Resultats de la cerca
Es mostren 30607 resultats
carboncle simptomàtic
Veterinària
Malaltia infecciosa, febril i aguda, molt mortífera, que afecta els bovins i els ovins, ocasionada pel bacteri Clostridium chauvosi
.
Es caracteritza per la formació de tumefaccions emfisematoses localitzades en les masses musculars més voluminoses És una malaltia estesa per tot el món, i no és transmissible a l’home La immunització dels remugants és assolida mitjançant la inoculació de bacils morts bacterines
zamacueca
Dansa i ball
Dansa llatinoamericana derivada de la zamba africana de moviments molt ràpids i que hom generalment acompanya amb el cant.
Apareguda en un principi al s XIX al Perú i a Xile on ha arribat a assolir el caràcter de ball nacional, es difongué posteriorment al Paraguay, Bolívia i l’Argentina
xerorendzina
Geologia
Rendzina formada en regions àrides, molt rica en calcària, de color gris cendrós i d’estructura solta i pulverulenta.
tirana
Música
Dansa i ball
Cançó i dansa popular espanyola, de compàs 3/4 o 6/8, que fou molt difosa a la segona meitat del segle XVIII.
semidesert
Geobotànica
Nom aplicat a certes formacions xerofítiques i esclarissades d’arbusts i mates, pròpies de zones subdesèrtiques o molt seques.
rolitetraciclina
Farmàcia
Substància que es presenta en forma de pólvores grogues, molt soluble en l’aigua, on dóna una solució neutra.
Hom l’empra, per via intramuscular, en solució extemporània, a dosis lleugerament superiors a les de la tetraciclina perquè és més ben tolerada gràcies a la seva neutralitat
ressopó
Àpat que hom fa a la nit quan es tarda molt a anar al llit després d’haver sopat.
barrera
Psicologia
Molt emprat metafòricament en psicoanàlisi per a designar el sistema defensiu muntat pel subjecte contra records o motivacions indesitjables.
madrigal
Música
Peça polifònica, sovint a cinc veus, d’estructura molt lliure, que permet una gran llibertat i varietat d’expressió.
És una forma característica de la música italiana del s XVI Els madrigals més notables foren els de C Monteverdi, L Marenzio i Gesualdo da Venosa També l’empraren autors d’altres països, com R de Lassus A Anglaterra es desenvolupà amb èxit, gràcies a les obres de W Byrd, T Morley, O Gibbons, Th Weelkes, J Wilbye i altres, i fou conreada, com a Itàlia, fins a la fi del s XVII
pena de galera
Història del dret
Pena consistent a remar com a forçat en les galeres reials, que esdevingué molt freqüent durant el segle XVI.
Els condemnats del Principat i les Balears i del Regne de València l’acomplien a l’esquadra del Principat —o a la de València, quan n'hi havia—, o eren embarcats a Cartegena o a Màlaga en unes altres galeres Només l’audiència podia aplicar aquesta pena i hom podia apellar al Consell Suprem d’Aragó La commutació per composicions i avinences havia d’ésser autoritzada per la cancelleria