Resultats de la cerca
Es mostren 4179 resultats
ocupació
Dret civil
Forma originària d’adquirir la propietat consistent a apoderar-se de béns materials externs que no pertanyen a ningú, amb la intenció d’apropiar-se’ls.
necessitat
Economia
Concepte que expressa tant l’estat psicològic de desig de satisfer una necessitat com els béns i els serveis que satisfan i que estimulen aquests desigs.
El concepte de necessitat , relacionat amb el d’escassetat, és el centre de l’economia anomenada subjectiva, que defineix l’objecte d’aquesta ciència com a estudi del comportament humà que relaciona les necessitats i l’ús alternatiu dels mitjans escassos Hom obté la racionalitat científica quan es maximitza les satisfaccions d’aquestes necessitats a través d’una optimació en l’assignació dels recursos escassos
patrimoni de l’estat
Dret
En la legislació espanyola, conjunt de béns no afectes a l’ús general que pertanyen a l’estat, a les comunitats autònomes i als ens locals.
societat de guanys
Dret civil català
Règim econòmic conjugal característic de les regions de dret civil castellà (sociedad de gananciales), i que consisteix en una comunitat limitada de béns durant el matrimoni.
Al Principat de Catalunya la societat de guanys només existeix quan expressament l’estipulen els cònjuges en capítols matrimonials atorgats abans o després del matrimoni
deute
Economia
Quantitat que una persona o un organisme deu a una altra persona o organisme, tant si es tracta de diners com de béns o de serveis.
arres
Dret civil
Quantitat de béns fungibles o suma de diners que a la celebració d’un contracte una part lliura a l’altra, en general com a garantia.
descapitalització
Economia
Situació que s’esdevé quan no és possible d’efectuar l’amortització dels béns de capital al ritme i en la quantia que hom havia previst.
Sant Martí de les Escaules (Boadella)
Art romànic
El monestir de Sant Martí de la Muga ja existia en temps de Lluís el Piadós, emperador dels francs entre els anys 814 i 840 Entre aquestes dues dates Adulf, el primer abat de les Escaules de nom conegut, aconseguí de Lluís el Piadós un precepte de defensa i immunitat per al monestir Aquest primer document no s’ha conservat, però sí que ho ha estat el precepte de Carles el Calb, atorgat a favor del mateix Adulf, expedit a Tolosa de Llenguadoc el 12 de maig de l’any 844 En aquest text es confirmen les propietats dels monjos, que ja eren considerables A més de les possessions de les Escaules,…
Els vescomtes de Fenollet
Pere I v 990-v 1017 Primer vescomte de Fenollet, fill de Sentill, senyor de Cameles i d’Adelaida, i germà de Guillem I, primer vescomte de Castellnou L’any 1000 signà com a testimoni juntament amb Arnau, vescomte de Conflent, l’acta de donació del monestir de Sant Pau de Monisat Sant Pau de Fenolhet a Sant Miquel de Cuixa feta pel comte Bernat I de Besalú Pocs anys més tard, el 1008, permutà amb una dona anomenada Odda alguns dels seus béns situats a Illa i a Llotes, per altres possessions a Torrelles i al comtat de Rasès Posteriorment, l’any 1017 subscriví com a testimoni, en una escriptura…
monestir de Sant Joan de les Abadesses
El Davallament o el Santíssim Misteri del monestir de Sant Joan de les Abadesses
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia de monges benedictines, dita fins al segle XI Sant Joan de Ripoll, i més tard canònica augustiniana, situada a l’esquerra del Ter, a la vila de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès).
La fundà vers el 885 el comte Guifré el Pelós amb territoris adjudicats inicialment al monestir de Ripoll , i li destinà com a primera abadessa la seva filla Emma, tot just nada La primera església monacal fou consagrada el 887, i la dotació inicial, consignada en l’acta de consagració, en el precepte d’immunitat de Carles el Simple 899, i en un decret del concili de Sant Tiberi d’Agde 907, s’estenia per un territori homogeni que anava de Sant Pau de Seguries a Ribamala, del puig Estela a Vallfogona i fins a Surroca i els peus del Taga Tot seguit aquest territori fou augmentat amb nous béns…