Resultats de la cerca

Implicat en el procés de Montjuïc de 1896-97, formà part del grup d’encartats que sofrí més tortures i el consell de guerra del desembre del 1896 el condemnà a mort, pena que el suprem de guerra i marina li rebaixà a vint anys de presó Fou indultat el 1901 És autor, entre altres obres, d' Examen sobre importantes puntos de la cuestión social 1891, La utopía o cartilla anarquista 1892, Razón o fe 1901, Orientación sociológica 1901 i Sobre moral 1908

Membre de la cambra 1885, formà un grup anomenat “els dissidents” que s’oposà al president del consell, comte de Tisza 1875-90 A partir del 1892 ocupà diversos càrrecs en el govern de l’imperi austrohongarès En acabar la Primera Guerra Mundial negocià la pau per separat amb Itàlia 1918 Prengué part en la temptativa de restauració de Carles I a Hongria 1921 Fou diputat de l’assemblea nacional 1922 i al final de la seva vida milità dins l’oposició parlamentària

El 1680 gravà el retrat del capità general de Catalunya Alexandre de Bournonville aquell mateix any obrà una Puríssima per a la seu de Girona i, anys més tard, la llàntia d’argent de la capella dotada per Diego Girón de Rebolledo a la catedral de Tarragona i les joies per a la capella de la Concepció de la mateixa seu El 1689 féu les aplicacions d’argent que adornen les tapes del Llibre de les bosses del consell municipal barceloní

Fou regent del Consell d’Aragó a Madrid El comte duc d’Olivares l’envià a Barcelona 1625 a proposar als catalans el seu projecte de la Unió d’Armes Fracassada la gestió, assistí a les corts catalanes del 1626 i, quan Felip IV les abandonà, fou encarregat de mantenir-les, sense èxit Malgrat la seva actitud proreial, desaconsellà vivament la separació del Principat dels comtats de Rosselló i de Cerdanya que Felip IV considerava com a mitjà per a debilitar els catalans

Partidari de Joan d’Àustria, el succeí com a primer ministre 1680-85 Acusat d’ineptitud per la reina Marianna d’Àustria, després de la guerra contra França 1683-84 fou destituït i confinat a Cogolludo fins el 1687 Havia exercit també els càrrecs de president del Consell d’Índies i la capitania general del mar oceà Pel seu casament 1653 amb Caterina d’Aragó Folc de Cardona i Córdoba, duquessa de Sogorb i de Cardona, els estats dels Cardona passaren als Medinaceli

Professor de sociologia a la Sorbona des del 1966, director general del primer canal de la televisió francesa 1975-77 i ambaixador davant del Consell d’Europa 1978-80, s’ha dedicat als estudis etnogràfics a l’Orient Mitjà i a Nou Mèxic i als efectes dels mitjans de comunicació de masses Entre d’altres obres, és autor de Les Rites et la condition humaine 1958, Sociologie de la radio-télévision 1962, l’Ethnologie 1967 i La Société de l’ubiquité 1972

El 1464, durant la guerra contra Joan II, era oïdor de comptes de la Generalitat de Catalunya i capità de Ripoll i de Sant Joan Acusat injustament de traïció a la causa del Consell del Principat, fou empresonat per Joan de Deça, cosí del rei Pere de Portugal, el qual, però, n’ordenà l’alliberament Fou assassinat al novembre del mateix any pels seguidors d’Arnau Guillem de Campllong, veguer de Ripoll, quan aquest es passà al bàndol de Joan II

Diputat liberal des del 1910, enemic d’Alemanya i partidari d’una pau separada des del 1916 El 1918, al cap d’un Consell nacional, firmà l’armistici i acatà la república, de la qual fou president provisional 1919 Poc temps després, però, cedí el poder a Béla Kun i s’exilià En acabar la Segona Guerra Mundial, tornà a Hongria i fou ambaixador a París 1947-49 Se separà definitivament de la política, arran del procés Rajk, i visqué a França

El 1348 li fou encarregat l’estudi dels danys ocasionats per la Unió Fou assessor de la cort del governador de València i membre del consell reial des d’abans del 1358 Escriví, entre el 1358 i el 1363, unes Notae sobre els Furs de València, uns comentaris sobre la jurisdicció del jutge eclesiàstic i, en especial, el tractat L’estil de la governació , en català, que fou incorporat a l’edició dels Furs del 1482 i a la de 1547-48

Fill del vicecanceller de Jaume II de Catalunya-Aragó Guillem Jàfer Es graduà en lleis a Bolonya Fou jurat de València l’any 1330, i formà part del consell reial entre el 1342 i el 1349 Escriví, vers el 1350, unes Notae super Foris Regni Valentiae i unes Declaracions dels dubtes sobre los furs nous , sobre la jurisdicció dita alfonsina El seu fill Guillem Jàfer València 1366 — 1394, també jurista, escriví 1388 Lectura solemnis super Foris Regni Valentiae, Jacobi et Alfonsi regum