Resultats de la cerca

Format al Club de Rem Tortosa, des de l’any 2015 formà part de l’equip Grêmio Náutico União de Porto Alegre Brasil Participà amb l’equip brasiler de rem en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016, en la categoria de doble scull lleuger És germà del també remer Pau Vela

Competí en les especialitats de camp a través i descens 1993-94 Disputà bàsicament proves d’àmbit estatal i algunes curses a l’estranger Incorporà corredors com Santiago Sánchez, campió d’Espanya, Josep Misser i els seus fills Pau i Tomàs, el darrer dels quals esdevingué campió europeu de descens el 1994

Assolida per Guillem I de Naussau-Orange, hom oferí 1581 la sobirania al duc Francesc Hèrcules d’Anjou, germà d’Enric III de França La unió fou el nucli de la república de les Províncies Unides del Nord, sorgida poc després, bé que no reconeguda fins a la pau de Münster 1648

Fill del metge Carles Ronquillo i Pau Editor de publicacions de divulgació científica i redactor d' El Constitucional , fou regidor 1843 de l’ajuntament de Barcelona i president del Collegi de Farmacèutics Publicà un Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola 1851-66 i l’aplec de remeis casolans Mil doscientos secretos 1844

Treballà per a Frederic IV de Dinamarca El 1703 anà a Rússia, on es convertí en un dels principals arquitectes de l’època de Pere el Gran féu, a Peterburg, l’església de la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, el monestir d’Aleksandr Nevskij i l’edifici dels Dotze Collegis

La seva ferma oposició a l’emancipació catòlica motivà que Jordi III el nomenés primer ministre 1801-04 i com a tal firmà la pau d’Amiens 1802 amb França L’any 1805 rebé el títol de vescomte Sidmouth Ministre de l’interior del 1802 al 1822, practicà una política de rígid conservadorisme

Jesuïta 1745, arran de l’expulsió de l’orde 1767 s’exilià a Ferrara És autor de diverses composicions pseudopoètiques, una de les quals dedicada a sant Vicent Ferrer, i del poema heroic La Carleida , inèdit, en lloança de Carles III per la pau de Versalles de 1783 i la renúncia de Gibraltar

Fou casada primerament amb Manuel I de Portugal 1518 i, ja vídua, i arran de la pau de Cambrai, amb Francesc I de França 1530 Fins a la mort d’aquest visqué retirada a la cort francesa Després del 1547 residí un quant temps als Països Baixos, i finalment passà a Castella

Lluità en les guerres anglobòers del 1881 i el 1889 i intervingué en les negociacions de pau del 1902 Elegit 1907 membre del primer parlament de la colònia d’Orange i ministre d’agricultura, el 1914 intentà de restaurar amb una rebellió militar l’Estat Lliure d’Orange, però fracassà i fou empresonat

Receptor que jugà diverses temporades al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona durant la dècada de 1990 Aconse-guí dos ascensos, a primera divisió 1992 i a la Superlliga 1996 Es retirà l’any 2004 i exercí tant de delegat com d’entrenador en diversos clubs dels Països Ca-talans