Resultats de la cerca

Fou promotor de la Copa del Rei a Palma, president del Saló Nàutic Internacional de Barcelona i president del Club Nàutic de Barcelona, entre altres càrrecs Des del 1988 fou l’armador de diferents embarcacions amb el nom d’ Azur de Puig Rebé la medalla d’or de la Reial Federació Espanyola de Vela 2007

Coneguda com Pat Ravetllat , competí durant la dècada de 1980 amb el Reial Club Marítim de Barcelona En categoria vaurien fou campiona de Catalunya en diverses ocasions i campiona d’Espanya 1981, juntament amb la seva germana Sílvia Un cop retirada, fou la secretària estatal de la classe 420 de la Federació Espanyola de Vela

Participà, dins de la classe S7, als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992, on guanyà una medalla d’or, dues d’argent i tres de bronze A Atlanta 1996 obtingué una medalla d’or, una d’argent i dues de bronze El 2006 li fou concedida la medalla de bronze del Reial Orde del Mèrit Esportiu

S’inicià en proves de resistència i després competí en velocitat Pilot del Reial Moto Club de Catalunya Participà en les 24 Hores Internacionals de Montjuïc-Campionat d’Espanya de resistència 1964 Fou Campió d’Espanya de velocitat en 500 cc pilotant una Montesa 1981 Guanyà el Campionat d’Espanya de superbike 1987, 1990, 1992

Format al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, fou campió d’Espanya de vuit amb timoner a Banyoles 1948, de canoa a Alacant 1949 i d’esquif a Banyoles 1958 També guanyà el Campionat de Catalunya de canoa 1949 El 1988 fou elegit president del RCMB, càrrec que ocupà fins a la seva mort

Guanyà la primera pujada a la Conreria el 24 de març de 1918, organitzada pel Reial Moto Club Catalunya, i participà en la III Cursa del Baix Penedès de la Penya Rhin el 28 d’abril del mateix any Disputà el I Trofeu Armangué d’Autocicles 1921 i posà de moda la marca David

Lateral dret, jugà al Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1930-31, procedent del Badalona Després d’un breu pas pel Sevilla, tornà al Badalona Durant les temporades 1934-35 i 1935-36 jugà amb l’Hèrcules, la darrera d’aquestes a primera divisió En l’edició 1941-42 jugà amb el Futbol Club Barcelona

Fou atleta del Centre Atlètic Laietània i del Reial Club Deportiu Espanyol L’any 1943 fou campió de Catalunya i tercer en el Campionat d’Espanya dels 3000 m obstacles La seva millor marca 1944 el situà en el segon lloc del rànquing espanyol El 1953 fou campió d’Espanya de cros per equips

President de la Federació Catalana d’Atletisme entre el 1918 i el 1920, es dedicà professionalment al periodisme i treballà a Mundo Deportivo Durant els anys vint fou membre de la secció de vela de la junta directiva del Reial Club Marítim de Barcelona, i els anys trenta, soci de la Unió Nàutica de Barcelona

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, aconseguí el Campionat de Catalunya juvenil de iol de quatre 1960 En categoria sènior, guanyà el Trofeu Ciutat de Girona 1961 d’outrigger de quatre amb timoner Fou campió de Catalunya d’outrigger de quatre amb timoner 1961, 1964 i d’outrigger de dos amb timoner 1964