Resultats de la cerca
Es mostren 1770 resultats
el Bancal dels Sacs
Arquitectura civil
Hostal
Antic hostal del terme municipal de Pinell de Solsonès, dins la parròquia de Madrona, situat a 590 m d’altitud, en una collada de la serra del Bancal, límit del Solsonès, la Segarra i la Noguera.
Hom hi celebrava el 19 de setembre i el 21 de gener dues fires de bestiar a l’aire lliure que han estat traslladades a Solsona a la primera hom venia també el cànem procedent de les hortes de Ponts, Oliana i Artesa de Segre
Font-rubí
Vista parcial de Guardiola de Font-rubí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi de Font-rubí és a la part septentrional de l’Alt Penedès D’una extensió de 37,17 km 2 , les serres de Font-rubí i de Bolet o de l’Avellà separen el terme del de Torrelles de Foix, la Llacuna Anoia i Mediona, a la part nord-occidental Més a llevant, el municipi limita amb Sant Quintí de Mediona i Terrassola i Lavit A l’E confronta amb el Pla del Penedès, Puigdàlber, Santa Fe del Penedès i la Granada al S limita amb Vilobí del Penedès, Sant Martí Sarroca i Torrelles de Foix El cap municipal és Guardiola de Font-rubí, però el poblament d’aquest municipi es…
Sant Ruf de Lleida
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, probablement l’única part construïda d’aquest interessant edifici ECSA-X Goñi L’església de l’antic monestir canonical de Sant Ruf és al costat mateix de la carretera que va de Lleida a Torre-serona i Benavent de Segrià Es localitza en un sector pla fortament irrigat per una densa xarxa de sèquies, al nord de la ciutat Mapa 32-15 388 Situació 31TCG033124 L’església, abandonada, és a uns 2 km de Lleida, al costat dret de la carretera XEC Història Aquest antic monestir fou un priorat de canonges augustinians dependent de Sant Ruf d’Avinyó Es fundà tres anys…
Civit

Vista de l'església de Santa Maria de Civit
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (711 m alt.) del municipi de Talavera (Segarra), al vessant septentrional de Montfred (límit entre la ribera de Cervera i l’alt Gaià), vora el barranc de Civit, capçalera del riu d’Ondara o de Cervera.
L’església parroquial és dedicada a Santa Maria
cabalatge
Dret català
Institució consuetudinària, pròpia de l’Urgell, la Conca de Barberà i una part de la Segarra, per la qual, en les capitulacions matrimonials del cabaler
que es casa amb una pubilla, és assignada a aquest una soldada.
Constitueix un peculi creditici del pubill durant deu anys de matrimoni, si no hi ha pacte contrari El marit no pot disposar del producte d’aquesta soldada fins que enviduï o deixi la casa amb justa causa Aquest costum fou admès i regulat en la compilació del dret català del 1960 També és anomenat soldada del pubill i despesa
monestir de Vallbona de les Monges

Vista del claustre i del cimbori del monestir de Vallbona de les Monges
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir cistercenc femení (Santa Maria de Vallbona), que donà nom i origen al poble i municipi de Vallbona de les Monges (Urgell), situat als contraforts septentrionals de la serra del Tallat, al sector de la baixa Segarra.
Les edificacions Com tots els monestirs cistercencs, el conjunt d’edificacions del monestir és centrat per l’església, el claustre i les dependències de la clausura estricta, i continuat per un segon recinte amb l’hostatgeria, cases per als sacerdots i dependències annexes, com el celler i procuradories, tot de grans proporcions i inclòs dintre una muralla en la qual s’obrien tres portals el de Dalt, el de Baix i el de la Muralla la muralla fou desmuntada vers el 1920 Avui les cases del poble ocupen una bona part d’aquest primitiu recinte com es veu encara per arcs i restes inclosos en les…
Vilamajor

Vista de l'absis de l'església de Sant Joan de Vilamajor
© Patrimonifunerari.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Pujalt (Anoia), al S del terme, al límit amb els de Veciana (Anoia) i de Sant Guim de Freixenet (Segarra), damunt l’altiplà que separa les conques de l’Anoia i del Sió.
La seva antiga església parroquial de Sant Joan depèn de la de l'Astor i antigament de la de Segur És una capella romànica segle XII amb portal adovellat amb un sant lluitador amb llança sant Jordi o sant Miquel a la dovella central Consta de nau i absis rodó s’abandonà després del 1939
les Sitges

Vista del llogaret de les Sitges
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
Llogaret
Llogaret del municipi de Torrefeta (Segarra), dins l’antic terme de Florejacs, centrat en l’església de Sant Pere (annexa de la parròquia de Florejacs) i en el castell de les Sitges, d’origen medieval, força ben conservat.
Formava part del comtat d’Urgell
caputxí
Cristianisme
Membre d’un dels diversos ordes inspirats en la regla dels franciscans, que fou reformat per Matteo di Bassi o da Bascio (1495-1552), frare menor observant.
Propugnava el retorn al primitiu esperit franciscà de pobresa integral i llibertat de predicació Fou aprovat per Climent VII el 1528, bé que estigué sota la jurisdicció dels frares menors observants fins el 1619 Els papes de la contrareforma, dins la qual l’orde féu un paper important, el defensaren i en diverses ocasions el declararen orde franciscà Els caputxins s’han dedicat a l’evangelització i a les missions populars Per llur iniciativa fou fundada la Congregació de Propaganda Fide, el 1662 Actualment l’orde rep el nom oficial d' Ordo Fratrum minorum S Francisci Cappuccinorum , i té 16…
Morella
Morella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca dels Ports, el més extens de la regió de Castelló (el 1976 li foren annexats, encara, els municipis de Xiva de Morella i d’Hortells).
S'estèn al centre del massís muntanyós dels ports de Morella que donen nom a la comarca, a la capçalera del Bergantes, o riu de Morella que neix a la serra de la Figuera, i del riu de Calders, el qual, juntament amb el seu afluent, la rambla de Sellumbres, forma part del límit occidental del terme Al sector oriental hi ha les capçaleres del riu Cérvol i de la rambla de Cervera, que desguassen a la Mediterrània Al s s’allargassa un sector les aigües del qual rambla de la Belluga van a parar a la rambla Carbonera Alt Maestrat La part meridional, la més elevada, abrupta i deshabitada, és…