Resultats de la cerca
Es mostren 16979 resultats
vall de Vaticielles
Coma de la vall de Benasc (Ribagorça), que davalla dels pics de Vaticielles (2 848 m alt, el meridional; 2 806, el septentrional), a la línia de crestes que separa els termes de Saünc i de Benasc, entre els pics de Montidiego i Escorbets.
A la capçalera hi ha l' ivó de Vaticielles , l' ivó de l’aigüeta de Vaticielles i l’ivó de l’Escarpinosa que rep les aigües de l' aigüeta de Vaticielles i de la vall de Perramó Llur emissari, el riu de Vaticielles , aflueix al riu d’Estós, per la dreta, aigua avall de les gorges Galants
la Campaneta
Poble
Poble (21 m alt.) del municipi d’Oriola (Baix Segura) situat a la zona d’horta de l’esquerra del riu, al llarg de la séquia d’Almoradí, al límit de les antigues parròquies de Sant Bartomeu d’Almisdrà i de Sant Salvador d’Oriola.
L’actual parròquia del Pilar fou erigida el 1952
la Belluga
Masia
Masia del terme d’Ares del Maestrat (Alt Maestrat), situada a la dreta i prop del naixement de la rambla de la Belluga, de curs intermitent, tributària de la rambla Carbonera per l’esquerra i límit amb els municipis de Morella i de Catí.
riu d’Aós
El riu d’Aós, al seu pas per Bixessarri
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la zona axial dels Pirineus, format al poble d’Aós de Civís (Alt Urgell), per la unió del riu de Setúria (la capçalera del qual, la conca de Setúria, és dins la parròquia andorrana de la Maçana) amb el riu de Salòria.
Al pont de Bixessarri, el riu penetra en territori andorrà dins la parròquia de Sant Julià de Lòria i, després de passar per Bixessarri, desemboca a la Valira, per la dreta, prop de l’Aixovall En el seu sector més baix és conegut també amb el nom de riu de Bixessarri
s’Almudaina
Possessió (actualment dividida) del terme municipal de Montuïri (Mallorca), situada al nord de la vila i del puig de s’Almudaina (201 m alt.), en un pla (anomenat pla de s’Almudaina) que s’estén en part també pel terme de Sant Joan de Sineu.
Aixirivall
Llogaret
Llogaret de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), situat a 1 148 m alt a l’esquerra de la Valira, a l’espatlla d’un antic nivell d’erosió de la vall, damunt dipòsits glàcio-fluvials que han permès l’establiment de conreus.
Nucli centrat per l’església de Sant Pere, de tradició romànica, amb campanar de cadireta Coster amunt, a mig camí del bosc esclarissat de la Peguera, es troben els cortals d’Aixirivall Aquest llogaret és esmentat ja l’any 1176
entrenament
Economia
Mètode de formació i desenvolupament professional en què una persona experta i amb una preparació específica orienta i assessora un altre professional, generalment un alt càrrec, en la presa de decisions i en l’anàlisi dels resultats, i l’estimula a descobrir el propi potencial.
vehicle d’inversió estructurat
Economia
Entitat constituïda principalment per bancs per tal d’invertir en tota mena d’actius, entre els quals les hipoteques d’alt risc, amb diner obtingut venent paper comercial a curt termini amb renovació constant, que després es destina a adquirir actius de llarg termini.
Queden fora de la supervisió dels bancs centrals i altres organismes supervisors i constitueixen inversions bancàries fora de balanç que permeten reduir el risc de les entitats financeres El problema sorgí al final del 2007, quan moltes entitats financeres hagueren de fer provisions i reconèixer pèrdues, després que els inversors fugiren dels actius vinculats a hipoteques Els vehicles d’inversió estructurats es quedaren sense la seva via de finançament, els mercats de diner, que restaren sense liquiditat En el moment més culminant, el 2007, els bancs internacionals posseïen entitats d’aquesta…
Estaon
Vista del poble d’Estaon
© Xevi Varela
Poble
Poble (1.237 m alt.) del municipi de Vall de Cardós (Pallars Sobirà), situat damunt la riba dreta de la ribera d’Estaon; la seva església parroquial (Sant Jaume) fou bastida al segle XVIII; la primitiva (Santa Eulàlia) és romànica (segle XII), d’una sola nau.
L’absis era decorat amb pintures actualment al Museu d’Art de Catalunya representant el Pantocràtor voltat dels símbols dels evangelistes i àngels amb les ales plenes d’ulls a l’hemicicle, santa Eulàlia, la Mare de Déu, el baptisme de Crist, les santes Agnès i Llúcia, sant Ènnec, etc Fou municipi independent fins el 1972 dins l’antic terme hi havia els pobles d'Anàs, Bonestarre, Lladrós i Ainet de Cardós i diversos grups de bordes Nibrós, Calatxo i Anterrius
Espinavessa
Poble
Poble del municipi de Cabanelles (Alt Empordà), a l’esquerra del Fluvià, a la confluència amb la riera de Sant Jaume; el seu antic terme, amb el nucli de la Palma, era separat del sector principal del municipi pels termes de Navata i de Crespià.
L’església parroquial actual Sant Llorenç fou bastida en 1790-1804 El poble, que al s XIV depenia de la canònica de Lledó, formava part de la batllia de Navata el 1698