Resultats de la cerca

Dirigí la secció literària de la revista Gorg i el 1973 fou guardonat amb el premi Andròmina de narrativa per la seva novella Assaig d’aproximació a “Falles folles fetes foc” 1974, hàbil construcció formal i narrativa on el personatge planteja el tema de la seva identitat nacional L’any 1974 publicà l’antologia de poetes joves del País Valencià Carn fresca Collaborà amb assiduïtat a Las Provincias , Destino , Serra d’Or , Oriflama i Avui , i fou director de publicacions del setmanari Valencia Semanal  1978-80 L’any 1976 publicà Partits polítics al País Valencià , obra en dos volums que…

Fill de l’escultor Francesc Esteve , dit el Salat València 1682 — 1766, de família alcoiana Fou deixeble de Josep i d’Ignasi Vergara el 1762 passà al taller del seu pare, i dos anys més tard establí un taller propi Acadèmic de Sant Carles 1772, hi fou director d’escultura i director general 1781 Anà dues vegades a Madrid, on conegué l’obra de Robert Michel, Hubert Dumandré, Felipe de Castro i Manuel Álvarez i la collecció d’escultura antiga donada per Mengs a l’Academia de San Fernando El 1790 esdevingué escultor de cambra honorari de Carles IV Creà un tipus d’escultura religiosa amanerada i…

Llicenciat en dret, exercí d’advocat a la seva ciutat natal Començà la trajectòria literària amb reculls de contes d’un llenguatge molt elaborat Perquè sí 1957, Calipso 1960 i Perquè no 1960, premi Víctor Català 1959 Posteriorment publicà la novella L’anell al dit 1964 —finalista del premi Sant Jordi 1963—, el recull d’articles  Carnet tarragoní 1963-1975 1983 El 1994 retornà a la creació amb tres peces breus de teatre que aplegà a  El mas de casaments 1994, al qual seguiren la novella Les Mares 1995 —segona part de L’anell al dit — i l’òpera parlada Narcís als llimbs 2003 A banda, traduí la…

Fill d’un pròsper comerciant, de nen fou enviat a estudiar a París per a rebre formació preparatòria com a oficial de marina a l’institut Berthaud, on també rebé les primeres lliçons de música Després de la revolució del 1789, tornà a Malta per treballar amb el seu pare, el qual no pogué evitar, tot i els seus trasllats de residència, que continués els estudis de composició a Palerm i a Nàpols El 1794 debutà com a compositor a Florència amb l’òpera L’avviso ai maritati , que posteriorment s’interpretà a Lisboa, Dresden i Madrid A partir d’aquell moment es dedicà exclusivament a la música El…

Estudià a l’Institut del Cos d’Enginyers de Sant Petersburg fins el 1817 i alhora rebé classes de piano de D Steibelt i J Field a qui dedicà una sonata per a piano, i de violí, cant i composició Feu el seu debut en el teatre musical l’any 1818, i a partir del 1825 s’hi dedicà plenament en ser nomenat inspector dels Teatres Imperials de Moscou, dels quals fou intendent general 1848-60 Des d’aquest lloc potencià la formació de nous cantants i ballarins d’alta qualitat La seva importància com a compositor rau en el fet que fou el principal representant de l’òpera russa abans de M…

Tot i iniciar els seus estudis musicals amb J Isern i a l’escola dels escolapis de Mataró, la seva formació fou autodidàctica a partir del peculiar mètode de J Virués La Geneuphonia Home molt polifacètic, estudià comerç i nàutica, i exercí com a comerciant Estudià també medicina, a Saragossa, i fou un dels més destacats introductors a Catalunya dels principis mèdics de l’homeopatia de CF Samuel Hahnemann Les seves idees liberals el portaren a redactar nombrosos articles en defensa dels principis republicans i anticlericals Musicalment molt receptiu davant les tendències del seu temps, per a…

Es graduà a l’Acadèmia de Música de Sofia el 1926 Posteriorment estudià a l’Escola Normal de Música de París 1926-32 amb P Dukas composició, N Boulanger història de la música i Y Léfébure piano De retorn a Bulgària, treballà com a director de cor a l’Òpera Nacional, on el 1944 aconseguí el càrrec de director L’any següent fou nomenat professor de cant a l’Acadèmia de Música de Sofia Fundà l’Associació de Música Contemporània 1933 i la Unió de Compositors Búlgars, i dirigí el festival Març Musical de Rússia Fou un dels representants més significatius de la seva generació Les seves primeres…

Formà part com a cantaire del cor de la catedral de Salzburg, i hi tingué la possibilitat d’estudiar amb M Haydn i L Mozart El 1790 anà a Viena, on fou alumne de WA Mozart Després d’un període a Varsòvia retornà a la capital austríaca, on culminà una reeixida carrera de pianista virtuós de la qual foren també testimonis els auditoris de ciutats com Praga, Leipzig, Berlín i París El 1805 es traslladà a Londres i s’hi establí com a destacat pianista i pedagog fins a la seva mort Durant l’etapa vienesa compongué la seva primera òpera, Der Höllenberg 'La muntanya del diable', amb llibret d’E…

Nasqué cec, probablement al si d’una família d’artesans Se sap que pogué conrear el seu talent musical gràcies a l’ajut d’una família rica de la seva ciutat natal, els Grundherr, però s’ignoren els detalls relatius a la seva formació Fou organista de Sant Sebald, a Nuremberg, almenys des del 1446, i l’any següent fou nomenat organista oficial de la mateixa ciutat La seva fama s’estengué per tot Alemanya, i el 1450 es traslladà a Munic, on, fins a la seva mort, serví els ducs Albert III, Segimon i Albert IV de Baviera en qualitat de mestre de capella Li succeí en el càrrec el seu…

Es crià a Pittsburgh, on començà a actuar professionalment en l’adolescència El 1929 entrà en l’orquestra d’Andy Kirk en qualitat de pianista i arranjadora L’èxit de la banda de Kirk els anys trenta fou degut, en gran part, a les composicions, arranjaments i a la interpretació pianística de Williams, que també proveí de partitures les orquestres d’Earl Hines, Benny Goodman i Louis Armstrong Després de deixar Kirk el 1942, formà grup propi i arranjà per a Duke Ellington, per a qui escriví Trumpet No End El 1946, la seva Zodiac Suite s’estrenà al Carnegie Hall amb l’Orquestra Filharmònica de…