Resultats de la cerca
Es mostren 11110 resultats
oceà Atlàntic
Oceà
Oceà que forma una franja en forma de S entre les costes d’Amèrica i les d’Europa i Àfrica, i resta limitat, a la part nord, per l’oceà Àrtic, mentre al sud s’obre totalment a l’Antàrtic.
La geografia És el segon en superfície amb 82880000 km 2 92111000 km 2 comptant les mars adjuntes L’Equador el divideix en dues parts la nord, de 36260000 km 2 i la sud, de 46620000 km 2 La profunditat mitjana és de 3322 m, amb un valor aproximat de 353000000 km 3 d’aigua El relleu submarí és format per una dorsal important que el travessa de nord a sud seguint bastant parallelament i equidistant les costes a l’altura de l’Equador pren una direcció est-oest, que és tallada per la fossa del Romanche 7728 m però continua de nord a sud fins a…
persignar-se
Fer tres vegades el senyal de la creu amb el dit polze de la mà dreta, l’una al front, l’altra a la boca i l’altra al pit, mentre hom recita ‘‘pel senyal de la santa creu’’, etc.
Fénix de Cataluña
Obra escrita (1683) per Narcís Feliu de la Penya en col·laboració amb MartíPiles, el nom del qual hi figura com a autor (possiblement ho fou de les idees, mentre que Feliu hi degué aportar l’estil i l’erudició històrica).
El text, a més d’una descripció de l’evolució mercantil i industrial de Catalunya en la baixa edat mitjana, fa una anàlisi —força optimista— de la situació contemporània i proposa uns quants mitjans de redreçament, el principal dels quals havia d’ésser la formació d’una gran companyia de comerç, sobre model holandès, amb la funció de proporcionar capital a la indústria, al comerç i a la navegació Aquesta institució havia de tenir caràcter oficial, sota la protecció de la Santa Creu, i la protecció de la ciutat de Barcelona i de la generalitat i havia d’ésser dirigida per 60…
columníferes
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales integrat per plantes de flors actinomorfes o rarament zigomorfes, pentàmeres, amb dos verticils d’estams, dels quals l’extern és poc o molt atrofiat, mentre que l’intern és molt ramificat i sovint té els filaments soldats.
Componen aquest ordre les famílies de les bombacàcies, de les esterculiàcies, de les malvàcies i de les tiliàcies
descans
Gimnàstica
Posició gimnàstica adoptada en finalitzar una sèrie d’exercicis consistent a col·locar el peu esquerre lleugerament més endavant que el dret, mentre per darrera la mà dreta agafa el puny esquerre, amb els colzes cap enfora i el cos recte.
protostomia
Biologia
Modalitat de formació de la boca i de l’anus característica d’alguns metazous (protostomats), mitjançant la qual el blastòpor o l’àrea blastopòrica donen origen a la boca, mentre que al pol oposat de l’embrió s’obre l’anus.
apartador actiu
Transports
Apartador constituït per una via de circulació, de gran longitud, paral·lela a la general, a la qual pot ésser desviat un tren lent, tot continuant la seva marxa normal, mentre un altre de més ràpid l’avança per la via principal.
aixecador
Folklore
En les colles de castellers, vailet del penúltim pis del castell que, excepció feta dels pilars, es posa de quatre grapes amb un peu per damunt de cadascun dels dosos
mentre s’agafa amb les mans dels braços d’aquests.
Per damunt seu traspassa l' enxaneta en coronar el castell També rep el nom d' acotxador o cassola
hoquetus
Música
Tècnica de composició pròpia de la polifonia dels segles XIII i XIV, que consisteix a alternar les dues o tres veus que hi intervenen: mentre una de les veus canta, les altres es mantenen en silenci, i a la inversa.
Per extensió, també s’anomenen així algunes composicions que utilitzen aquest procediment És molt freqüent en els motets, encara que també apareix en algunes seccions de la missa i en cançons profanes, especialment en la caccia En alguns casos es fa jugar el silenci i la fragmentació com a elements fonamentals del ritme polifònic Cap al segle XIV es construïren composicions basades completament en aquest recurs Generalment, la utilització de la tècnica de l' hoquetus es reservava per als passatges amb poc text Algunes composicions que reben aquest nom en els manuscrits estan absolutament…
frullato
Música
Tipus d’articulació dels instruments de vent, principalment de la flauta, consistent a fer un moviment ràpid de la llengua (semblant a la pronunciació de la lletra erra) mentre es bufa, de manera que es produeix un efecte similar al tremolo.
Aquest recurs ha estat utilitzat principalment a partir del segle XX