Resultats de la cerca

S’inicià al Club Piragüisme Salt-Ter, i destacà en estil lliure i freeride Guanyà els Natural Games 2008 i la Copa Noruega d’extrem 2011 Navegà per rius de màxima dificultat i amb els salts més grans, feu el primer descens del salt del Puma, una cascada de 35 m a Xile, i aconseguí el segon rècord mundial en navegar per la cascada Big Banana, de 42 m Entrà a formar part de l’equip Red Bull Treballà com a guia de riu

Organitzat en la pretemporada pel Girona Futbol Club, és el segon de Catalunya en antiguitat, darrere del Joan Gamper La primera edició coincidí amb la inauguració del nou estadi de Montilivi Ha anat canviant de format, des del quadrangular inicial, passant pel triangular, fins a l’actual, un partit únic, començat el 1986 Els anys 1995, 1996, 2001 i el període 2003-06 no es disputà Fins el 2014, l’equip que ha guanyat més vegades el torneig és el Girona, amb onze victòries

Al llarg de la carrera fou pilot oficial de Merlin 1982-83, JJ Cobas 1984, Mecatecno 1985, Gas Gas 1986-87 i Montesa 1988-91 Participà en sis edicions del Trial de les Nacions amb l’equip espanyol, i n’aconseguí dos títols 1989, 1991 Disputà nou vegades el Campionat del Món, i fou segon 1986 i tercer classificat 1983, 1987, 1989 en el Campionat d’Espanya L’any de la seva retirada encengué el peveter en la cerimònia inaugural dels Jocs Paralímpics de Barcelona 1992

Cinturó negre sisè dan de karate i cinturó negre segon dan de kendo Competí com a representant del gimnàs Yawara-II de Barcelona Fou subcampió mundial de karate i campió d’Europa en la categoria de semipesants Formà part de l’equip de kumite de la selecció catalana de karate, que posteriorment entrenà com a seleccionador Mestre nacional i jutge del tribunal de graus, fou també entrenador estatal de defensa personal Fou el creador del mètode de les baules sistemes de desplaçament amb tècniques encadenades

S’inicià al Club Ciclista Pinarenc, passà per l’Esport Ciclista Mataró i s’introduí al ciclisme de pista al Club Ciclista Iluro El 1988 fou campió de Catalunya de persecució individual i segon al Campionat d’Espanya, i l’any 1990 es proclamà subcampió del món juvenil en la mateixa prova Com a absolut, fou triple campió estatal de persecució individual 1991, 1992, 1993 i cinc cops de persecució olímpica 1989-93 Disputà la prova de persecució per equips dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Fou internacional espanyol en les categories inferiors i debutà a la divisió d’honor amb el Cangas la temporada 2003-04, cedit pel FC Barcelona Destacà en tasques defensives, jugant indistintament en la posició de central i de lateral esquerre i disputà set temporades en la màxima categoria de l’handbol estatal Fitxà per l’Alcobendas 2004, 2005, 2006, l’Almeria 2006, 2007, 2008 i l’Arrate 2008, 2009, 2010 Tornà al Barcelona 2010, 2011, 2012 per jugar a la divisió de plata amb el segon equip

Com a ciclista professional, formà part dels equips Reynolds, Banesto i Clas Cajastur Guanyà el Critèrium Internacional de Getxo 1990, fou segon a la Vuelta a Cantabria 1990 i tercer a la Vuelta a Murcia 1989 i a la Vuelta a los Valles Mineros 1990 Com a atleta, fou campió de Catalunya de marató 2005 i de 10 km en ruta 2006 També assolí el títol català de curses de muntanya 2006 Guanyà tres vegades la marató de Castelldefels-Gavà i dues vegades la d’Empúries

S’inicià a la Unió Esportiva Horta, passà pel Club Patí Congrés, l’Hoquei Club Palau de Plegamans i el Club Patí Voltregà, fins que el 2006 arribà al Club Patí Vilanova, amb el qual debutà a l’OK Lliga i guanyà la Copa de la CERS 2007 Al final del 2008 marxà a Itàlia per jugar al Forte del Marmi, on es convertí en el líder ofensiu de l’equip i fou el segon màxim golejador de la Lliga italiana la temporada 2011-12

Fou el segon camp que utilitzà el FC Barcelona, que llogà uns terrenys on actualment hi ha l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau, al costat de l’hotel que li donà el nom El camp fou arranjat pels socis barcelonistes i inaugurat el 18 de novembre de 1900 en un partit contra l’Hispània, on assistiren al voltant de 4000 espectadors Abans que passés un any, el Barça hagué d’abandonar-lo ja que el terreny fou venut per construir-hi el centre hospitalari

La E majúscula llatina deriva directament de la E grega, procedent, al seu torn, dels alfabets fenicis La E clàssica de les inscripcions romanes consta d’un traç vertical i de tres traços horitzontals situats, l’un a la base del pal vertical, l’altre al damunt, i l’altre al centre El ductus de la E capital rústica elegant segueix l’ordre dels quatre traços descrit, el primer, prim, i els altres tres, gruixuts Aquesta E no té reforços estètics si no és en l’escriptura monumental d’inscripcions Ben aviat els primitius traços un i dos es feren units en un sol temps, i en resultaren una corba a l…