Resultats de la cerca
Es mostren 9877 resultats
pavelló
Construcció i obres públiques
Construcció que s’eleva per damunt d’altres construccions contigües, aïllada en un pati, un jardí, etc, i que depèn sovint d’una altra de més gran.
arquitectura orgànica
Arquitectura
Arquitectura que tracta d’organitzar les parts d’una construcció en consonància amb el conjunt de l’obra i d’aquesta amb el paisatge de l’entorn.
Si des de l’arquitectura grega es parla d’organisme en molts moments i estils, l’accepció fa referència bàsicament al corrent del segle XX A Europa, Alvar Aalto i Eric Gunnar Asplund, amb les escoles finlandesa i sueca, són els dos arquitectes que tipifiquen aquesta tendència i els que han tingut més influència en les joves generacions Però l’obra organicista més important és la realitzada pel nord-americà Frank Lloyd Wright, que, a través de la seva escola d’arquitectura de Taliesin i els seus escrits, adquirí una gran repercussió A Itàlia, la propagà i s’imposà l’historiador Bruno Zevi
barraca
Urbanisme
Construcció suburbial destinada a ésser habitada, feta amb materials aprofitats, de reduïda superfície, mancada de condicions per a l’habitabilitat i edificada generalment sobre terreny d’altri.
Correspon a un fenomen molt estès als països d’immigració la seva estructura fa que sigui sempre d’una sola planta, tancada amb materials molt lleugers i generalment per a una sola família M Echenique, en un estudi fet el 1965 sobre el barraquisme a Montjuïc Barcelona, trobà sobre més de dues mil barraques una mitjana per barraca de 4 habitants, 1,2 famílies i 22 m 2 de superfície el terme mitjà per llit era d’1,9 persones, i només un 30% de les barraques posseïen comuna de fossa l’aigua corrent i el desguàs hi eren inexistents en un 100% dels casos barraquisme
taula
Transports
Cadascuna de les peces planes de fusta emprades en la construcció de la coberta i del folre exterior d’una embarcació de fusta, especialment d’una barca.
sospedrar
Construcció i obres públiques
Reforçar els fonaments (d’una construcció), la base (d’un element de suport), etc, omplint els buits amb pedres, afegint-hi morter o d’altres materials, etc.
càbria
Transports
Aparell capaç d’aixecar grans pesos, usat en la construcció de ports, per a carregar o descarregar elements molt pesants i, antigament, per a arborar els vaixells.
Consisteix en dues bigues, inclinades cap endavant respecte al punt de suport, unides en llur extrem superior, des d’on penja la politja El conjunt és mantingut ferm per mitjà de cables tensors o bé per una tercera biga que convergeix amb les altres dues, i pot ésser fix en un moll o flotant, muntat damunt plataformes
bagassa
Botànica
Gènere d’arbres americans, de la família de les moràcies, de fulles oposades i fusta groga, emprada, especialment la B. guianensis, en ebenisteria i construcció de piragües.
anel·lació
Química
Denominació genèrica de diverses reaccions emprades per a la construcció d’anells carbonats a partir d’un compost cíclic preexistent i d’un fragment de cadena oberta.
N’és un exemple molt conegut l’ anellació de Robinson
cartel·la
Tecnologia
Peça, aproximadament triangular i feta de xapa, que serveix per a reforçar o fer més rígida la unió de dues o més peces d’una construcció metàl·lica.
dissuasió
Política
Estratègia política internacional fonamentada en la construcció i acumulació d’armament per tal de descoratjar els adversaris en potència de prendre la iniciativa d’una agressió armada.
En aquesta estratègia s’ha basat l’equilibri mundial a partir de la Segona Guerra Mundial