Resultats de la cerca
Es mostren 2311 resultats
saxòfon
Saxòfon soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-fusta, de llengüeta senzilla i tub metàl·lic de perforació cònica -construït normalment de llautó-, que fou inventat cap al 1840 pel constructor belga Adolphe Sax i patentat el 1846 a París.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla i tub cònic La família dels saxòfons comprèn instruments de diverses mides, que van del sopranino al contrabaix, concebuts per a ser usats en bandes militars i en l’orquestra i que actualment s’empren en estils de música molt variats música clàssica, jazz , rock , etc La patent original d’A Sax incloïa catorze instruments dividits en dos grups orquestrals i de banda Els instruments d’orquestra s’afinaven en fa i do alternativament, mentre que els de banda ho feien en mi♭ i si♭ El grup orquestral tingué una…
L’Assumpció de Gandesa
Art romànic
Situació Angle nord-est de l’església, amb l’antic absis poligonal mutilat i la porta d’entrada oberta en un cos sobresortint ECSA - J Colomé L’església parroquial de Gandesa, dedicada a l’Assumpció de Santa Maria, és al centre de la població Mapa 31-18 470 Situació 31TBF848479 A la vila de Gandesa s’arriba per la carretera N-420 que de Reus es dirigeix vers Calaceit i Alcanyís, tot passant per Falset i Móra d’Ebre JAA-MLIR Història El lloc de Gandesa constituïa ja un centre de poblament important sota el domini andalusí, i ja tenia un castell propi Aquest fou donat l’any 1153 pel comte de…
Estratègies de subsistència vistes a través de l'art rupestre
Calc d'escenes de caçera de la cova Remígia, Ares del Maestrat, art llevantí MPV / GC Sota la denominació d'art llevantí són coneguts diferents tipus de representacions pintades que es localitzen a les balmes i els abrics de les barrancades al llarg de la franja mediterrània limitada pel Sistema Ibèric Aquestes pintures han constituït un dels testimonis més valuosos per a interpretar la vida social i econòmica dels grups humans prehistòrics Concretament, per a comprendre les agrupacions humanes que van desenvolupar la seva vida en el moment de produir-se els primers canvis tèrmics de l'Holocè…
De banda a associació juvenil: l’Organització Cultural dels Reis i Reines Llatins de Catalunya
Presentació de l’Organització Cultural dels Reis i Reines Llatins de Catalunya, setembre del 2006 C Feixa El 14 de setembre de 2006 es va presentar, en un casal de joves de Barcelona, una nova entitat juvenil recentment inscrita en el registre d’associacions de la Generalitat l’Organització Cultural dels Reis i Reines Llatins de Catalunya L’acte no hauria despertat gaire interès si no fos perquè el nom evocava una cosa gairebé diabòlica la perillosa banda dels Latin Kings LK A la cita hi van acudir un centenar de periodistes, que van presenciar la sortida de l’armari d’un grapat de reis i…
La construcció de la xarxa d’autopistes
Construcció de la xarxa d’autopistes 1969-1979 L’origen de les autopistes se situa a Itàlia i Alemanya durant la Segona Guerra Mundial En aquell moment, les autopistes van ser concebudes com a projecte estratègic amb finalitats militars Durant la postguerra, el creixement econòmic i la millora de la renda dels habitants en les economies occidentals van potenciar un espectacular augment del transport de mercaderies i passatgers De la mateixa manera, la ràpida expansió del trànsit automobilístic, que implicà l’afavoriment del transport privat en perjudici del transport públic, va obligar a…
1620-1665: Temps de guerra i revolució
Els anys que van del 1620 al 1665 corresponen a un període de grans trasbalsos per a la formació històrica catalana fou una època en què s’aplegaren esdeveniments que afectaren decisivament la trajectòria de Catalunya en l’anomenat procés de construcció de l’estat modern europeu Pel que fa a les seves bases humanes i econòmiques, en les dècades anteriors a l’esclat revolucionari del 1640 sembla esgotar-se el llarg cicle expansiu posterior a la depressió de la baixa edat mitjana La inflexió de la trajectòria alcista de les sèries baptismals de les parròquies catalanes, el fre de l’onada…
La plaga de la fil·loxera
Vacunació de ceps, “L’Esquella de la Torratxa”, Barcelona, 15-11-1890 BC Claudi Ametlla, amb la seva prosa incisiva i concisa, va descriure sintèticament l’episodi, rememorant la seva vivència a Sarral “de primer els pàmpols es tornaven grocs sobre els sarments més curts els raïms eren menys i més petits després, el cep ja no brostava” L’impacte era tant més fort pel fet que “els tres o quatre anys darrers el vi s’havia pagat a preus meravellosos , perquè morta la vinya a França pel mateix estrall, abans que morís a Catalunya, els negociants pagaren alt el preu del producte destinat a l’…
Els límits del descens de la mortalitat
Administració de la comunió a un malalt, Olesa de Bonesvalls, 1847 MAITP / AF/AHC-JC-RF Els resultats de la reconstrucció de l’evolució de la població d’Anglaterra i Galles han portat a relativitzar el paper de la mortalitat durant les primeres etapes de la transició demogràfica En aquests països, concretament, el descens de la mortalitat va tenir un paper secundari abans del 1850 el creixement de la població va ser afavorit per l’augment de la nupcialitat i la fecunditat A Catalunya no es coneix quina va ser la contribució exacta del descens de la mortalitat en el creixement demogràfic del…
benedictí | benedictina
L’abadia benedictina de Montserrat
© Fototeca.cat
Cristianisme
Monjo que segueix la regla de sant Benet.
Històricament han estat nombrosos els monestirs i els grups, els ordes i les congregacions monàstics que han pres la regla de sant Benet com a norma de vida Benet de Núrsia, però, no fundà cap orde, sinó alguns monestirs, que desaparegueren amb la invasió longobarda d’Itàlia al segle VI La seva regla fou una de les moltes de què, durant els segles VI al VIII, els abats prenien normes de vida monàstica, i fou a la Gàllia meridional on hom començà a observar-la amb una certa exclusivitat, sobretot a partir del segle VIII Des d’Anglaterra, al començament del segle VIII, sant Bonifaci la difongué…
Francesc Pi i Margall

Francesc Pi i Margall
© Fototeca.cat
Història
Política
Historiador, escriptor, filòsof i polític republicà.
Vida i obra Fill d’un obrer del tèxtil, feu els estudis de grau mitjà al seminari de Barcelona 1831-37 Estudià dret a la universitat i es relacionà amb elements romàntics a través de la Societat Filomàtica 1841, de la qual formà part El 1847 anà a viure a Madrid, on es doctorà Ingressà en el Partit Democràtic el mateix any de la seva fundació 1849 La seva intervenció destacada en la vida política començà durant la revolució del juliol del 1854 A través del full El Eco de la Revolución i, posteriorment amb La Reacción y la Revolución 1854, intentà dotar el moviment revolucionari…