Resultats de la cerca
Es mostren 4994 resultats
Louis Terkel
Literatura
Periodista i escriptor nord-americà, conegut pel sobrenom d’Studs Terkel.
Graduat en dret 1934, es dedicà sobretot al periodisme radiofònic i a la crítica musical, activitats que exercí sempre a Chicago Investigat el 1953 pel Comitè d’Activitats Antiamericanes per les seves opinions d’esquerra, els seus programes d’entrevistes tingueren un gran èxit i es convertí en un destacat representant de la història oral Publicà diversos reportatges sobre la realitat social dels EUA, entre els quals destaquen Division Street America 1967, Hard Times 1970, Working 1974, The Good War 1985, pel qual guanyà el premi Pulitzer, i Race 1992 El 1997 rebé la Medalla Nacional de les…
Manuela Vargas
Dansa i ball
Balladora de flamenc andalusa.
Nom amb què fou coneguda Manuela Hermoso Vargas Assolí notorietat el 1964, quan guanyà el Premi Internacional de Dansa del Teatre de les Nacions de París, amb l’espectacle Antologia Dramàtica del Flamenc Fundà la seva pròpia companyia i posteriorment formà part del Ballet Nacional, per al qual creà la coreografia Medea , a més de protagonitzar-ne moltes d’altres Collaborà també en diferents pellícules, com ara España otra vez , de Jaume Camino 1969, i La flor de mi secreto 1995, de Pedro Almodóvar Fou guardonada amb la Medalla d’Or al Mèrit de les belles arts 2006
Andreu Bosch i Canals
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i dibuixant.
Sobresortí com a paisatgista Estudià a Llotja i rebé una forta influència del seu mestre Modest Urgell Amb el temps, sense apartar-se completament de l’estela d’Urgell, anà introduint en les seves pintures una gamma cromàtica més càlida i vivaç Fou assidu de les Exposicions Oficials de Belles Arts celebrades a Barcelona des del 1918 També exposà individualment a Barcelona entre els anys vint i trenta, a les Galeries Dalmau 1929, les Galeries Laietanes 1929, 1931, 1933, 1936 i la Sala Gaspar 1936 Després de la guerra reprengué les exposicions a les Galeries Pallarès 1953, 1955 i…
Coco Fusco
Literatura anglesa
Artista i escriptora nord-americana.
Realitza els seus treballs per mitjà de conferències i performances Ha estat curadora de programes a Europa, el Canadà, Austràlia, Sud-àfrica, l’Amèrica Llatina i els Estats Units És autora del llibre English is Broken Here 1995 i editora de Corpus Delicti Performance Art of the Americas 1999 El 2000 presentà la performance Out of Place a la Kunsthalle de Viena Amb motiu dels esdeveniments organitzats a Rotterdam com a capital cultural d’Europa el 2001, presentà la videoinstallació Unpacking Europe Treballa com a professora a l’Escola d’Arts Tyler de la University Temple
gupta
Història
Individu d’una dinastia Índia que regnà aproximadament del 280 al 530 al N de l’Índia.
Els seus sobirans es mostraren conqueridors, bons administradors i grans protectors de les arts Chandragupta I ~320-~335, primer rei documentat, adoptà el títol d’emperador El seu fill, Samudragupta ~335-~375, estengué la seva influència fins al Nepal i l’Assam El sobirà més important de la dinastia fou Chandragupta II ~376-~414, el sucessor del qual, Kumaragupta I 414-455, governà tot el nord de l’Índia, des del Nepal a la conca del Narbada i des de Bengala fins a l’Indus La dinastia decaigué a partir de Skandagrupta 455-480, a causa de les escomeses del huns
Minerva
Testa romana de la deessa Minerva conservada al Museu Arqueològic de Tarragona
© Fototeca.cat
Mitologia
Antiga divinitat itàlica.
La seva figura, que entrà probablement a través dels etruscs, fou immediatament identificada amb la de la dea grega Atena Venerada ja en temps dels Tarquinis, formà part de la Tríada capitolina, juntament amb Júpiter i Juno, i li fou dedicat un temple al Capitoli 509 aC Per influència grega, passà d’ésser protectora dels artesans a ésser la divinitat guerrera i tutora de la llibertat ciutadana En l’art, la deessa apareix gairebé amb els mateixos trets que caracteritzen Atena, potser amb algunes modificacions secundàries Com a protectora de les arts, la seva figura era present al…
Alexandre Cardunets i Cazorla
Baixada de Santa Clara, Barcelona, Dibuix d'Alexandre Cardunets
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant, gravador i pintor.
Estudià a Llotja i al Cercle Artístic de Barcelona i amplià estudis en diversos països europeus Fou un dels fundadors dels Amics de l’Art Vell, president del Cercle Artístic 1921 i del Foment de les Arts Decoratives 1923 Es destacà pels dibuixos a llapis i les litografies del port d’Andratx i de la Barcelona vella, publicats en part a Barcelona Artística Monumental 1930, d’un realisme minuciós Al Museu d’Història de la Ciutat, de Barcelona, hi té una sala dedicada És filla seva l’esmaltadora i ceramista Amèrica Cardunets i Tallada Barcelona 1925
Pasqual Capuz i Mamano
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Germà de Josep Capuz Catedràtic de l’escola de Llotja i de la d’Arts i Oficis de Barcelona, ciutat on residí des del 1907 Fou un dels millors cartellistes del primer quart de segle Collaborà amb dibuixos d’una gran originalitat a “Papitu” sobresurten la sèrie de dibuixos galants, “L’Esquella de la Torratxa”, “El Gall”, “La Novella d’Ara” Obtingué una primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1924 i la medalla d’or de París el 1925 Part de la seva obra, especialment la feta al guaix, es conserva al Museu Nacional de Ceràmica de València
Enric Ribó i Sugrañes
Música
Director de cor.
Estudià música amb Enric Morera i violí amb Francesc Costa Cofundador, el 1935, del Cor Mixt Polifònic des del 1939 Capella Clàssica Polifònica i adscrit al Foment de les Arts Decoratives de Barcelona , des del 1940 en fou el director titular Fou professor de violí i de conjunt coral i instrumental del Conservatori de Barcelona Dirigí l’Orfeó de Sants i fou professor dels Cursos Internacionales de Música en Compostela i la Coral Universitària de Ciutat de Mèxic El 1981 fou nomenat director del Coro Nacional de España de Madrid Autor d’algunes composicions, publicà Consideracions sobre la…
Josep Renom i Costa
Arquitectura
Arquitecte.
Deixeble de Puig i Cadafalch, es titulà el 1907 Fou arquitecte municipal de Sabadell, Mollet del Vallès i Palau-solità i professor de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell Fou director de les obres del santuari del Collell Féu diverses obres modernistes a Sabadell casa Arimon i diversos treballs d’urbanització plaça del Mercadal, obertura del jardí de la Casa de la Caritat, plaça del doctor Robert, projecte d’eixample i reforma del 1928, etc El seu germà Vicenç Renom i Costa Sabadell 1881 — 1960, arqueòleg, descobrí diverses peces com l’important mosaic de Neptú en…