Resultats de la cerca

Féu alguns estudis sobre la cançó popular Edità un Curso de melódica, interessant per a la pedagogia musical del seu temps, un Tratado de armonía i Cuatro lecciones de alta teoría musical Compongué música per a orquestra i per a piano i cançons

Defensà la cultura eslava contra les opinions de Mommsen És autor d’un centenar d’obres de temàtica històrica i jurídica, especialment Studia nad prawem polskiem ‘Estudis de dret polonès’, 1855 i Królestwo Polskie, 1295-1370 ‘El regne de Polònia, 1295-1370’, 1919

Fou mestre als Hostalets de Balenyà És autor de reculls poètics i d’estudis folklòrics Verdaguer, poeta de la cançó , Verdaguer i el Montseny , Història i llegenda del bandoler Joan de Serrallonga , Collecció de modismes catalans i Folklore de la Vall de Tost

Fou administrador 1917 i inspector 1922 de les colònies franceses resident superior a la Indoxina 1931, governador de la Cotxinxina 1934-38 i prefecte d’Alger 1940-42 De nou al Rosselló, fou president honorari de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans

Fundà 1845 el primer periòdic tortosí, El Ebro el 1848 dirigia El Dertosense Collaborà al Diccionario geográfico de Pascual Madoz i a diversos periòdics catalans, castellans, bascs i gallecs Escriví també obres teatrals i poemes i estudis de tema històric i folklòric

Publicà nombrosos estudis sobre història catalana entre ells la Disertación sobre la antigua y nueva población de Cataluña en la Edad Media , de Jaume Caresmar Dirigí el periòdic Ignasi Sanponts i Barba És probable que hi collaborés el doctor Torres i Amat

Estudià a Alexandria i exercí a Roma Fou un dels representants més importants de l’escola metòdica Fundà la ginecologia i l’obstetrícia científiques, a les quals dedicà diversos estudis, que foren vigents fins al Renaixement també publicà les seves idees sobre cirurgia

Els seus estudis sobre l’etiopatògenia de la malària, que demostraren que el mosquit anòfels és el principal vehicle transmissor del plasmodi productor de la malaltia, permeteren la profilaxi d’aquesta malaltia Li fou atorgat el premi Nobel de medicina l’any 1902

A partir del 1918 investigà el mecanisme químic de la respiració cellular i descobrí l’acció d’un ferment respiratori, compost de ferro i porfirina Aquests estudis sobre l’oxidació cellular li valgueren el premi Nobel de medicina de l’any 1931

Estudià a Pasadena i investigà sobre el càncer a Wisconsin Els seus estudis sobre el material genètic de l’ARN i els virus que conté li valgueren el premi Nobel de medicina l’any 1975, compartit amb D Baltimore i R Dulbecco