Resultats de la cerca
Es mostren 37344 resultats
llibre dels Reis
Epopeia persa escrita per Firdawsī i que constitueix una compilació de llegendes que van des dels primers reis assiris fins a la conquesta àrab de Pèrsia.
Una gran part de l’obra narra les aventures de Rustām, heroi llegendari de l’antiga literatura iraniana que donà mort involuntàriament al seu fill Suhrāb Ha estat considerat com a cloenda de la literatura clàssica en llengua persa
Brunilde
Mitologia
En la mitologia germànica, valquíria condemnada per Odín (Wòdan) a dormir sobre una muntanya, voltada de foc, fins que fos alliberada per un heroi sense por.
La llegenda feu sorgir aviat, amb diverses variants, el personatge de Sigfrid, l’heroi alliberador, i tots dos, Sigfrid i Brunilde, entraren a formar part de l’epopeia dels Nibelungs
lauda
Literatura
Música
Cançó religiosa, generalment en llengua vulgar, conreada a Itàlia des del segle XIII fins a la fi del segle XVIII, considerada una precursora de l’oratori.
Inicialment, la lauda era un cant monòdic, inspirat probablement en els Miracles de Notre-Dame , de Gautier de Coincy 1177-1236, cançons al seu torn influïdes per les seqüències litúrgiques i les cançons trobadoresques Els seus orígens s’han de cercar en els cants de grups religiosos, com el que acompanyava Francesc d’Assís o les nombroses confraries de penitents i de laudesi cantaires de laudes que sorgiren a les principals ciutats Entre els primers cants destaca el Càntic del germà sol , de sant Francesc, la melodia del qual desgraciadament no ha perviscut Més tard, al segle XIV, la lauda…
lauda
Música
Cançó religiosa, generalment en llengua vulgar, conreada a Itàlia des del segle XIII fins a la fi del segle XVIII, considerada una precursora de l’oratori.
Inicialment, la lauda era un cant monòdic, inspirat probablement en els Miracles de Notre-Dame , de Gautier de Coincy 1177-1236, cançons al seu torn influïdes per les seqüències litúrgiques i les cançons trobadoresques Els seus orígens s’han de cercar en els cants de grups religiosos, com el que acompanyava Francesc d’Assís o les nombroses confraries de penitents i de laudesi cantaires de laudes que sorgiren a les principals ciutats Entre els primers cants destaca el Càntic del germà sol , de sant Francesc, la melodia del qual desgraciadament no ha perviscut Més tard, al segle XIV, la lauda…
bou mesquer
Mastologia
Mamífer remugant de la família dels bòvids
, de la subfamília dels bovins, de grans dimensions (fins a 2,50 m de llargada i 1,20 m d’alçada a la creu), amb pelatge castany o negrós, llanós, i llarg fins als peus, i grans banyes aplanades, dirigides cap avall i recurvades cap amunt davant els ulls.
Viu a la tundra de Grenlàndia i de l’Amèrica àrtica, i s’ha extingit recentment a Alaska Originàriament europeu, ha estat reintroduït en estat salvatge a Noruega, Spitzberg, Suècia i Islàndia, on sembla aclimatar-se bé Els bous mesquers, que exhalen una forta olor de mesc, viuen en grups, protegits per un mascle vell i conduïts per femelles Presenten curiosos costums de defensa comunitària, com és el fet de posar-se els mascles en cercle davant un enemic comú llops, homes, envoltant les femelles i les cries A l’època de zel formen harems que depenen dels mascles vells, mentre que els joves…
cirerer
cirerers florits
© Fototeca.cat
Fructicultura
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, normalment poc alt, que pot atènyer, però, fins a 15 m d’alçària, de tronc ben definit, amb escorça d’un gris rogenc lluent que es desprèn en bandes primes transversals, fulles ovatooblongues amb una o dues glàndules vermelles al capdamunt del pecíol, acuminades i serrades, amb dents profundes però obtuses, flors blanques, agrupades en nombre de 2 a 6 en umbel·les sèssils, i fruits drupacis, les cireres.
La forma espontània, o cirerer bord , viu a la major part d’Europa, però és rar a la regió mediterrània A Catalunya viu als boscs de la muntanya mitjana i als llocs humits de terra baixa Abunda a Europa com a arbre conreat, i sovint viu naturalitzat Les cues dels fruits són utilitzades popularment per a preparar una decocció amarga, d’efectes diürètics La fusta, de color clar, semidura i compacta, pot ésser tenyida fàcilment per a fer-la semblant a fustes valuoses d’uns altres colors, i singularment a la caoba és emprada, tenyida o no, en la fabricació de mobles És un arbre resistent, que pot…
Ribera de Vall
Poble
Poble (815 m alt) del municipi d’Areny de Noguera (Ribagorça), fins el 1965 del de Cornudella de Valira, a l’esquerra de la Valira de Cornudella.
Hi ha l’església parroquial
self-government
Política
Sistema administratiu britànic pel qual les administracions locals anglosaxones s’administren independentment, fins i tot amb característiques pròpies, sense que impliqui poder de decisió en política general.
De vegades hom també hi engloba certs grups regionals El self-government equival a l'autonomia administrativa, bé que més flexible
serra de Gúdar
Massís
Massís muntanyós de la península Ibèrica, a la Serralada Ibèrica, al N de l’Alt Millars, Terol, i que s’estén vers l’E fins al Maestrat.
És format per materials mesozoics i presenta en el seu relleu formes pesades La màxima altitud és el cim de Peñarroya 2019 m, on neixen el Millars, l’Alfambra i el Guadalop
dictiotè
Biologia
Període de latència de la meiosi de l’oòcit primari que s’inicia en la vida intrauterina i dura fins a l’època de la maduresa sexual.