Resultats de la cerca

El 1918 s’establí a París, on fou alumne de Ravel Influït al principi per Skr'abin, adoptà posteriorment una línia clarament avantguardista La seva obra principal és l’òpera Le libre de la vie 1925 Inventà també un nou instrument electrònic, la croix sonore , i un sistema dodecatònic diferent del de Schönberg

A Londres conegué Marx i Engels, i fou membre del consell general de la Primera Internacional Participà en la Comuna de París i preparà una legislació social que no pogué ésser aplicada Tornà a Hongria el 1878 i fou l’inspirador dels primers congressos obrers Fou empresonat l’any 1882 Morí exiliat

Deixeble d’Augustin Pajou i d’Antonio Canova Neoclàssic ortodox, a París fou escultor oficial tant de Napoleó com de Lluís XVIII És autor de la quadriga de l’arc del Carrousel 1806, dels relleus de la columna Vendôme 1806-10, del Lluís XIV eqüestre de la plaça de les Victòries 1822, etc

De raça negra, tingué una joventut molt difícil, i hagué d’emigrar a Chicago Les seves novelles reflecteixen la problemàtica de la gent de color El 1946 s’installà a París, on entrà en contacte amb JPSartre De la seva obra cal destacar Black Boy 1945, The Outsider 1953 i Black Power 1954

Començà com a pintor de diumenges —fou empleat de correus fins a la seva jubilació 1922—, i, ja resident a París, es dedicà plenament a la pintura de tota mena d’escenes, amb una harmonia plàstica instintiva, que el portà a expressar d’una manera ingènua tota la poesia de la realitat

Mestre d’escola, influït pels pamflets regicides escampats durant les guerres de religió, anà a París, on assassinà Enric IV, el 14 de maig de 1610 Empresonat, fou sotmès a tortura perquè delatés els seus còmplices Tant en la tortura com en el procés, que dirigí Harlay, declarà que actuà sol Fou esquarterat

El 1960 s’establí a París i collaborà a la revista Tel-Quel Autor d’estil barroc, publicà assaig Escrito sobre un cuerpo , 1968 Barroco , 1974, novella Gestos , 1963 Cobra , 1972 Maitreya , 1980 Colibrí , 1984, poesia Big-Bang , 1974 Un testigo fugaz y disfrazado , 1986 i narracions Cocuyo , 1990 Epitafios, imitación, aforismos , 1994

Es formà a Sevilla i a Barcelona, on fou deixeble d’Antoni Caba a la Llotja Decorà part de la finca de Vicent Blasco i Ibáñez a la Malva-rosa Fou pensionat a Llotja 1905-06, a Itàlia, França i Bèlgica Establert a París, hi exposà i hi assolí un cert renom

Dirigent de la CNT d’Igualada, dirigí, a l’exili, diferents revistes, entre les quals Umbral París, 1962-70 Autor dels llibres de memòries Vida sindicalista 1957 i De l’Anoia al Sena sense pressa 1966 i, amb el pseudònim de Joan del Pi, d' Interpretació llibertària del moviment obrer català 1947

Exjesuïta i exvicari a París, atacà en les seves obres el clergat i la política colonial francesa, especialment en el llibre Histoire philosophique des deux Indes 1770 Perseguit per aquest motiu, abandonà França fins que fou nomenat diputat dels Estats Generals 1789 Aprovà el Directori, després d’haver criticat l’Assemblea Constituent