Resultats de la cerca

En el període 1948-50 pertangué al Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió de Catalunya de 800 m i de 1500 m 1948, 1949, 1950 i campió d’Espanya de 800 m 1949 També millorà els rècords catalans dels 800 m i els 1000 m 1950 L’any 1951 tornà a competir amb la federació de Castella

Migcampista format al Reial Club de Polo de Barcelona, amb el qual ha guanyat un Campionat de Catalunya 2008, tres Copes del Rei 1996, 2003, 2008, tres Lligues estatals 2002, 2003, 2008 i una Copa d’Europa 2004 Disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008, on obtingué la medalla d’argent

Competí representant el Reial Club de Polo de Barcelona RCPB i assolí l’hàndicap 1 Es proclamà campió d’Espanya amb l’equip del RCPB integrat per Sergio Vehí, Norberto Ramón Gómez, Juan Figueras i Klaus Henne 1981 Ocupà el càrrec de vocal representant de la Federació Espanyola de Polo a l’assemblea general del Comitè Olímpic Espanyol

Especialitzada en la modalitat hípica de salt d’obstacles, a dotze anys disputà el seu primer campionat d’Espanya Competí representant el Reial Club de Polo de Barcelona Aconseguí la medalla de bronze al Campionat de Catalunya de circuit de salts en categoria absoluta 2007 Participà en diverses proves eqüestres, com la Ruta de la Cerdanya

Migcampista que començà la seva carrera esportiva al CF Extremadura, jugant posteriorment al Celta de Vigo i al Real Betis Balompié Jugà tres temporades al Reial Club Deportiu Espanyol 2005, 2006, 2007, guanyà la Copa del Rei 2006 i fou subcampió de la Copa de la UEFA 2007 Fou campió d’Europa sub-21 amb la selecció espanyola

Defensa que debutà a primera divisió amb el Reial Club Deportiu Espanyol, equip on jugà dues temporades 1983-85 Posteriorment fitxà per l’Elx Club de Futbol per cinc temporades 1985-91 La temporada 1988-89 pujà a primera divisió Posteriorment fitxà pel Club Deportiu Castelló 1991-93 i es retirà al Palamós Club de Futbol 1993-94

Davanter centre, destacà al Club Esportiu Mercantil, de Sabadell, i més tard jugà al Centre d’Esports Sabadell 1944-49 L’edició de 1949-50 jugà al Reial Club Deportiu Espanyol, en què disputà 9 partits, i retornà al Sabadell 1950-51, del qual és el màxim golejador a primera divisió, amb 35 gols en 92 partits

Defensa central que jugà en el Reial Club Deportiu Espanyol 2008-10 procedent de l’Anderlecht belga Disputà 60 partits de Lliga amb l’equip blanc-i-blau i marcà 3 gols A l’estiu del 2010 fou traspassat a l’Spartak de Moscou Amb la selecció argentina es proclamà campió olímpic en els Jocs de Pequín 2008

Actuava de mig i de defensa, i jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol 1969-71 31 partits de Lliga Abans, havia jugat a l’Europa, a la UE Sant Andreu, al Badalona, al Terrassa i al Mataró Després de marxar de l’Espanyol, jugà al Llevant i de nou a l’Europa Fou cinc vegades internacional amateur

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, navegà principalment en una embarcació classe vaurien, de la qual fou el primer constructor a Espanya Guanyà diversos Campionats de Catalunya 1963, 1964, 1966, 1967, 1968 i d’Espanya 1964, 1965 i algunes regates internacionals En l’àmbit directiu, fou el primer president de la Federació Catalana de Vela 1965-69