Resultats de la cerca
Es mostren 16979 resultats
Palleroa
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Palleroa) del terme de Monesma i Queixigar (Ribagorça), al vessant meridional de la serra de Palleroa (1 129 m alt), estesa de NW a SE, des del castell de Monesma fins a la vila de Montanyana.
Montardit
Aspecte del poble de Montardit (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (946 m alt.) del municipi de Sort (Pallars Sobirà), situat a l’esquerra del barranc de Montardit , afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa, que neix al vessant W del tuc de la Cometa i desemboca a Ribera de Montardit.
De la parròquia Santa Cecília depenen aquest llogaret, Llarvén i el mas de Copons
Molins de Dalt
Nucli
Nucli antic del poble del Pont de Molins (Alt Empordà), situat a l’esquerra de la Muga, aigua amunt del pont de la carretera de Barcelona a Perpinyà que ha donat origen al nou nucli de Pont de Molins, cap del municipi.
Molinars
Despoblat
Llogaret despoblat del municipi de Colera (Alt Empordà), a la capçalera de la riera de Molinars, petit curs d’aigua intermitent que neix al vessant meridional del puig de les Guilles i que desemboca a la mar a la badia de Colera.
Ministrells
Despoblat
Llogaret despoblat del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat en un coster, sota el cap del Solà de Ministrells, entre el barranc d’Ars i el riu de Civís, a la capçalera de la vall de Sant Joan Fumat.
Hi ha una capella dedicada a sant Jaume Fins el 1970 havia format part del municipi d’Ars
Sobrarb
Comarca d’Aragó, a migjorn de les occitanes de Comenge i Bigorra, a llevant de les aragoneses de l’Alt Aragó i el Somontano d’Osca, al nord de Somontano de Barbastre i comarca de Graus, i a ponent de la Ribagorça.
Ocupa uns 2775 km 2 , que coincideixen amb la conca alta del Cinca i la mitjana de l’Éssera, amb el partit judicial de Boltanya i amb la part pirinenca no catalana del bisbat de Barbastre És la meitat més feréstega i tancada dels Pirineus aragonesos, on es troben representades les distintes unitats estructurals, distribuïdes en faixes latitudinals El Pirineu axial, que s’estén del massís de Posets 3367 m, compartit amb l’Alta Ribagorça, al de Vinhamala 3303 m, al límit amb Bigorra, amb petites valls com la de Pineta, capçalera del Cinca, i la de Gistau, que ho és del seu afluent el Cinqueta…
estanys de Ventolau
Estany
Grup d’estanys de la capçalera de la vall d’Unarre (Pallars Sobirà), al vessant sud-occidental del pic de Ventolau (2 849 m alt.), termenal dels municipis de la Guingueta d’Àneu (Vall d’Àneu) i de Lladorre (vall de Cardós).
Vallter
Estació d’esquí de Vallter 2000
© Fototeca.cat
Esport general
Estació d’esports d’hivern del municipi de Setcases (Ripollès), a l’esquerra de la vall de Carlat, vers la coma de Mardanya i la baga de la Llosa, al pla dels Hospitalets, prop del naixement del Ter (2 600 m alt.).
Inaugurada el 1975, disposa d’un telesella, sis telesquís i un xalet refugi, en una àrea total de 50 km 2 entre zones esquiables, pistes i boscs
serra de Vacanera
Serra
Sector de la serralada que separa la Vall d’Aran (terme de Bausén) de Comenge, entre el coll de Vacanera (1.974 m alt.) —on hi ha l’estanyó de Vacanera— i el pic de Vacanera o tuc deth Plan der Òme (2.192 m).
l’Unhòla
L’Unhòla
© Xevi Varela
Riu
Riu de la Vall d’Aran, afluent, per la dreta, de la Garona, emissari de l’estany de Liat
, al límit dels termes de Salardú, Viella i Canejan (durant tot el seu curs més alt constitueix el límit entre els dos primers).
Ben aviat, al pla de Crapes, desapareix dins el forat de l’Unhòla , i ressorgeix un km més avall, al pla d’Eth Tò, i l’anomenat güell d’Eth Tò Engorjada des del salt d’Eth Callaus, la vall de l’Unhòla s’obre, abans de Bagergue, a la ribera d’Era Lana S'uneix al seu collector sota Salardú, després d’haver deixat a la dreta Unha