
Pedrís per a pujar a cavall amb més facilitat.
metàmer | metàmera
meno-
Forma prefixada del mot grec μήν, que significa ‘mes’.
men-
Forma prefixada del mot grec ἠ, que significa ‘mes’.
Cal·listo
Astronomia
El més exterior dels quatre satèl·lits galileans de Júpiter.
Fou descobert per Galileu el 1601 Recorre una òrbita gairebé circular en el pla equatorial del planeta, a una distància mitjana d’aquest d’1 880 000 km, en un període d’uns setze dies Malgrat que la seva albedo és molt petita ~0,2, el seu radi 2 410 km el fa visible des de la Terra amb un petit telescopi Les sondes Voyager 1 i 2 passaren a distàncies de 126 000 i 215 000 km, respectivament, del satèllit i n'enviaren fotografies amb unes resolucions màximes respectives de 2 i 4 km que han mostrat que la seva superfície és completament plena de cràters, el diàmetre mitjà dels quals és de 100 km…