Resultats de la cerca

De formació autodidàctica, debutà el 1968 amb la companyia Teatre Experimental Independent de Banyoles El 1971 es feu càrrec del Teatre Experimental Independent de Sant Marçal, grup vinculat al teatre de titelles Fou cofundador, el 1984, de l’Agrupació de Teatre de les Comarques Gironines, que agrupa més de 40 grups amateurs i professionals Com a actor ha participat en nombrosos muntatges Cyrano de Bergerac 1985 i Infantillatges 1986, de la Companyia Flotats Mar i Cel 1988 i Flor de nit 1992, de Dagoll Dagom Otello 1995, sota la direcció de Mario Gas El Florido Pensil 1997, d’A Sopeña,…

Inicià els estudis de música als sis anys Als quinze es traslladà a Mollerussa i seguint els consells del seu mestre Felicià Valls, de Lleida, es matriculà al Conservatori del Liceu de Barcelona Des del 1930 fins al 1951, que es traslladà definitivament a Barcelona, realitzà una important tasca en l’àmbit de la música ballable, fundant diverses orquestres i com a instrumentista, arranjador i compositor S'incorporà a la cobla orquestra Barcelona com a trombonista, pianista i director Com a compositor cal destacar els nombrosos guardons obtinguts en concursos musicals, entre els quals destaquen…

Obtingué la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona, a la classe finn El 1991 fou subcampió d’Europa, i també el primer classificat a la Christmas Race Aconseguí la medalla d’or a la regata preolímpica de Barcelona Als Jocs Olímpics de Seül del 1988 fou l’entrenador de José Luis Doreste, que aconseguí l’única medalla d’or de vela

Llicenciat i doctor en ciències geologia per la Universitat de Barcelona, amplià els seus estudis a França Es féu càrrec de l’assignatura d’hidrogeologia quan aquesta fou introduïda en la llicenciatura de geologia de la Universitat de Barcelona Posteriorment fou cridat per la Universitat Autònoma, en el temps de la seva institució, per organitzar-hi la geologia aplicada Ha estat vicedegà i vicerector d’investigació d’aquesta universitat, on creà el primer centre de l’Estat espanyol per a la detecció del triti en treballs d’hidrogeologia, el qual esdevingué més tard el Servei de Datació de…

Estudià ciències socials a l’Institut Català d’Estudis Socials de Barcelona i a l’Escola Social de Barcelona Llicenciat en geografia a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona el 1974, s’hi doctorà el 1985 Fou professor de l’Escola d’Assistents Socials i de l’Escola Universitària de Professorat a Manresa Ha treballat, també, en el sector bancari Des del 1990 és catedràtic de geografia regional a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona-Reus S'ha interessat per la geografia rural, industrial, urbana, històrica, econòmica i regional Entre les seves publicacions es…

És diplomat en arqueologia hispànica per l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Barcelona 1979, llicenciat en filologia hispànica 1981 i doctor en filologia catalana 1988 per la Universitat de Barcelona Ha estat collaborador de l’Institut d’Estudis Catalans 1980-83, professor de llengua catalana de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona 1981-87, professor del departament de filologia catalana de la Universitat de Barcelona des del 1983 i des del 1990 com a titular numerari Els seus principals àmbits d’interès com a investigador i docent són la història de la…

Es graduà en intrepretació 1963 i en direcció 1964 a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i es llicencià en interpretació 1970 i en arts dramàtiques 1973 per l’Institut del Teatre de Barcelona Seguí cursos de perfeccionament al Centre d’Art Dramàtic d’Estrasburg i al Roy Hart Theatre de Londres 1977 i realitzà nombrosos viatges de formació per Europa i els EUA Des de l’any 1963 mantingué una activitat docent sostinguda i del 1981 al 1988 fou director de l’Institut del Teatre de Barcelona —càrrec que ocupà de nou des de juliol del 2002—, on la seva tasca de direcció revertí en l’expansió i la…

Inicialment combinà la seva activitat com a escenògraf amb la creació del personatge “el senyor Carles”, els seus vestits i les exposicions, molt peculiars, de moda i disseny Més endavant colleccionà objectes abandonats Durant un temps treballà amb elements que conformen la natura, com ara fulles d’arbres, establint un joc de conceptes entre les formes i els materials com el marbre i la fusta Entre les seves mostres individuals destaquen Sabates , a l’Espai 10 de la Fundació Joan Miró 1981 Pluja de mans , a la sala Metrònom 1982 i Vestuaris , Museu de la Indumentària de Barcelona…

Secretari general de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya CCOO-CONC del 1972 al 1995, any en què fou substituït per Joan Coscubiela Autor de l’assaig Qüestió salarial i nova cultura 1987 i de l’autobiografia Cuando hice las maletas 1997 En les eleccions del 1999 fou elegit diputat al Parlament en les llistes d’Iniciativa Amb la fi de la legislatura, el 2003 abandonà el seu escó i deixà la política activa

Cursà estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1927 Més tard es doctorà i amplià estudis a Roma, Berlín i la Haia Fou professor de dret internacional a la Universitat de Barcelona i de problemes socials contemporanis a l’Escola d’Estudis Socials Dedicat a l’activitat política, ingressà a Esquerra Republicana Fou secretari tècnic de la Comissió Jurídica Assessora del govern català 1932 Dins de la docència, fou catedràtic a Sevilla 1935 Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya 1936 i sotssecretari d’Afers Estrangers de la República 1939 En acabar la guerra…