Resultats de la cerca

Es formà al cor de la collegiata de Gandia Fou organista a Beniopa, a Gandia 1854 i el 1858 anà com a mestre de capella i organista suplent a la catedral de València El 1861 obtingué la plaça per oposició Compongué dos Miserere, diverses Lamentacions , salms i motets i fou autor d’alguns treballs musicològics

Format a l’estudi del seu pare i a l’Acadèmia de Sant Carles de València Guanyà menció honorífica a la Exposición Nacional del 1895 i diversos premis a València i Barcelona A l’Exposition Universelle de París obtingué medalla de plata, i el seu Floreal li valgué la d’or a Madrid 1895 Altres obres importants seves són Manola, Natura morta, Tipus de l’Horta, Florista valenciana totes al Museu de Belles Arts de València i el retrat de la seva família Nosaltres Hispanic Society de Nova York El seu estil es caracteritza pel color fastuós i la sensibilitat elegant, aplicats a…

Deixeble de Fèlix Mestres a Llotja Estudià dret mentre collaborava a diverses publicacions com a illustrador Exposà a can Parés 1925 i a les Galeries Laietanes 1926 i sovint als salons barcelonins Exiliat, exposà sovint a Perpinyà i féu diverses decoracions murals, entre les quals sobresurten els frescs del castell de la Vercantiera Carcí Conreà sobretot els temes populars i folklòrics Dedicat també al cinema de dibuixos animats, realitzà els films Joli soldat i La Catalunya francesa

Format a Llotja En els primers anys de la seva activitat obtingué diversos premis, entre els quals destaca l’extraordinari de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts a l’Exposició de Belles Arts del 1896 i, durant diversos anys, el de l’Acadèmia Mariana de Lleida Com a decorador —sempre amb un regust vuitcentista— treballà en el taller de Coll i d’Oleguer Junyent i collaborà amb Vilaró i Valls, J Busquets, A Serra, S Marco i, principalment, amb Gaspar Homar, per a qui dibuixava gran part de les famoses marqueteries Realitzà motius decoratius i plafons murals per a la Banca Soler i Torra 1918, el…

Nebot de Magí Pers i Ramona Tipògraf de professió, fundà el Diario de Villanueva y Geltrú  i presidí la Societat Frenològica de Vilanova És autor de la novella de fulletó Los misterios de Villanueva 1851 i del drama El conseller en cap, o sea Sitio y rendición de Barcelona en tiempo de Felipe V 1848, seguit d’un poema en català datat el 1847 És també autor de nombrosos articles i d’alguna altra composició en vers en català

Es llicencià en dret Durant la primera guerra Carlina fou voluntari de la Milícia Nacional Redactor 1840 de La Tribuna , esparterista, dirigí el periòdic liberal i anticlerical El Justicia 1854, amb Pascual i Genís, i més tard Los Dos Reinos 1864-66 i 1868-70, òrgan del partit progressista Després d’un exili a Itàlia, presidí la junta revolucionària de València 1868 i hi fou governador civil 1868-70 Ocupà la direcció general de beneficència i sanitat Publicà El ultramontanismo y la guerra civil 1876 i Los Borbones

Intervingué en la revolució de setembre del 1868, i el 1869, com a comandant de voluntaris, lluità contra les partides carlines aixecades a la comarca dels Serrans El 1873 lluità a la Ribera Alta contra els destacaments anticantonalistes dels generals Martínez Campos i Villacampa, que assetjaven València

Conegut amb el pseudònim de Peresejó Fill d’un alcoià i d’una elxana, a pocs mesos anà a viure a la ciutat del seu pare, on obtingué de l’ajuntament una beca per a fer estudis d’art a Madrid i a València Deixeble de Coullaut Valera, visqué una etapa de formació a París, on conegué l’obra de Rodin, que l’entusiasmà De mentalitat eminentment clàssica grega, les seves obres principals són Eneas i Anquises, Leda i Júpiter, La mort de l’heroi, Avant, L’esclau i Eurítmia Guanyà medalla d’or a l’Exposición Nacional de Madrid 1950 Fou medallista de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre i visqué a…

Fill i deixeble de Francesc Peres i Gregori, passà a València, on fou deixeble de Vicent Gil Treballà al tabernacle de l’església parroquial de Santa Maria d’Alcoi, on collaborà amb el seu germà Francesc Hom li atribueix, en collaboració amb el seu pare, la Verge del Patrocini Alcoi, Santa Maria Era autor de la Santa Filomena del convent d’agustins destruïda el 1936 i el Senyor lligat a la columna , per a l’església dels Desemparats, també destruïda

Llicenciat en filosofia i lletres, dirigí les Escoles Laietània collaborà a Serra d’Or i a Criterion És autor d' Els darrers dies de la vida de Jacint Verdaguer 1955