Resultats de la cerca

Fou fundat el 1985 pels germans Morató a les installacions Oasis de Sitges José Antonio Morató Mora, que fou campió d’Espanya en tres ocasions i seleccionador estatal 1991-2000, presidí el club 1989-2004, que conquerí els títols estatals per equips de primera i segona divisió També ha estat campió d’Espanya individual, per parelles i trios David Morató, fill de l’anterior, participà en el Mundial 1999 Des del 2004 el president és Sasha Maldonado Borí El 2007 assolí l’ascens a la divisió d’honor estalal després de guanyar la Lliga de primera divisió catalana

S’inicià en la competició el 1996 al Volant RACC, que guanyà l’any 1998 amb un Peugeot 106 R Debutà com a professional l’any 2000 i aconseguí el títol estatal sobre asfalt en categoria dièsel L’any següent s’imposà en F3 al Campionat d’Espanya amb un Citroën Saxo i debutà en el Campionat del Món WRC al Ralli d’Anglaterra Fou campió del món júnior 2002 i guanyà una prova del grup N del WRC 2004 amb Mitsubishi El 2006 es proclamà campió d’Espanya d’asfalt amb un Citroën C2 i subcampió de terra amb un Mitsubishi Lancer

Membre del Tir Arc Olesa, fou un dels pioners del tir amb arc nu a Catalunya durant la dècada de 1970 Els anys noranta guanyà dos Campionats d’Espanya de tir de camp i un d’arc estàndard a l’aire lliure Al mateix temps dirigí el Club d’Arquers de la Vall Moronta-UAB, conegut posteriorment com Club Arquers Cerdanyola del Vallès El 2005 guanyà un nou Campionat d’Espanya de tir de camp, que se sumà als nombrosos títols de campió de Catalunya Fou director tècnic i vicepresident de la Federació Catalana de Tir amb Arc

Es proclamà campió d’Espanya 1975 i de la Copa d’Espanya 1973, 1988, i baté diversos rècords estatals Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972, Moscou 1980 i Los Angeles 1984, i participà en nombroses tirades internacionals Amb la selecció estatal guanyà les medalles de plata 1977, 1981 i bronze 1975, 1978 per equips en el Campionat del Món de fossa olímpica També guanyà tres Campionats d’Europa per equips Com a individual, fou campió d’Europa 1984 amb una tirada de 199/200, i quart classificat en el Campionat del Món 1975 Fou directiu de la Federació Catalana de Tir…

Fundat el 1985, fou molt actiu durant els primers anys i organitzà la Lliga Catalana per equips 1985 i el Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques 1986 També organitzà anualment l’Obert Internacional Ciutat de Lleida i diverses proves del Circuit Winston Inicialment destacà el canadenc Patrick Ossman i als anys noranta i al principi del 2000 Iván Flores, Jesús Troya i Enric Falcón En la categoria d’equips fou dues vegades subcampió d’Espanya, guanyà una Copa del Rei i un Campionat de Catalunya Tenia cinc pistes d’esquaix, gimnàs, sauna i escola d’esquaix Tancà…

Fou membre del Club Botxes Canet i del Club Unió Petanca les Torres-Rubí, amb el qual guanyà dos Campionats d’Espanya de clubs 2009, 2010 En petanca, també fou subcampiona de Catalunya individual 2007, 2009 Pel que fa a les botxes, fou campiona de Catalunya individual 2010 i per parelles 2001, i guanyà cinc vegades el Campionat d’Espanya individual 2007, 2008, 2010, 2011, 2012 A més, aconseguí tres medalles de bronze al Campionat del Món de botxes 2009, 2010, 2011 Des del 2008 forma part de la Comissió Dona i Petanca/Botxes de la Federació Espanyola de Petanca

Membre de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, començà a practicar el tir amb arc al final de la dècada de 1940 Guanyà tres Campionats d’Espanya de tir amb arc a l’aire lliure 1962, 1964, 1966 i quatre de Catalunya 1951, 1962, 1963, 1967 També fou campió d’Espanya amb la selecció catalana en diverses ocasions Entre els títols que aconseguí entre els anys cinquanta i seixanta destaquen el Torneig de Barcelona, el Gran Premi de la Mercè, el Premi de la Misteriosa Luz o el Trofeu Enric Tarragó Fou internacional amb la selecció estatal

Soci del Reial Club de Golf de Cerdanya i del Club de Golf Masia Bach, formà part de les seleccions de Catalunya i d’Espanya d’aficionats fins el 2005, que passà al camp professional a través del programa Albatros per a joves professionals de la Federació Catalana de Golf, i començà a competir al circuit català i a l’espanyol El 2006 començà a jugar alguns tornejos del Challenge Tour, i el 2008 participà en l’European Tour En el seu palmarès hi ha dos tornejos internacionals, el Fred Olsen Challenge d’Espanya 2010 i l’Obert de Kazakhstan 2010

Formà part dels equips del Club Nàutic Vilada, Club Nàutic Amposta i Club Natació Banyoles Fou doble campió d’Espanya i de Catalunya juvenil 1995, 1996 i subcampió del món sub-23 1998, sempre en esquif En categoria absoluta, es proclamà campió d’Espanya en doble scull 1998, 2000 i en quatre scull 2000, i subcampió en esquif 1997, en doble scull 1999, 2002 i en quatre scull 2004 Guanyà, a més, sis títols de campió de Catalunya, dos en esquif 1997, 2001 i quatre en doble scull 1998, 1999, 2000, 2002 Disputà dos Campionats del Món 1998, 2001

Destacà en llançament de pes, prova en la qual fou dues vegades campió d’Espanya 1929, 1930 i tres de Catalunya 1930, 1931, 1933, i també en les curses en pista fou campió d’Espanya 1932, 1934 i de Catalunya 1932 de 400 m tanques i campió de Catalunya de 800 m 1927 i de 1500 m 1927, 1928 Tingué els rècords de Catalunya de 400 m tanques 1932 i de relleus 4 × 100 m amb la selecció catalana 1927 Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola Era germà de Anna Maria i Felip Tugas Masachs