Resultats de la cerca
Es mostren 5864 resultats
José María Maña de Ángulo
Arqueologia
Arqueòleg.
Fou director del Museu Arqueològic d’Eivissa 1944-64 Continuà l’excavació d’alguns jaciments púnics l’illa Plana, el puig des Molins, i publicà diversos treballs sobre l’Eivissa de l’època cartaginesa i sobre Formentera Las figuras acampanadas de la Cueva des Cuyram 1947, Huevos de avestruz cartagineses con decoración pintada o grabada 1948, Sobre tipología de las ánforas púnicas 1951, Notas arqueológicas sobre Formentera 1956
Foment de la Producció Nacional
Història
Entitat proteccionista fundada el 1869 per P. Bosch i Labrús, Domènech Sert i J. Puig i Llagostera, entre d’altres, sota la presidència de J. Güell i Ferrer, amb l’objectiu immediat d’oposar-se a la reforma lliurecanvista de Figuerola del 1869.
El seu òrgan era “El Protector del Pueblo” Fundà entitats del mateix signe a Madrid, Saragossa, València, Castelló de la Plana i Santander, per tal de formar una àmplia lliga proteccionista dins l’Estat espanyol El 1876 una part dels seus membres s’escindí i creà el Foment de la Producció Espanyola El 1879 es fusionà amb l’Institut Industrial de Catalunya i constituí l’Institut del Foment del Treball Nacional
Joaquim Balcells i Pascual
Història
Científic.
En 1830-37 fou catedràtic de física experimental a la Universitat de Cervera, de les escoles de la Junta de Comerç de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona El 1854 descobrí la natura microbiològica del còlera Publicà una Litología meteórica, 1854 sobre els aeròlits caiguts a Nules Plana Baixa i Vilabella Alt Camp el 1815 Collaborà en La Botánica i en El Restaurador Farmacéutico
Homs
Ciutat
Ciutat del muḥafaẓa d’Homs, Síria.
Situada a la fèrtil plana de l’alt Orontes, és un mercat agrícola important canya de sucre, fruita, ordi, sèsam Hi passa l’oleoducte que des de l’Iraq es dirigeix a Trípoli Les indústries principals són les de refineria de petroli, sucrera, del ciment i d’artesania És un nus de comunicacions Fou també un centre cristià important, i actualment és seu episcopal de diverses comunitats cristianes
Campdorà
Poble
Poble del municipi de Girona, situat en un coll que uneix les serres de Sant Miquel i de Tramont, a la dreta del Ter (a la part interior del meandre que forma entre Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis).
A la plana alluvial de vora el riu pla de Campdorà , on passa la carretera de Girona a la Bisbal i el ferrocarril de Barcelona a Cervera de la Marenda del qual té estació, hi ha una part important del poblament L’església parroquial Sant Jaume, en part romànica segle XII, depengué, fins al començament del segle XIX, de Santa Eulàlia de Sacosta, de Girona Fou agregat a Girona el 1974
Antrilles
Partida
Partida del terme municipal de Castelló de la Plana (Plana Alta), situada al nord del Grau de Castelló a tocar de Rafalafena
; regada per la séquia d’Antrilles
.
Malretorn
Alqueria
Antiga alqueria del municipi de Vila-real (Plana Baixa), una de les que originaren el veïnat i parròquia de l’actual municipi de les Alqueries de la Plana
.
Tavoliere di Puglia
Pla
Gran plana de la Pulla, a la Itàlia meridional, que constitueix una gran plana entre el subapení, el massís del Gargano i la costa del golf de Manfredònia.
Es formà al quaternari com a resultat de la lenta emersió de la mar i de l’acumulació d’alluvions dels rius apenins La riquesa bàsica és el conreu extensiu de cereals, però hom hi ha introduït també el regadiu i els conreus arboris
Vulpellac

El palau de Peratallada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, situat a la plana de la dreta de la Daró, a llevant del terme de la Bisbal d’Empordà.
Situació i presentació Els antics municipis de Vulpellac, Fonteta i Peratallada s’uniren l’any 1976 per a formar un sol municipi, amb capitalitat a Vulpellac El terme municipal confronta al N amb Ullastret i Palau-sator, a l’E amb Torrent i Palafrugell, al SE amb Mont-ras, al S amb Vall-llobrega, Palamós i Calonge, al SW amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura i a l’W amb la Bisbal d’Empordà El municipi de Vulpellac comprèn, a part del cap municipal, algunes masies disperses, el veïnat de la Bordeta i el del Pla, la urbanització del Puig de Sant Ramon, els nuclis que depenien del…
portaequipatge
Transports
Part d’un vehicle destinada a posar-hi l’equipatge.
Consisteix, en els automòbils, en una plataforma fixada damunt el sostre baca o en una cavitat adequada de la carrosseria, a la seva part anterior o a la posterior, o, en els autocars, sota el terra En els vagons de tren, en alguns vagons de metro, en els avions, etc, consisteix en una superfície més o menys plana i inclinada, de fusta, de xarxa, metàllica, etc, disposada als costats del buc, damunt els seients